(F)
El passat 12 de maig a l'Escola Forestal de Santa Coloma de Farners va celebrar-se la jornada: "Any internacional dels boscos: homenatge amb voluntat o ficció". Em van colpir les contundents paraules del Dr. Jaume Terrades.- catedràtic d'ecologia.-, el qual va explicar, entre altres qüestions, que tots els estudis sobre el canvi climàtic coincideixen en el fet que l'àrea mediterrània serà una de les més afectades per l'escalfament de la terra. Aquesta previsió suposarà que els boscos tindran menys aigua i seran més vulnerables a les pertorbacions. Per tant, abans que arribi la calor i el risc d'incendi es converteixi en la repetida notícia dels darrers estius, convé reflexionar, breument, sobre el paper de les pertorbacions en el bosc mediterrani i en el paper de l'administració i la iniciativa privada.
Per exemple, el març passat va fer un any de la nevada de 8 de març de 2010. Aquella tempesta va omplir la xarxa de divertits vídeos que tenien com a protagonista la neu i d'històries- no tan divertides- de persones que van trigar moltes hores en tornar a casa després de passar mil peripècies amb el tren, l'autobús o el seu cotxe. Al llarg de les següents setmanes van succeir-se moltes iniciatives.
N'esmentarem només un parell. La primera és que el mateix 16 de març es publicava un manifest d'alcaldes que es titulava: "Refer el país, millorar els serveis: per la dignitat dels veïns de les comarques gironines". La segona iniciativa fa referència al fet que, malgrat que el 80% dels boscos de Catalunya siguin de propietat privada, aquests acullen funcions ambientals i socials i com un dels efectes de la neu i el vent va ser que molts corriols i pistes de les muntanyes litorals van quedar tallades per troncs i branques caigudes, un gran nombre de ciclistes de muntanya van trobar-se els camins i corriols tallats. Tots els camins que no portaven a cap nucli habitat van deixar de ser preocupació prioritària dels serveis públics o les brigades de treballadors forestals davant el volum de la superfície afectada. Tot i que, estic segur que amb més temps i diners haurien arribat a tot arreu. Però el col·lectiu de ciclistes de muntanya van trobar-se amb enormes dificultats per dur a terme la seva activitat de lleure. En conseqüència alguns grups de ciclistes, al llarg de la primavera del 2010, van posar un xerrac i, en alguns casos,una petita motoserra a la seva motxilla i van dedicar-se a obrir corriols per tal de tornar a fer-los transitables.
(F)
Davant de la situació catastròfica, generada per la tempesta de neu, els boscos de moltes de les muntanyes litorals i prelitorals van quedar trinxats, és a dir, plens d'arbres caiguts, branques escapçades.. Per intentar mitigar aquest desastre ambiental l'administració va dedicar 61,3 milions d'euros a subvencions extraordinàries als quals hem de sumar 38,7 de subvencions ordinàries. Per tant, al llarg del 2010 van dedicar-se uns 100 milions d'euros als boscos catalans, els quals representen prop de 2 milions d'hectàrees. Si tenim present que costa un quilòmetre d'AVE o d'una línea de metro ens adonarem, ràpidament, del valor que atorguem a uns dels elements que caracteritza la major part dels nostres paisatges. Ara bé, a l'esmentar aquests números no voldria presentar-los com una crítica a l'administració forestal ja que estic convençut que si disposessin de més diners segur que haurien fet més actuacions o ampliat les línies de subvencions. El problema és el trist paper dels boscos, malgrat que tots els estudiosos els consideren una infraestructura bàsica de país, en els pressupostos de l'administració . Aquesta situació és resultat del poc valor que la societat atorga als temes ambientals i en concret a la problemàtica forestal.
Davant d'aquesta realitat convé reclamar, un cop més, la necessitat de disposar d'una política forestal. Recordeu que el II Pla General de Política Forestal que en el seu moment ja va sortir a informació pública, encara està pendent d'aprovació definitiva. Per què és important tenir una política forestal consensuada , aprovada i recolzada pressupostàriament? Doncs, en primer lloc, per saber, en el bons i els mal moments, cap on hem d'anar. Tal com deia l'Antoni Farrero, antic director gerent del Centre de la Propietat Forestal, la política forestal ens ha de permetre disposar d'instruments que permetin dur a terme aprofitaments i inversions en les èpoques de bonança i en els moments de crisi econòmica. I, en segon lloc, perquè les polítiques forestals sempre són a mig i llarg termini.
En conclusió, si volem ser conseqüents amb la màxima que els incendis s'apaguen a l'hivern, convé: a) promoure accions per sensibilitzar a la població dels beneficis que els boscos proporcionen al llarg de tot l'any a la societat; b) crear un nou model administratiu menys corporatiu i més participatiu que afavoreixi la multidisciplinarietat així com la cerca de models de gestió que busquin la corresponsabilització dels agents socials afectats i la promoció d'un tractament integrat i coherent de tot l'espai rural i, c) finalment, potenciar les noves oportunitat de negoci al voltant de l'aprofitament energètic de la biomassa que de cara al futur poden tenir una important incidència territorial en la prevenció dels incendis..
