Dues línies més avall m'adono que el successor de la Corona britànica parla dels negacionistes del canvi climàtic. Ah, és cert, després dels detractors de Darwin, ara els nous negacionistes del segle XXI són els escèptics de l'escalfament global actual. Durant uns efímers moments, sento una certa simpatia pel fill de la reina Isabel; és molt possible que dues frases d'un príncep tinguin més influència que milers d'informes elaborats per la comunitat científica internacional.
(F)
Sempre n'hi ha hagut, d'escèptics de tota mena. Segles enrere, eren una munió els que no creien que la Terra era rodona, o que girava al voltant del Sol. Més tard va ser la teoria de l'evolució de Darwin la que va encendre la flama negacionista, una flama que encara es manté ben viva a molts països, com als Estats Units, on un 40% dels seus habitants es consideren creacionistes. També al nostre continent el creacionisme mostra una certa tendència a l'alça, segons va alertar el Consell d'Europa fa pocs anys. I uns quants encara avui no creuen que Amstrong trepitjà la superfície de la Lluna aquell 29 de juliol de 1969. Ara, però, el negacionisme més modern fa referència al canvi climàtic, i en concret qüestiona que hagi estat originat a conseqüència de l'activitat humana.
Mentrestant, els negacionistes contemporanis apareixen arreu. Al carrer, a la feina, als diaris, a la televisió, a la ràdio, també entre els amics i els familiars. Esgrimeixen raons de tota mena per negar el que la majoria dels científics del món donen per segur des de fa molt de temps, alguns dels quals fins i tot s'han pres la feina de fer estudis (científics, és clar) per demostrar que, efectivament, els col·legues convençuts que l'actual escalfament del planeta és conseqüència de l'activitat humana són majoria.
Però als negacionistes tot això tant se'ls en dóna. No solen llegir els papers, i si algú els en fa cinc cèntims tenen tendència a menysprear-ne els resultats o a adjudicar-los a alguna mena d'interès governamental ocult o potser a un complot supranacional. Etziben tota mena de dades amb un convenciment a prova de bomba, sovint amb arguments numèrics difícilment contestables, i fan bandera del seu escepticisme: que quedi clar que ells no es deixen enganyar. Hi ha negacionistes de tots colors, alguns són fins i tot força il·lustrats, personatges públics rellevants que, malgrat no tenir formació científica, creuen que el sol fet de gaudir d'una certa celebritat els dóna dret a opinar de forma rotunda sobre coses que no saben. I el més preocupant és que la seva opinió té un ressò considerable.
(F)
Va dir Voltaire que mentre la ignorància afirma o nega rotundament, la ciència dubta. Però mentre la incertesa és imprescindible per a la producció de coneixement contrastat, no és operativa quan predomina en els missatges que es difonen a l' opinió pública. Ara per ara, sembla que la capacitat de convenciment de científics i divulgadors en temes ambientals és més aviat minsa. La informació cala de forma lenta i esdevé aclaparadora. Potser algú podria proposar que els jugadors de futbol més glamourosos apareguin als mitjans per expressar amb un convenciment entusiasta la necessitat de disminuir la nostra incessant emissió de diòxid de carboni. Potser seria profitós, ja posats a fer campanya, que dos o tres personatges de les revistes del cor s'afegissin a la missió. És possible que, almenys a curt termini, això tingués un efecte de convenciment molt més gran que tots els treballs de recerca de l'IPCC junts. Si això ens sona a la pitjor accepció de la paraula vulgarització, la que més s'allunya de la tasca divulgativa, posem-nos d'acord, científics i divulgadors, per tal d'aconseguir que el nostre missatge arribi... més enllà de les estrelles.
Més informació sobre el consens científic envers el canvi climàtic vigent:
Sciencemag.org
Ucsusa.org
