A Catalunya sobreeixim de purins. Però anem curts de nitrogen agrícola. És una paradoxa, perquè els purins contenen molt de nitrogen. Els conreus catalans necessiten unes 173.000 tones anuals de nitrogen. La ramaderia n'acumula unes 100.000 en els fems del bestiar. Això vol dir que retornant-los enterament als camps encara ens en faltarien més de 70.000 tones cada any. Per què, doncs, importem nitrogen inorgànic a dojo i, alhora, ens omplim de purins indesitjats?
Doncs perquè gran part dels purins es generen en les concretes zones dedicades a la ramaderia intensiva, lluny dels camps on convindrien, i perquè veiem l'adobat amb purins com una pràctica antiquada i desagradable. Així que tenim dos problemes on podríem tenir una solució encreuada: estalvi en la compra de nitrogen inorgànic i eliminació natural dels purins que, encara avui, contaminen les aigües o empudeguen els llocs on s'acumulen en excés.
L'any 2005 es va crear el Consorci de Gestió de la Fertilització Agrària de Catalunya (Gesfer), amb participació de l'administració pública i de les associacions de pagesos i ramaders. Hi ha un abans i un després del Gesfer, feliçment. Però alguns agricultors encara es miren amb malfiança els purins del veí ramader (hi veuen la pudor més que el nitrogen) i el simple esment del terme purí ja posa en guàrdia molts ambientalistes. El cas és que anem curts de nitrogen i als fems que ens volem treure del damunt hi abunda.
Són contradiccions de la insostenibilitat. Una estratègia sostenibilista ens permetria de lligar tots aquests farbalans que ara s'entrebanquen els uns als altres. Fent de la necessitat virtut, hauríem de deshidratar in situ i, a peu de granja, i convertir els purins en nitrogen semiconcentrat, desacoblat de l'aspecte dels fems i fàcilment transportable. I, finalment, l'hauríem d'aplicar en la justa mesura i en el moment oportú. Una solució factible per a un problema seriós. Urgeix avançar en aquesta direcció.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya.
