Periodista i comunicador | www.ecogallego.com
10/11/2006 - 00:00
L'Ajuntament de Campdevànol ha decidit suspendre la recollida selectiva de la fracció orgànica de la brossa a partir de l'any que ve. La raó que exposa el nou equip de govern és que els surt massa car, això de l'orgànica, que amb el que es gasten poden pagar la meitat de la festa major del poble i que com que no arriben a 5.000 habitants no estan obligats per la llei. I a més, afegeixen com a motiu, 'gairebé ningú ho fa'.
Bé, anem a pams.
Efectivament, la Llei de Residus (6/1993, de 15 de juliol) determina que havien de ser els pobles de més de 5.000 habitants els que implantessin la recollida selectiva de l'orgànica. Campdevànol en té 3.400. El que no diu el consistori és que segons marca la llei el desplegament d'aquesta recollida selectiva haurà de ser progressiu donat que haurà d'estar implantada en tots els municipis de Catalunya abans de l'any 2012. De fet, bona part dels municipis que avui dia participen en la recollida selectiva de l'orgànica no arriben als 5.000.
És gràcies a aquesta participació voluntària que la meitat dels catalans ja separem la matèria orgànica. Gràcies a això, l'any passat les incineradores van rebre 41.812 tones menys de residus i vàrem portar al voltant de 86.400 tones menys als abocadors. Tanmateix, més de 200.000 tones de matèria orgànica (bàsicament restes de menjar aportades pels ciutadans als contenidors marrons) s'han transformat o bé en compost per emprar com a adob, o bé en biogàs per generar electricitat.
L'informe del Departament de Medi Ambient d'on trec aquestes dades assenyala que, segons les darreres enquestes d'opinió, el 95% de les persones que no disposen d'aquest servei al seu municipi creuen que l'ajuntament hauria d'implantar-lo.
Amb la decisió de l'Ajuntament Campdevànol és posarà fora de joc, com deia ahir el President del Consell Comarcal del Ripollès: 'farà el ridícul'. Però la seva decisió es ferma, si més no així ens ho va fer saber ahir el portaveu de l'Ajuntament.
Em venen tantes preguntes al cap, tantes reflexions. I els ajuts rebuts per l'Agència de Residus per desplegar l'orgànica, els pensen tornar? I els ciutadans que ho volen fer (la gran majoria dels que vàrem demanar opinió ahir)? Els pensa deixar desatesos?
El cas és que ara fa un temps, i des d'aquesta mateixa ombra del nostre roure virtual, vaig alertar dels moviments especulatius en torn de la recollida selectiva que és podien desfermar a mesura que s'acostessin les municipals i de la temptació en la que podien caure alguns de utilitzar-la com a eina propagandística. Jo us alliberaré de l'orgànica podrà dir l'actual alcalde de Campdevànol als seus ciutadans.
És ben trist haver d'informar-vos d'aquesta situació. La Llei de Residus hi dedica un apartat especial a la necessitat de fer pedagogia, d'encomanar una actitud proactiva als ciutadans perquè participin en la recollida selectiva: 'és necessari intensificar les accions dirigides a la informació, la sensibilització i conscienciació social', això és el que diu la llei, quelcom que l'equip de govern de Campdevànol fa saltar pels aires amb el seu propòsit.
Sempre que tanco els meus escrits demano la participació de tots vosaltres en aquest fòrum, aquesta assemblea oberta sota el nostre roure. Mai ho havia desitjat tant com ara. Que hi penseu de la retirada a Campdevànol de l'orgànica? Personalment crec que és una resolució totalment desafortunada i que segurament serà finalment rectificada.
Tan sols el fet que la notícia de la pretesa retirada de la recollida de matèria orgànica al municipi de Campdevànol hagi sortit als mitjans de comunicació, ja és una mala cosa, no fora que algun altre ajuntament es plantegés algun dubte sobre la importància, avui en dia, de recollir selectivament.
A banda de justificar-ho únicament per qüestions econòmiques, (5 ' per persona/any) l'ajuntament en qüestió hi afegeix el comentari que amb aquest 'estalvi' es podrien cobrir una part de les despeses que genera la festa major, caram!. Tant les festes majors com l'ensenyament, la sanitat, la cultura, l'esport base, el transport públic, etc. són serveis per a les persones que entesos erròniament per un punt de vista purament econòmic, són tots ells deficitaris, també, ara per ara, la recollida selectiva de matèria orgànica. És ben evident que no són pèrdues sinó ben al contrari, són inversions de caire sociocultural, ambiental, turístic i també econòmic a mig termini. Amb perspectives obtuses i retrògades no ho aconseguirem. Per tal d'anar evolucionant i intentar arribar a fer un bon ús de la intel·ligència, en aquest sentit, s'ha desenvolupat un pla de residus a Catalunya.
