Font: Agència Catalana de l'Aigua
El Govern de la Generalitat de Catalunya aprova les noves actuacions en infraestructures i de gestió per un nou model que tregui Catalunya de la dependència de l'aigua de la pluja.
S’aprova la nova estratègia en la gestió de l’aigua, que preveu resoldre el dèficit hídric existent i millorar la coordinació amb el món local
El nou Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el full de ruta de les mesures que han de servir per garantir la seguretat hídrica i deixar de dependre de la pluviometria i al mateix temps reduir l'impacte de l'actual sequera. L'objectiu és garantir l'autosuficiència de l'aigua necessària per al país sense dependre de les pluges, sobretot després d'estar més de 48 mesos amb precipitacions per sota de la mitjana i comprovar que les aportacions d’aquesta primavera només han servit per millorar lleugerament la situació en algunes zones de Catalunya.
L'objectiu del Govern és impulsar diverses actuacions del cicle de l’aigua. La nova estratègia de la gestió de l’aigua farà possible la creació d'un model que produeixi nova aigua, però que també permeti la millora dels ecosistemes aquàtics a partir de la millora del sanejament, la intensificació del controls de l’aigua, entre d’altres.
Per això s’ha acordat l’acceleració de tots els tràmits de les grans infraestructures previstes per a la reutilització i dessalinització, impulsar els projectes que ja estan en estudi i dissenyar nous projectes i normatives que han de facilitar la dessalinització, la reutilització, però també l'estalvi i l'eficiència. Totes les mesures es preveuen dins d'un full transversal i que implicarà a totes les administracions catalanes, així com el teixit empresarial, agrícola i social.
L’acord inclou un encàrrec al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per liderar el nou full de ruta i l’impuls d’una llei de transició hídrica que permeti assolir un nou model de gestió de l’aigua. Aquest nou model ha d’estar basat en la prevenció de l’ús, la seva circularitat, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o l’aprofitament dels aqüífers subterranis com sistemes d’emmagatzematge complementaris. L’esmentada norma que s’haurà de proposar al Parlament de Catalunya ha de permetre garantir el recurs de l’aigua de forma segura i sostenible en el temps.
L’acord desenvolupa actuacions en infraestructures estratègiques per incrementar la disponibilitat de recursos hídrics, entre les quals hi ha la rehabilitació de la Planta de Tractament del Ter, l’Ampliació i millora de la Planta de Tractament del Llobregat, el desdoblament de l’artèria PTT-EDT II Tram IV o les dessalinitzadores de la Tordera II, el Foix i Costa Brava -Nord. També contempla altres actuacions en matèria d’abastament, com obres de millora de la connectivitat de les xarxes d’abastament, actuacions per generar un nou recurs d’aigua o guanyar eficiència en les infraestructures de regadiu. Inclou convocatòries d’ajuts als ens locals per a nous tractaments de regeneració, canonades de distribució o infraestructures. Preveu adaptar els sistemes de sanejament per possibilitar la reutilització i protegir les aigües freàtiques i de la pluja de la contaminació d’aigües residuals.
La #portaveu i #consellera @SilviaPaneque sobre el nou full de ruta per garantir la #SuficiènciaHídrica: “Iniciem un camí per assegurar el futur de l’aigua a Catalunya i posar en marxa un nou pla de gestió ambiciós i valent per fer front a la disminució de la pluviometria” pic.twitter.com/eqawcUt0lU
— Territori (@territoricat) August 27, 2024
Una tercera dessalinitzadora a Catalunya
Una de les actuacions previstes en aquest full de ruta és la construcció d’una nova dessalinitzadora en l’àmbit de la Costa Brava nord, amb l’objectiu de reduir el dèficit hídric en la zona de l’Alt Empordà. Aquesta planta, que no està prevista en l’actual planificació hidrològica fins el 2027, serviria per a incrementar la disponibilitat d’aigua en una zona que depèn de l’embassament de Darnius Boadella i de l’aqüífer del Fluvià Muga. L’objectiu del Govern es dur a terme els estudis necessaris sobre la possible capacitat, les característiques tècniques i la seva ubicació. El Govern pretén, per tant, desplegar una sèrie de mesures per a millorar l’abastament a la conca de la Muga, tant a partir de la dessalinització com la construcció d’una Estació de Regeneració d’Aigua a Figueres.
A més d’aquesta nova actuació, el Govern ha acordat accelerar la tramitació per a construir les dues actuacions de dessalinització ja previstes: l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (que passarà dels 20 als 80 hm3 de capacitat de producció) i la nova dessalinitzadora del Foix, amb una capacitat de fins a 30 hm3. En aquest sentit, el Govern demanarà al govern espanyol l'acceleració dels acords per a la construcció d’aquestes dues plantes, un cop les dues inversions ja es van aprovar per part del Consell de Ministres el 9 d'abril passat.
