19/11/2007 - 00:00
El món i tota la seva complexitat es pot explicar a partir d'uns mateixos principis generals, que serien d'aplicació tant a les ciències com a les humanitats. Aquest és el lema de la consiliència (la unitat del coneixement), un dels conceptes més debatuts entre tots els que ha proposat E. O. Wilson en la seva prolífica carrera.
Edward O. Wilson, que el passat 13 de novembre va rebre el XIX Premi Internacional Catalunya 2007, va aprofitar la seva estada a Barcelona per pronunciar una sèrie de conferències on va exposar algunes claus del seu pensament. Després del lliurament del premi al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat va oferir la conferència 'L'entorn viu i la condició humana', i al Museu de la Ciència de Barcelona va parlar sobre 'El desafiament de Linné: 300 anys d'estudis de biodiversitat i sistemàtica'. El dijous passat, amb la conferència inaugural del curs 2007-2008 de les sessions científiques de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN), Wilson va tancar el seu particular cicle de conferències al centenari Institut d'Estudis Catalans (IEC).
La capacitat de la Sala Prat de la Riba, la més gran de la seu central de l'IEC, va veure's desbordada per l'assistència de més de 180 persones, entre les quals hi havia reconeguts ecòlegs com Jaume Terradas i Narcís Prat. El catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona i secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, i el president de la ICHN, Josep Peñuelas, van presentar l'acte. En acabar la conferència, l'Associació Ibèrica de Mirmecologia va nomenar el professor Wilson soci d'honor de l'entitat per la seva aportació al coneixement de les formigues.
Què és la consiliència?
El pare de conceptes com 'biodiversitat' (la totalitat de la variació hereditària de la vida), 'sociobiologia' (l'explicació de la conducta i l'organització humanes a partir de característiques biològiques) o 'biofília' (l'atracció instintiva de tots els humans per la natura) va abordar en aquesta ocasió la 'consiliència' (consilience), i el repte que significava per al coneixement humà.
Segons Wilson, la ciència s'ha estructurat, des del s. XVIII, en tres grans branques de coneixement: les ciències humanes, les socials i les biològiques. Tradicionalment, cada una de les branques s'ha desenvolupat independentment de les altres, esdevenint així 'illes de coneixement en un mar d'ignorància'. No obstant, a mesura que la ciència ha anat explorant els límits d'aquestes illes, s'ha fet més evident la necessitat de bastir ponts entre elles.
Sota el nom de consiliència Wilson planteja l'existència d'una única ciència, segons la qual tots els fenòmens naturals, tots els processos, tenen una mateixa causa subjacent, una mateixa fenomenologia. La tesi de la consiliència és que cal unificar l'aproximació al coneixement de les ciències humanes, naturals i socials, en favor d'un coneixement més global i menys fragmentat.
La consiliència no és un mot nou forjat per Wilson. En realitat, és un concepte que ja era vàlid en la Grècia antiga, quan significava que tot el cosmos estava regit per un ordre inherent. Aquesta aproximació es va mantenir somorta durant l'edat mitjana fins a la il'lustració, moment on va assolir el seu apogeu. Més tard, l'adveniment de la ciència moderna va anar fragmentant el sentit d'unitat que proposava el terme en favor de l'especialització del coneixement durant els darrers 200 anys.
Exemples de 'territoris fronterers'
Wilson va apuntar diversos àmbits que avui dia ja apropen les illes tradicionals de coneixement. Per exemple, la neurociència cognitiva (estudi dels mecanismes biològics que determinen el coneixement), la genètica de comportament (estudi del paper de la genètica en el comportament animal), o la psicologia evolutiva (estudi de trets psicològics com la memòria o el llenguatge, vistos com a adaptacions evolutives).
El biòleg nord-americà va mostrar exemples de vincles entre àmbits de coneixement tradicionalment oposats com l'expressió artística i la biologia. Segons Wilson, els humans som, de forma natural, més propensos a formes amb una complexitat determinada. Així, expressions artístiques aparentment tan allunyades com el reisho (cal'ligrafia xinesa), les sanefes presents en edificis de la cultura grega i precolombina, o l'estructura de banderes nacionals, comparteixen un mateix grau de complexitat.
A l'hora d'escollir un lloc on viure, els humans tenim també unes preferències comunes: que la residència estigui en un lloc lleugerament elevat i protegit per algun flanc, i que hi hagi un mosaic de praderia, bosc i làmines d'aigua. Precisament, aquestes tres característiques es repeteixen en molts parcs i jardins urbans, des del Central Park de Nova York a l'Alhambra de Granada. Aquesta coincidència s'explica per la hipòtesi de la sabana, segons la qual la humanitat ha basat el seu èxit evolutiu en l'adopció d'aquest ecosistema per viure-hi, i que ha estat, fins fa (només) unes desenes de milers d'anys, el seu únic hàbitat al món.
Un concepte a debat
Amb aquests exemples Wilson volia mostrar territoris fronterers, poc explorats, entre les ciències i les humanitats. Hi ha qui opina que difícilment es podran ensorrar aquestes fronteres clàssiques. No obstant, segons Wilson la ciència ha anat demostrant que les qüestions més complexes es poden explicar amb fórmules força senzilles; és el cas de l'ADN, la doble hèlix que combina 4 lletres per generar el llenguatge genètic que compartim tots els éssers vius.
La consiliència, que hauria de permetre unificar la visió dels científics de totes les disciplines de cara al futur, ha estat sovint qualificada de reduccionista, sobretot des del món de les humanitats. Wilson considera aquesta crítica paradoxal, ja que precisament la consiliència proposa superar les visions fragmentades i per tant reduccionistes del coneixement.
Edward O. Wilson admet que avui dia la consiliència no gaudeix d'un ampli reconeixement al món de la ciència i la literatura, però pensa que 'almenys val la pena provar aquesta aproximació, ja que si fos vàlida significaria una autèntica revolució en la forma d'abordar el coneixement'. Aquesta revolució permetria tenir més eines per afrontar alguns dels principals reptes de la humanitat, com la pèrdua de biodiversitat o el canvi global.
Les sessions científiques de la ICHN
La ICHN organitza cada any una sèrie de sessions científiques, en les quals científics i tècnics ofereixen conferències sobre algun àmbit de les ciències naturals. Aquest curs 2007-2008, les sessions tindran lloc en diverses universitats i centres de recerca de Catalunya, amb temes que van des del coneixement de les formigues fins a la relació entre el canvi global i la biodiversitat. Podeu consultar el programa complet de sessions a aquí.
