Entre la Simfonia del Nou Món, d’Antonin Dvorak, i les cançons dels Mojinos Escocios, passant per la veu dolça de la Dulce Pontes o el camaleònic David Bowie, recentment desaparegut, hi ha un abisme, musicalment parlant.
Malgrat l’enorme diversitat d’intèrprets i la disparitat de gustos musicals, segurament ningú no gosaria posar en dubte que la música, ens agradi o no, és cultura. Al nostre país, la bonança del clima ens permet gaudir de la música en viu, és a dir, de la cultura, una bona part de l’any. En són una mostra la multitud de concerts que es fan, especialment als mesos d’estiu: el Festival Sónar a Barcelona, el Canet Rock a Canet de Mar, el Mercat de Música Viva de Vic, el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola, o el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, que enguany arriba a la seva 35a edició, per posar alguns exemples, així com una munió de concerts i actuacions a les Festes Majors d’arreu. Un país ric en festivals és, per tant, un país ric en cultura.
"Ens trobem amb dos drets que es contraposen: el dret a l’oci i la cultura, d’una banda, i el dret als descans, de l’altre"
El nostre és també un país d’urbanisme ben compacte, on la majoria de festivals se celebren en espais públics molt propers als habitatges, de manera que sovint resulta inevitable que la música arribi també a les llars. La línia que separa el so del soroll és ben prima, i la mateixa música que fa gaudir als assistents d’un concert, esdevé soroll per als veïns que no volen escoltar-la. I això fa que ens trobem amb dos drets que es contraposen: el dret a l’oci i la cultura, d’una banda, i el dret als descans, de l’altre.
En efecte, els concerts, es vulgui o no, també fan soroll. Per això estan sotmesos a regulació normativa. En concret, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, estableix un valor límit de 45 dBA a la façana dels habitatges durant dues hores a la nit per a totes les activitats incloses a l’annex 3 de la Llei, entre les quals hi ha les actuacions musicals. Si tenim present que una conversa normal al carrer pot estar al voltant dels 60 dBA, és fàcil d’entendre la dificultat d’acomplir els valors legals, vista la compacitat de les nostres ciutats. Per això, la normativa també preveu la suspensió provisional dels objectius de qualitat acústica per a determinats esdeveniments que se celebrin de manera ocasional, fet aquest que els allibera de complir amb els 45 dBA esmentats. Per a aquests casos, l’ordenança reguladora del soroll i les vibracions, publicada per la Generalitat de Catalunya i aprovada per un bon grapat de municipis, preveu l’ús de limitadors acústics als equips d’amplificació musical, amb l’objectiu de no sobrepassar 80 dBA durant 30 minuts a les façanes dels edificis propers. A més, són d’aplicació la Llei 11/2009, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i el Decret 112/2010 pel qual s’aprova el reglament d’espectables públics i activitats recreatives, els quals regulen les condicions per a atorgar les llicències corresponents.
"La sentència, que crea jurisprudència i també un precedent, decanta clarament la balança cap al dret al descans dels veïns"
Però una sentència judicial recent ha posat en alerta la celebració de festivals musicals. La sentència, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat mes de març, anul·la l’autorització que l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú va donar l’any 2011 per a celebrar el festival Nowa Reggae a l’espai Molí del Mar, malgrat el compliment dels valors límit establerts a l’ordenança municipal. L’argument fonamental dels magistrats és que el festival no és un acte ocasional, pel fet que se celebra cada any, i a més, no es troba prou arrelat entre els vilanovins. La sentència, que crea jurisprudència i també un precedent, decanta clarament la balança cap al dret al descans dels veïns. O sigui, que tot el desplegament normatiu esmentat no serveix per garantir la celebració dels concerts, quan aquests pertorben el descans dels veïns.
De fet, per molt que ens agradi la música, cal reconèixer que el dret al descans no és infundat. Hi ha clares evidències que el soroll afecta la nostra salut, i l’Organització Mundial de la Salut, ja a l’any 1999, va publicar uns valors guia de soroll que recomana no sobrepassar, entre els quals, per exemple, hi ha el valor de 100 dBA per al públic que assisteix a concerts.
"Caldrà mirar de coexistir en harmonia els uns amb els altres. Si no, enviarem la cultura al descans"
Personalment, m’agrada l’art. 33 de la Llei 11/2009 que porta per títol: compatibilitat acústica. Diccionari en mà, compatible vol dir: “capaç de coexistir en harmonia amb un altre, que l’un no exclou l’altre”. Em penso que aquest és el camí. Perquè el descans no exclogui a la cultura, segurament caldrà adaptar horaris o fins i tot escurçar-los, diversificar els espais on se celebren els festivals, limitar per normativa un nombre màxim d’esdeveniments en cada indret, caldrà avançar en la cultura de la protecció dels espectadors imposant límits de soroll i, sobretot, caldrà pactar i arribar a acords amb el veïnat. Caldrà, en definitiva, mirar de coexistir en harmonia els uns amb els altres. Si no, enviarem la cultura al descans.
*Article publicat al Punt Ambiental
Article publicat al Punt Ambiental