En el cas de la dessalinitzadora de la Tordera, un cop signat el conveni amb el Ministeri,l'empresa pública Acuamed, depenent del ministeri, licitarà el projecte i obra aquesta tardor. El projecte bàsic està finalitzat i aprovat definitivament des de l’octubre de 2023. Ja es disposa de la Declaració d’impacte ambiental. Aquesta planta aportarà 60hm3 d’aigua a la xarxa d’ATL i la previsió és que estigui enllestida l’any 2028. La inversió per aquesta actuació és de 290 milions d’euros.
El Govern ha donat instruccions perquè es tramiti de manera urgent l'avaluació ambiental de la dessalinitzadora de Foix, situada al terme municipal de Cubelles, i arribar a un acord perquè Acuamed iniciï la tramitació. Aquesta planta tindrà una capacitat de 30 hm3/any. El projecte bàsic està finalitzat, es disposa de tots els informes sectorials i s’estan responent a les al·legacions com a pas previ a l’elaboració de la Declaració d’impacte ambiental. Aquesta dessalinitzadora preveu una inversió de 223 milions d’euros.
Millores en els tractaments de potabilització
A més de la construcció de noves infraestructures per a disposar de més aigua, el Govern vol accelerar actuacions per a millorar el funcionament i modernitzar les estacions de potabilització en l’àmbit metropolità.
Una d’elles és la millora de les obres de rehabilitació de la planta potabilitzadora del Ter, adjudicades per 102 milions d'euros i que es preveu que comencin aquest mes de setembre. Els treballs, amb una durada de 48 mesos, consistiran en rehabilitar i modernitzar la planta, millorant la qualitat de l’aigua i, sobretot, en la posada al dia unes instal·lacions construïdes als anys 60.
El projecte preveu la construcció d’un nou dipòsit i una estació de bombament, així com la posada en marxa d’una unitat de desinfecció per ozonització i una nova instal·lació de desinfecció amb hipoclorit sòdic. També es preveu la rehabilitació dels filtres de sorra existents i la disposició de filtres de carbó actiu en gra.
La segona actuació en aquest àmbit que està prevista és la d’accelerar les actuacions per a millorar la planta potabilitzadora d'Abrera. Aquesta actuació, dividida en dos fases, preveu ampliar i millorar el tractament de la planta. La primera fase (22 milions) consisteix en la construcció de dos nous decantadors lamel·lars i la remodelació de les instal·lacions dels filtres de sorra. La construcció dels decantadors ja es troba actualment en licitació per un import de 7 milions, mentre que la licitació dels filtres de sorra s’ha fet aquest mes de juliol, per un import de 15 milions. La previsió és adjudicar aquestes obres abans de finalitzar aquest any per tal d’iniciar-les a principi de 2025.
La segona contempla l’ampliació de les instal·lacions d’electrodiàlisi reversible fins a 4 m3/s de capacitat de tractament. Aquesta planta, posada en servei a principis de 2009, permet millorar el gust i l’olor de l’aigua tractada. La prova pilot per al dimensionament d’aquesta segona fase acabarà a finals d’any. A continuació, s’elaboraran les conclusions a partir de les quals s’haurà de redactar el projecte d’obra a licitar. La previsió és disposar del projecte al 2025 per iniciar les obres durant el 2026.
Finalment, dins d’aquesta nova estratègia també es vol accelerar l’ampliació del tractament d’osmosi inversa de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, amb l’objectiu de millorar aquest tractament més avançat per a potenciar una millor qualitat de l’aigua. L’ampliació d’aquest tractament també pot facilitar la incorporació al riu Llobregat, en situacions de greu sequera, d’una part del cabal de la Riera de Rubí, que ara es desvia cap al tub del Governador.
A més de les millores en les plantes de potabilització, també es vol potenciar l’increment de l’eficiència de les conduccions d’ATL, que actualment és del 98%. Aquesta tardor es preveu que comentin les obres per al desdoblament de l'artèria Ter-Trinitat, concretament en el seu tram IV. Es tracta d’una conducció de 10 km que permetrà reparar l’antiga canonada que presenta fuites en diferents trams, els més importants a Badalona i a Santa Coloma de Gramenet. Les obres ja estan adjudicades i és previst que les obres comencin a l’octubre, amb un període de finalització de 2 anys. Un cop les obres estiguin enllestides, a finals del 2026, es podrà posar en servei la conducció alternativa i valorar quines actuacions s’han de dur a terme per reparar la canonada antiga.
Incrementar l’aprofitament del riu Besòs
Actualment, l’ACA està construint sis pous (3 a Montcada, ja finalitzats, i 3 a Bon Pastor, que estan a punt d’estar enllestits. Es tracta de pous al·luvials, amb una profunditat màxima de 20 metres, que capten l'aigua del riu a través del terreny, que fa un primer filtre de l'aigua. Es tracta d'una canonada de 700 mm i es clava a percussió en el terreny, fent la incisió de manera horitzontal. Les canonades tenen una mena de ranures per on entra l'aigua. Aquests pous són els que serviran per aportar l’aigua a les futures plantes potabilitzadores de Montcada i Bon Pastor.
