La ciutat necessita l'arbre com un element essencial per garantir la vida.
Des que l'Associació Espanyola d'Arboricultura es va fundar el 1995, un dels nostres primers treballs va ser disposar d'un element fonamental de protecció de l'arbrat urbà. Per aquest motiu sorgeix la “Declaració del Dret a l'Arbre a la Ciutat”, anomenada també “CARTA DE BARCELONA”, publicada al congrés fundacional de Barcelona el juny de 1995.
Si bé no té caràcter normatiu, suposa una declaració de voluntats del municipi que s'adscriu o adhereix, i d'acord amb aquesta hauria de vetllar pel seu patrimoni arbori. Aquesta Carta és la nostra marca distintiva i s'hi reconeix que “La ciutat necessita l'arbre com un element essencial per garantir la vida”.
L'Arbre contribueix a l'arrelament de la cultura al lloc i en la millora de les condicions d'habitabilitat al medi urbà, factors ambdós, determinants de la qualitat de vida a la ciutat.
En conseqüència, defensem la integritat de l'arbrat, i encara més si es tracta d'exemplars madurs per tot el que representen i els beneficis que aporten. L'Arbre contribueix a l'arrelament de la cultura al lloc i en la millora de les condicions d'habitabilitat al medi urbà, factors ambdós, determinants de la qualitat de vida a la ciutat. A més d'aquesta declaració general, la carta recull una sèrie de principis bàsics, entre els quals podríem destacar un de principal.
El desenvolupament de l'arbre urbà s'ha de donar en tota la plenitud, aprofitant tot allò que ens ofereix i en tota potencialitat, si disposa de l'espai i les condicions que requereix. El sistema d'arbrat de les nostres ciutats és un sistema bàsic i com a tal, ha de ser valorat, planificat i gestionat.
Ens comprometem com a ciutadans i professionals a:
- Situar l'Arbre com un dels primers recursos patrimonials de la ciutat.
- Difondre, informar i formar el públic en general, els diversos col·lectius professionals, els sectors
- industrials i de serveis, a les escoles, als instituts i universitats, sobre la importància essencial de l'Arbre a la Vida de la Ciutat.”.
Atenent el seu esperit, en un moment clau com en què ens trobem, les administracions han de posar l'accent a protegir l'arbre de tota situació que n'impedeixi el desenvolupament i sol·licitar, per tant, que s'avaluïn correctament les opcions que salvaguardin la seva integritat abans de podar o eliminar arbrat madur, considerant aquests exemplars com un condicionant de les actuacions i activitats que es projectin i realitzin al seu entorn.
Les administracions han de posar l'accent a protegir l'arbre de tota situació que n'impedeixi el desenvolupament.
Com a principi essencial del dret a l'arbre a la ciutat, hem d'assegurar la continuïtat dels arbres madurs que generen multitud de beneficis, Entenem que han de ser un condicionant prioritari davant qualsevol actuació, i ser considerats com a preexistències fonamentals a respectar, incorporant-los en els nous projectes urbanístics, així com en les reformes de vials, places i zones verdes a la ciutat consolidada. La pèrdua d'aquests arbres no és substituïble per exemplars joves, ja que desapareixen els beneficis que aporten, tant per a la salut com tots aquells socials i culturals d'arrelament dels ciutadans al lloc.
La poda o la tala d'exemplars d'arbres madurs no pot ser la política de cap ajuntament, i menys d'un municipi que en el seu moment signés la Declaració del Dret a l'Arbre a la Ciutat.