L'atur, les necessitats alimentàries i la proliferació de solars buits ha portat una vuitantena de municipis a sumar-se a una xarxa de projectes d'horts socials promoguda per la Diputació de Barcelona. Alguns d'aquests ajuntaments ja ultimen ordenances específiques, en què fan patent la nova aposta de les ciutats pels terrenys agrícoles.
En només un any, la Comissió d'Horts de la Diputació de Barcelona s'ha convertit en la més nombrosa de l'àrea ambiental, amb un total de 83 pobles i ciutats adherides. La comissió dóna assessorament per reconvertir terrenys agrícoles o fer-ne de nous en espais buits.
Un exemple d'aquest interès creixent el trobem a Sabadell, on l'ajuntament aprovarà a principi d'any una ordenança específica per regular els nous usos dels horts del municipi. Sobre la taula, un projecte d'autoabastiment alimentari. El consistori vallesà vol crear un circuit de 'Quilòmetre Zero' de productes frescos, amb la col·laboració de cooperatives de pagesos. Les entitats socials de Sabadell, però, reclamen que l'ordenança dels horts sigui més ambiciosa.
Fora de la demarcació de Barcelona, un altre cas ens porta a Móra d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, on un grup de veïns gestiona horts municipals sense pagar lloguer, a canvi de destinar una part de la collita a Càritas.