El Pla estratègic de residus de Catalunya vol aconseguir fixar els terminis que ens marquen les directives europees en matèria de residus, que entre d'altres qüestions obliguen a la reducció, reciclatge, reutilització i minimització d'aquests residus, tant en origen com un cop posats al mercat. Tant és així, que l'any 2015 haurem de recuperar més del 75% dels residus que generem per tal de complir aquestes normatives.
La matèria orgànica és aproximadament el 40% del pes dels residus que generem. Cal saber que per cada tona de residus que portem a l'abocador de les Llosses hem de pagar 10 ' de cànon, també val a dir que cada tona de CO2 que produeix bàsicament la matèria orgànica paguem 17 ', que aquesta M.O. durant el seu procés de putrefacció genera grans quantitats de líquids altament contaminants (lixiviats), els quals s'han de tractar física i químicament a la depuradora de l'abocador comarcal, però que un cop clausurat i segellat (ben aviat), encara en produiran durant més de 30 anys. El producte final, el transport, els operaris tant de la planta com els de la recollida, la gestió tècnica i administrativa, l'amortització del terreny de l'abocador i/o el seu lloguer, el tancament i segellat, la recuperació de l'espai en qüestió, etc. són tot despeses. En canvi, i tal com contempla el Pla estratègic de l'Agència Catalana de Residus, l'aprofitament de la fracció orgànica, pot produir d'una banda energia en forma de metà (diners), però no s'acaba aquí, també en surt compost (adob) (més diners) i a més, ara que ja s'ha adjudicat al Ripollès una de les plantes de compostatge que preveu el Pla, es fomentarà un bon nombre de llocs de treball (riquesa). Per tant, la matèria orgànica no és un problema sinó un producte, jo diria un gran producte. Ens hem d'acostumar a veure els residus com a productes, que de fet, és el que són.
I si en comptes del 10% de les persones que participen cívicament en aquesta intel·ligent proposta fos de l'ordre d'un 50%, com passa amb alguns altres materials (vidre, envasos i paper), els quals generen beneficis, fins i tot podríem reduir la taxa d'escombraries.
Ja ha quedat desmuntada totalment l'estreta visió purament econòmica.
En el darrer any, al consistori Campdevanolenc hi han passat moltes coses, massa coses i no pas bones.
En matèria mediambiental, no n'han endevinat ni una. És desinformació, manca d'assessorament, deixadesa, ineptitud...?
Les notícies en aquest sentit no han estat gens positives, començant per la introducció d'espècies al·lòctones al riu (ànecs de granja), en domini públic hidràulic, fent-ne un espai de cria i posteriorment un ús gastronòmic... tallant indiscriminadament arbres del bosc de ribera sense conèixer les conseqüències que se'n deriven, cremant les lleres del riu Freser tot destruint els hàbitats de centenars d'espècies i trencant els ecosistemes aquàtic, semiaquàtic i fluvial, (actuacions, aquestes darreres, que van acabar amb la imposició a l'ajuntament d'importants multes per part de l'Agència Catalana de l'Aigua) volent gestionar des de l'ajuntament la xarxa d'aigua potable, amb la problemàtica afegida i de tots coneguda (errors en els rebuts, obligació de fer unes noves instal·lacions, etc.), donant el vist i plau a les obres del polígon industrial de Niubó sense sistemes d'evacuació d'aigües pluvials, (inundacions a l'Hípica, perill a la carretera, etc.) serrant les obertures dels contenidors de recollida selectiva homologats de forma unilateral i desinformada, amb el perill que comporta, entre d'altres raons, etc. I la darrera, proposant de retirar la recollida selectiva de matèria orgànica. No sabem quina bestiesa o bajanada més ens prepara l'ajuntament de Campdevànol en l'aspecte mediambiental, a aquest ritme és molt probable que ben aviat tornaran a sortir als mitjans de comunicació per no se sap quin altre disbarat o ximpleria, no fent altra cosa que convertir-se en el Lepe de Catalunya, amb tots els respectes per aquest municipi.
És curiós que a l'altra banda de la muntanya hi hagi un altre poble que aposti justament pel contrari: la recollida porta a porta, amb l'objectiu de generar el mínim de residus per dur a l'abocador. Només els separen uns pocs quilòmetres.
En tot cas, a cada família (habitatge) de Campdevànol, la recollida, transport i gestió de tots els residus que es generen en una vivenda no li arriba a suposar ni tan sols un euro a la setmana, ja que el rebut anual de la taxa d'escombraries és de 47 euros. Ni per un cafè. Cal reflexionar i tenir-ho en compte.