En aquesta línia, ATL té previst fer una planta potabilitzadora a Montcada i Reixac i valorada inicialment en uns 60 milions d'euros, amb una capacitat de 600 litres per segon, ampliable en 600 litres per segon més. També està en estudi la viabilitat d'una planta a Bon Pastor que ascendiria a 120 milions i tindria una capacitat de captar 1.000 litres per segon, ampliable fins els 1.400.
S’incorporaran en aquest cicle de planificació un seguit d’actuacions de reutilització potable indirecta al Besòs, a efectes de redacció dels projectes constructius, amb l’objectiu de què puguin ser executades durant el cicle següent (abans del 2033). Inclou el projecte de regeneració i impulsió d’una part de l’efluent de la depuradora del Besòs (2.000 l/s), la qual cosa permetrà dotar de prou recurs a les ampliacions de Central Besòs i les noves ETAPs Barcelona i Montcada, també previstes en aquesta segona fase. Així mateix, s’inclou la redacció del projecte de col·lector d’aigües salobres, necessari per reduir la conductivitat d’entrada a la depuradora del Besòs i permetre la seva reutilització.
Impulsar l’ús de l’aigua regenerada
Amb l'objectiu de recuperar tota l'aigua i consolidar l’ús de l’aigua regenerada, en el cas del Llobregat es preveu l’execució d’una conducció pel trasllat de cabals d'aigua residual des de l'àmbit del Besòs cap a la depuradora del Prat de Llobregat, per permetre un funcionament a màxima capacitat de les instal·lacions actuals de regeneració i impulsió (amb un cabal d’entre 250 i 500 l/s). Aquesta mesura, que estaria en servei abans del 2027, serviria per a incrementar la producció d’aigua regenerada. Ja en l’horitzó del 2033 es preveu que estigui en funcionament l’Estació de Regeneració d’Aigua del Besòs, fet que permetrà regenerar l’aigua en la mateixa conca del Besòs i dotar així de més recurs a les potabilitzadores d’aquest àmbit.
També s’avancen la construcció dels tractament de regeneració de l’EDAR de Mataró i de l’EDAR de Figueres, que permetran disposar, per una banda, de més aigua per a la recàrrega dels aqüífers i, per l’altra, major recurs per a usos agrícoles. L’estratègia en la gestió de l’aigua preveu també definir actuacions d’adaptació dels sistemes de sanejament per a possibilitar la reutilització (amb l’objectiu d’alliberar recurs provinent de les xarxes d’abastament), a més d’actuacions que permetin millorar els sistemes de depuració existents.
Major suport al món local
D’acord amb les previsions contingudes a la Llei 9/2023, es contemplen noves convocatòries d’ajuts als ens locals per a la construcció de nous tractaments de regeneració, canonades de distribució i infraestructures que li són necessàries, sens perjudici de les inversions en obres i actuacions que siguin urgents i necessàries i que puguin sorgir. El Govern habilitarà les partides pressupostàries i els recursos necessaris i suficients per a efectuar les despeses i inversions indicades.
Garantir la qualitat
A més de totes aquestes actuacions per a incrementar la disponibilitat d’aigua, el nou full de ruta vol també centrar-se en les actuacions per a millorar el bon estat del medi hídric. És per això que la nova estratègia de l’aigua preveu la construcció, rehabilitació o millora de punts de control, telecomandaments i comptadors, intensificar les activitats d'intervenció administrativa d'usos i abocaments, millorar el control de la qualitat de l'aigua als embassaments de regulació de xarxes d'abastament, intensificació del control de la qualitat de l'aigua i solució de problemes en rius i aqüífers, entre d’altres.
També es preveuen actuacions en embassaments, a través d’obres o actuacions de gestió de sediments en els embassaments per a augmentar-ne la capacitat de regulació, així com mesures per a l'aprofitament dels volums dels embassaments per sota de les cotes de captació existents.
Millora global del cicle de l’aigua
La nova estratègia pretén potenciar les mesures per a la millora de la gestió dels boscos per a millorar l’escorrentiu de l’aigua. La planificació hidrològica catalana fins el 2027 preveu destinar 3,2 MEUR, amb l’objectiu de dur a terme col·laboracions tècniques i econòmiques per fer intervencions forestals orientades a la recuperació d’aigua blava (escorrentiu).
També es preveuen estudis per a la protecció de les aigües freàtiques i de pluja davant la contaminació amb aigües residuals avaluant en cada cas la possibilitat d’evitar el seu drenatge directe a través de les xarxes de clavegueram, per retornar al medi o incrementar el recurs.
Finalment, tot i ser una mesura de competència municipal, s’estudiarà l’impuls de les modificacions necessàries en matèria d’habitatge per a garantir l’estalvi d’aigua i la reutilització de les aigües grises.
