És el nostre moment. La sensibilització ciutadana en vers el medi ambient ha anat creixent més i més en els darrers temps fins a superar la mitjana i anar molt més enllà. De manera que ara ja podem dir que som més, molts més els que a Catalunya estem a favor del medi ambient i en contra del canvi climàtic que els ecoescéptics que passen de tot i els hi rellisca això de l'ecologia. ¿Dades? no en tinc. Si, ja sé que això és poc rigorós i atempta contra els més elementals principis del periodisme, però la sensació que tinc és tan gran que no puc estar-me de defensar-ho aquí.
Hem de ser optimistes: per molt que alguns articulistes de diari o ex-liders radiofònics s'entestin en continuar menystenint-nos (no us perdeu l'article del Daniel Gómez Cañete en aquesta mateixa revista), els ciutadans compromesos amb el medi ambient i el futur dels nostres fills som ja una immensa majoria.
¿Que com ho sé? Mireu, cada setmana, cada dimecres cap allà el migdia, la centraleta de TV3 treu fum de les trucades de la gent que vol posar-se en contacte amb els qui fem l'espai de medi ambient a Els Matins per exposar-nos les seves idees, compartir les seves experiències i aportar el seu granet de sorra per fer del nostre un món millor, més net, saludable i sostenible. Es gent que demana on van els diferents residus de la brossa, que ens diu que s'ha instal·lat un dipòsit d'aigües grises per estalviar aigua, que demana informació per posar-se unes plaques solars al terrat de casa seva, que vol comprar l'ecobola que renta sense detergents. Gent d'arreu del país, d'Amposta, de Roses, d'Alfarràs o de Viladecans, que s'ha posat en marxa per fer país d'una de les millors maneres possibles: millorant el nostre medi ambient.
Joves i gent gran, homes i dones. Fins i tot els companys de redacció m'ho comenten. "Ei, amb això del medi ambient està passant alguna cosa oi?" I per descomptat que passa! Passa que la gent d'aquest país ens està donant una lliçó de eco-responsabilitat, de civisme actiu i vol participar decididament en la defensa i millora del seu entorn. Per això ens demana eines per aconseguir-ho. Les seves trucades, els seus missatges es poden resumir en un: "expliqui'm com fer-ho millor i ho faré". I ho fan, tenim un munt de testimonis que ho demostren a l'arxiu del programa.
(F)
Abans d'escriure aquestes línies he comptat els e-mails que conservo dels molts, moltíssims que hem rebut a l'espai de medi ambient d'Els Matins de TV3 al llarg de totes aquestes temporades. Es tracta només d'una selecció, una mostra dels més interessants, alliçonadors o fins i tot emotius. I en son 634. Els conservo com un tresor, un dels meus patrimonis més preuats. Els dies que venen torts, que llegeixes o escoltes algun d'aquests profetes caus en la temptació de pensar que estem predicant en el desert o que les coses son com son i ningú no les pot canviar, obro la carpeta i em llegeixo alguns a l'atzar. I creieu-me que es per agafar embranzida i continuar endavant.Gent entusiasta vers el medi ambient que fa gala d'un altruisme reconfortant. Persones de tot arreu, de totes les edats i (intueixo) formes de pensament que estan canviant els seus hàbits per aquells altres que ens poden fer avançar cap a un model de desenvolupament més harmònic amb la natura i més sostenible amb els recursos. Gent meravellosa a la que dóna gust servir i entre els que un es fa petit, molt petit, minúscul. I cada vegada són més, molts més.
Per això cal perseverar, cal continuar endavant, treballant des dels ajuntaments, les escoles o l'empresa. Cal treballar més en xarxa, compartir experiències tot adquirint i transmetent cultura ambiental. Som molts més dels que pensem i si aconseguim connectar no només demostrarem que un altre món és possible sinó que ho aconseguirem fer realitat.
L'altra dia vaig entrar a un supermercat de Barcelona i la caixera em va dir que cada vegada hi ha més gent que bé a comprar amb el seu cabàs o que compra una borsa de tela de les que tenen a la venda per endur-se la compra. Aquesta gent -vaig pensar- els hi importa molt poc la baralla política respecte la prohibició de les bosses de plàstic. No van seguir el lamentable espectacle que han muntat els nostres polítics (tots) al respecte. Són ciutadans als que varem aconseguir arribar tots plegats (sobre tot els companys de la Fundació per la Prevenció de Residus) i que van entendre que amb un fet tant simple com posar-se una bossa plegable a la butxaca o agafar el cabàs i deixar les de plàstic al supermercat podem deixar als nostres fills un món millor. I una vegada ho han tingut clar, ho fan i punt i s'ha acabat: ja mai més ningú no els farà canviar d'opinió. La consciencia ecològica, quan s'assoleix, no es perd mai més, és com aprendre a nedar o muntar en bicicleta, costa però es per sempre.
El moment de la responsabilitat ambiental ha arribat. Aquest planeta té futur i des del nostre país som cada vegada més els que estem disposats a demostrar-ho. Ha arribat el nostre temps.