D'altra banda i per la tranquil·litat dels detractors del bon ús de la intel·ligència, del civisme, de la solidaritat, del respecte al medi ambient, en definitiva, de l'evolució i del progrés sostenible, cal dir que és probable que amb la consecució del Pla estratègic de residus de Catalunya que ha preparat l'Agència de Residus de Catalunya pels propers anys, i amb la instal·lació, dins del programa, de tot un seguit de plantes (108) de triatge, de compostatge, de reciclatge, etc. arreu de la nació, haurem de separar potser només dues o tres fraccions, les altres es gestionaran en aquests centres, (oficiosament al Ripollès s'ha adjudicat una planta de compostatge) la matèria orgànica, però, s'haurà de separar gairebé indiscutiblement i obligatòria, a causa de la problemàtica que genera. Esperem que sigui ben aviat. És bo, és necessari i ens cal a tots plegats. Àngel Ferrer / Membre del GDT Ripollès / Ripoll
Estic totalment d'acord amb els comentaris del J.L. Gallego. Ja fa massa temps que els residus i, en especial, la recollida de matèria orgànica, s'utilitza com a arma política i sempre sospitosament, prop d'eleccions. Des de diferents entitats ecologistes (Ecologistes en Acció, Greenpeace i Depana) estem impulsant un gran Pacte pels Residus a Catalunya per evitar que dels residus municipals se'n faci un ús partidista, demagog, etc. A més, existeixen evidènciesque recollides selectives de matèria orgànica de qualitat són rendibles econòmicament degut al cànon de deposició vigent a Catalunya. Ja va sent hora que mirem a qui ho fa bé. Dr. Antoni Sánchez Ferrer / Departament d'Enginyeria Química de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la UAB
+ accedeix a altres comentaris publicats
Tan sols el fet que la notícia de la pretesa retirada de la recollida de matèria orgànica al municipi de Campdevànol hagi sortit als mitjans de comunicació, ja és una mala cosa, no fora que algun altre ajuntament es plantegés algun dubte sobre la importància, avui en dia, de recollir selectivament.
A banda de justificar-ho únicament per qüestions econòmiques, (5 ' per persona/any) l'ajuntament en qüestió hi afegeix el comentari que amb aquest 'estalvi' es podrien cobrir una part de les despeses que genera la festa major, caram!. Tant les festes majors com l'ensenyament, la sanitat, la cultura, l'esport base, el transport públic, etc. són serveis per a les persones que entesos erròniament per un punt de vista purament econòmic, són tots ells deficitaris, també, ara per ara, la recollida selectiva de matèria orgànica. És ben evident que no són pèrdues sinó ben al contrari, són inversions de caire sociocultural, ambiental, turístic i també econòmic a mig termini. Amb perspectives obtuses i retrògades no ho aconseguirem. Per tal d'anar evolucionant i intentar arribar a fer un bon ús de la intel·ligència, en aquest sentit, s'ha desenvolupat un pla de residus a Catalunya.
El Pla estratègic de residus de Catalunya vol aconseguir fixar els terminis que ens marquen les directives europees en matèria de residus, que entre d'altres qüestions obliguen a la reducció, reciclatge, reutilització i minimització d'aquests residus, tant en origen com un cop posats al mercat. Tant és així, que l'any 2015 haurem de recuperar més del 75% dels residus que generem per tal de complir aquestes normatives.
La matèria orgànica és aproximadament el 40% del pes dels residus que generem. Cal saber que per cada tona de residus que portem a l'abocador de les Llosses hem de pagar 10 ' de cànon, també val a dir que cada tona de CO2 que produeix bàsicament la matèria orgànica paguem 17 ', que aquesta M.O. durant el seu procés de putrefacció genera grans quantitats de líquids altament contaminants (lixiviats), els quals s'han de tractar física i químicament a la depuradora de l'abocador comarcal, però que un cop clausurat i segellat (ben aviat), encara en produiran durant més de 30 anys. El producte final, el transport, els operaris tant de la planta com els de la recollida, la gestió tècnica i administrativa, l'amortització del terreny de l'abocador i/o el seu lloguer, el tancament i segellat, la recuperació de l'espai en qüestió, etc. són tot despeses. En canvi, i tal com contempla el Pla estratègic de l'Agència Catalana de Residus, l'aprofitament de la fracció orgànica, pot produir d'una banda energia en forma de metà (diners), però no s'acaba aquí, també en surt compost (adob) (més diners) i a més, ara que ja s'ha adjudicat al Ripollès una de les plantes de compostatge que preveu el Pla, es fomentarà un bon nombre de llocs de treball (riquesa). Per tant, la matèria orgànica no és un problema sinó un producte, jo diria un gran producte. Ens hem d'acostumar a veure els residus com a productes, que de fet, és el que són.
