L'ambient no és extern a nosaltres. És el nostre espai exterior. És diferent. L’aire forma part de nosaltres mateixos, estigui dins dels nostres pulmons (ara) o fora (de moment). L’aire és una part de nosaltres, tal com l’atmosfera no embolcalla la Terra, sinó que és la seva part superficial. Som el nostre cos i la bombolla aèria en què es troba submergit. Per això són tan estretes les relacions entre ambient atmosfèric i salut. Podríem imaginar peixos saludables en un ambient aquàtic deteriorat...?
La contaminació atmosfèrica local provoca disfuncions fisiològiques i indueix malalties. És el cas de l’asma. En part, és desencadenada per la presència de contaminants en l’aire respirable. D'uns anys ençà, ha esdevingut la principal malaltia respiratòria crònica d'infants i adolescents. Els infants no són adults petits. Són persones en procés de formació. Proporcionalment, respiren més aire que un adult i, alhora, les seves mucoses són més sensibles, per això la contaminació atmosfèrica els afecta més.
Els estudis epidemiològics acumulen evidències al respecte. Els responsables del Breathe Project han preparat per al Consorci d'Educació de Barcelona una relació de mesures per tal de minimitzar els efectes negatius de la contaminació de l'aire escolar sobre els infants. Entre altres coses, els alumnes de les escoles d'aire més contaminat presenten retards en el seu desenvolupament cognitiu d'entre 1 i 2 mesos respecte als de les escoles amb aire net. No és poc.
La Fundació Roger Torné porta anys ocupant-se del tema. Aquesta setmana ha presentat el llibre Infancia, salud y ciudad. S'hi demostra que si l'aire urbà continua exhibint els actuals nivells de contaminació per partícules i òxids de nitrogen (motors d'explosió), tota una generació se'n ressentirà. Ni hi tenim dret, ni ens ho podem permetre.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
