Els éssers vius,en general, tenim una enorme capacitat d'adaptació al canvi. Diuen els biòlegs, simplificant, que com més petit és un organisme viu més fàcil és la seva adaptació. Així, ho tenen més bé els mosquits que els elefants, i les rates que les persones. Els éssers humans tenim, a més, l'aparentment absurda capacitat de perdre bona part dels nostres instints natals a mesura que creixem i ens socialitzem. Per això, sovint, tot i que l'adaptació forma part de la nostra naturalesa biològica, hem de recórrer a llibres d'autoajuda, psicòlegs o a coaching empresarial per recordar-nos que sí sabem fer front als canvis.
En la nostra etapa de nadons sabem fer apnees sota l'aigua o sabem xisclar amb el diafragma, potser per assegurar-nos que se senten els nostres reclams sense risc per a les cordes vocals. Aquestes habilitats es perden amb la maduresa i s'han d'entrenar de nou si es volen recuperar. És clar que hi ha adaptacions més fàcils que altres. Si s'han fet famosos els llibres sobre adaptació al canvi en situacions laborals és perquè es tracta d'un àmbit complicat i generalment desagradable per a molta gent. Hi ha altres canvis, però, amb els que no tenim cap problema.
Aquest estiu va ser notícia l'avançament en gairebé una estació meteorològica de la fusió de la glacera patagònica Perito Moreno. Milers de turistes visiten cada any aquest lloc espectacular per veure com, amb les calors australs, es fon i cau a l'aigua un pont que es forma amb l'avançament de la glacera. Enlloc de passar a l'estiu, aquest any l'espectacle s'ha produït a l'hivern i, com es natural, s'han alçat les veus de científics i ecologistes per alertar sobre el canvi climàtic i els seus efectes cada cop més visibles.
Al marge del que pugui suposar aquest fet per la glacera i el sistema que l'acull, el fet té una enorme transcendència social en la zona perquè obliga a replantejar les rutes turístiques, els creuers patagònics i les ofertes de viatges. I, és clar, de seguida s'han endevinat els importants avantatges d'aquest avançament tan oportú per al turista de l'hemisferi nord, que té més temps lliure i ganes de gastar durant els mesos de juliol i agost. De fet, les agències patagòniques ja no sabien com fer-s'ho per assegurar als seus clients caigudes de glaç a l'aigua i visionat de balenes. D'aquest canvi, al fi i a la cap, segur que se'n pot treure algun profit.
Tanmateix, hi ha altres canvis del medi natural que són indicadors clars de les transformacions del clima que no són tan ben acollits per l'economia del turisme. Entre els més coneguts, la proliferació de meduses a les platges, la persistència d'insectes com mosques o mosquits en temporades que no els són pròpies, o l'aparició de nous insectes, com el mosquit tigre, que poden obligar a canviar l'arquitectura de la casa o els hàbits d'ús dels nostres patis.
(F)
Les meduses generalment viuen lluny de la costa, en bancs en aigües obertes, però s'acosten a les platges arrossegades per les corrents. Sembla que la seva proliferació podria estar també relacionada amb el fet que el mediterrani és un mar cada cop més calent i que la sobreexplotació pesquera ha reduït els depredadors d'aquests invertebrats. El fet és que una platja amb meduses no és un reclam turístic i no hi ha res més enutjós que passar un dia tòrrid d'estiu en una platja plena de gent sense poder ficar-se a l'aigua. Però la nostra adaptació al canvi és extraordinària i la gent del màrqueting (més adaptables al canvi que els planificadors estratègics, la recerca o la política) han estat prou hàbils com per proposar cremes que et protegeixen de les picades de medusa mentre planificadors, investigadors i polítics busquen solucions de llarg termini.Sembla que passarà igual amb el mosquit tigre, que cada cop va més ràpid en la seva lenta però irreversible conquesta del territori. Ja han sortit cremes per fer front a les picades davant del fet evident que no és fàcil modificar allò que el va fer arribar aquí i adaptar-s'hi tan còmodament.
Sembla que caldrà molt màrqueting i prestatgeria d'autoajuda per aprendre a conviure amb aquests éssers molts més emmotllables que nosaltres i, alhora, tan molestos per als nostres interessos. I si no, sempre tenim a les tecnociències que ens ho arreglen tot, tot i tot, com deia aquell. Com diu el personatge de còmic a la pel·lícula d'Al Gore Una Veritat Incòmode "els nostres científics han trobat la solució al canvi climàtic: de tant en tant llencem un glaçó de gel gegant al mar" "I si es continua escalfant?" "Doncs en llencem un de més gran. I problema resolt."