I si en comptes del 10% de les persones que participen cívicament en aquesta intel·ligent proposta fos de l'ordre d'un 50%, com passa amb alguns altres materials (vidre, envasos i paper), els quals generen beneficis, fins i tot podríem reduir la taxa d'escombraries.
Ja ha quedat desmuntada totalment l'estreta visió purament econòmica.
En el darrer any, al consistori Campdevanolenc hi han passat moltes coses, massa coses i no pas bones.
En matèria mediambiental, no n'han endevinat ni una. És desinformació, manca d'assessorament, deixadesa, ineptitud...?
Les notícies en aquest sentit no han estat gens positives, començant per la introducció d'espècies al·lòctones al riu (ànecs de granja), en domini públic hidràulic, fent-ne un espai de cria i posteriorment un ús gastronòmic... tallant indiscriminadament arbres del bosc de ribera sense conèixer les conseqüències que se'n deriven, cremant les lleres del riu Freser tot destruint els hàbitats de centenars d'espècies i trencant els ecosistemes aquàtic, semiaquàtic i fluvial, (actuacions, aquestes darreres, que van acabar amb la imposició a l'ajuntament d'importants multes per part de l'Agència Catalana de l'Aigua) volent gestionar des de l'ajuntament la xarxa d'aigua potable, amb la problemàtica afegida i de tots coneguda (errors en els rebuts, obligació de fer unes noves instal·lacions, etc.), donant el vist i plau a les obres del polígon industrial de Niubó sense sistemes d'evacuació d'aigües pluvials, (inundacions a l'Hípica, perill a la carretera, etc.) serrant les obertures dels contenidors de recollida selectiva homologats de forma unilateral i desinformada, amb el perill que comporta, entre d'altres raons, etc. I la darrera, proposant de retirar la recollida selectiva de matèria orgànica. No sabem quina bestiesa o bajanada més ens prepara l'ajuntament de Campdevànol en l'aspecte mediambiental, a aquest ritme és molt probable que ben aviat tornaran a sortir als mitjans de comunicació per no se sap quin altre disbarat o ximpleria, no fent altra cosa que convertir-se en el Lepe de Catalunya, amb tots els respectes per aquest municipi.
És curiós que a l'altra banda de la muntanya hi hagi un altre poble que aposti justament pel contrari: la recollida porta a porta, amb l'objectiu de generar el mínim de residus per dur a l'abocador. Només els separen uns pocs quilòmetres.
En tot cas, a cada família (habitatge) de Campdevànol, la recollida, transport i gestió de tots els residus que es generen en una vivenda no li arriba a suposar ni tan sols un euro a la setmana, ja que el rebut anual de la taxa d'escombraries és de 47 euros. Ni per un cafè. Cal reflexionar i tenir-ho en compte.
D'altra banda i per la tranquil·litat dels detractors del bon ús de la intel·ligència, del civisme, de la solidaritat, del respecte al medi ambient, en definitiva, de l'evolució i del progrés sostenible, cal dir que és probable que amb la consecució del Pla estratègic de residus de Catalunya que ha preparat l'Agència de Residus de Catalunya pels propers anys, i amb la instal·lació, dins del programa, de tot un seguit de plantes (108) de triatge, de compostatge, de reciclatge, etc. arreu de la nació, haurem de separar potser només dues o tres fraccions, les altres es gestionaran en aquests centres, (oficiosament al Ripollès s'ha adjudicat una planta de compostatge) la matèria orgànica, però, s'haurà de separar gairebé indiscutiblement i obligatòria, a causa de la problemàtica que genera. Esperem que sigui ben aviat. És bo, és necessari i ens cal a tots plegats. Àngel Ferrer / Membre del GDT Ripollès / Ripoll
Estic totalment d'acord amb els comentaris del J.L. Gallego. Ja fa massa temps que els residus i, en especial, la recollida de matèria orgànica, s'utilitza com a arma política i sempre sospitosament, prop d'eleccions. Des de diferents entitats ecologistes (Ecologistes en Acció, Greenpeace i Depana) estem impulsant un gran Pacte pels Residus a Catalunya per evitar que dels residus municipals se'n faci un ús partidista, demagog, etc. A més, existeixen evidènciesque recollides selectives de matèria orgànica de qualitat són rendibles econòmicament degut al cànon de deposició vigent a Catalunya. Ja va sent hora que mirem a qui ho fa bé. Dr. Antoni Sánchez Ferrer / Departament d'Enginyeria Química de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la UAB
+ accedeix a altres comentaris publicats
SOTA EL ROURE: secció quinzenal.
