Potser és cert que tothom esperava la COP de París, però l'última COP de Lima va evidenciar les dificultats per arribar a acords internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. Tret de bones notícies com la capitalització del Fons Verd, per finançar els països més pobres en les seves accions contra el canvi climàtic, la percepció general és una mena de decepció, dificultat, rebaixa d'expectatives, impossibilitat d'arribar a punts d'unió...
Per a l'espectador normalment aliè a la "magnitud de la tragèdia", aquesta pel·lícula de la 'lluita' contra el canvi climàtic té dos escenaris que crec val la pena connectar. Un amb molt de glamour, ambientat en països llunyans, on aquells destacats líders certament importants es reuneixen cada cert temps a reflexionar, afortunadament ja no sobre si és cert allò del canvi global, sinó més aviat com ens en podrem sortir sense que això afecti els interessos de cada Estat.
L'altre escenari ni tant sols es percep, de vegades, com part de tot això. És molt més mundà. S'ambienta al complex 'els Trinitaris' de Vic, on al 2011, una xarxa de calor amb biomassa inaugurava un llarg recorregut per a un consistori, que ara ja només utilitza a les seues instal·lacions biomassa i geotèrmia. S'ambienta també a la nit dels carrers de Tiana, amb una gestió dels residus, model a tot Europa, que ha aconseguit una selectiva propera al 90% i el primer Pla Local de Prevenció de Residus Municipals. I així, es multipliquen les seqüencies i escenaris, és Sant Cugat, entestada a ser una smart city de referència, es Rubí, model estatal en eficiència energètica i implicació empresarial a través del potent Rubí Brilla, es Mataró, en lluita contra la pobresa energètica, és Tarragona i el seu projecte Smart Mediterrània, es Sabadell, ciutat intel·ligent, finalista dels últims World Smart Cities Awards, és Barcelona i el seu pla d'electrificació del transport públic o la petita xarxa smart grids de Vallfogona del Ripollès...
Sí, les ciutats i pobles s'estan empoderant en aquesta lluita. La Unió Europea hi va apostar i elles han respost, impulsades amb eines tant cabdals, almenys a Catalunya, com el Pacte d'Alcaldes.
Malgrat la dificultat econòmica o estimulades per ella en alguns casos, la sensació és que són les ciutats i les seves polítiques les que estan mostrant el camí. Queden 5 anys per a la fita de compliment dels objectius estratègia Europa 2020, reduir les emissions (GEH) en un 20%, estalviar un 20% del consum d'energia mitjançant una major eficiència energètica, promoure les renovables fins al 20%. Es compliran i ja es treballen nous objectius per al 2030, 2040 i 2050.
Però s'hi sumen molts reptes: la protecció del milió i mig de catalans que es poden veure afectats per la pobresa energètica, la posada en marxa d'estratègies per tenir ciutats resilient i adaptar-nos al canvi climàtic, la incorporació definitiva de la mobilitat elèctrica, la protecció de la salut ambiental, la transició real a una economia circular, verda i per què no col·laborativa, o l'inclús la gestió del moviment d'autoconsum energètic amb les dificultats legals que ja està imposant la indústria a través del govern estatal...
De tot això en parlaran el més de mig miler de científics, pensadors, i representants d'entitats públiques i privades que participaran al III Fòrum del Medi Ambient i el Món Local, aquest 10 i 11 de març. La Diputació de Barcelona, convida a la ciutadania i els gestors de les ciutats a reflexionar sobre aquest reptes i compartir estratègies. La força dels fets ha donat un altre sentit a aquella frase mítica de la Cimera de Rio, del seu secretari general, Maurice Strong: "la batalla de la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà a les ciutats"
Valdrà la pena ser-hi.
