El publicat aquest març, l’informe de síntesi de l’IPCC, serà el de referència en les negociacions climàtiques internacionals per a tota dècada, quan encara podem frenar l’escalfament sota el llindar de seguretat del 1,5º C. El següent informe global serà el 2029.
L’informe de síntesi de l’IPCC, el grup d’especialistes climàtics de l’ONU, sintetitza els sis informes publicats des del 2018. Llegir-lo ajuda a mirar de cara la magnitud de l’emergència climàtica. Pot ser una lectura inicialment estressant, com ho pot ser mirar un precipici. Però llegir-lo ajuda a entendre cap a on anem, si ens deixem portar per les tendències. I sobretot, llegir-lo és imprescindible per concentrar-nos en sortir del remolí que ens empeny.
"Pot ser una lectura inicialment estressant, com ho pot ser mirar un precipici."
L’informe destaca que el clima, la biodiversitat i les societats humanes són profundament interdependents, els impactes d’un repercuteixen en els altres. Que cada increment d'escalfament farà que els riscos siguin més difícils de gestionar, per exemple sequeres, incendis, calor i desertització. Que si superem els 1,5° C hi haurà realimentacions que ho faran tot més difícil, com pèrdues de boscos, assecat d’aiguamolls i debilitament d’ecosistemes. Que cal reduir fortament les emissions en tots els sectors de forma immediata, pel 2030 un 43% respecte al 2019, a escala global (més del que té per objectiu la Unió Europea, que ho calcula respecte al 1990). Que els objectius dels estats i el finançament mundial per a la transició són insuficients.
Com ho fem per sortir del remolí que ens empeny?
L’IPCC assenyala que el canvi necessari no té precedents en termes d'escala. Inclou desplegar renovables i altres tecnologies de baixes emissions; reduir la demanda, amb eficiència i amb canvis culturals; protegir i restaurar els ecosistemes, almenys en un 30-50% de la superfície planetària.
A més calen plans d’emergència, per reduir els impactes creixents de la meteorologia extrema. Que cal prioritzar la justícia climàtica i social en la transició. Que ha de ser un procés participatiu, perquè l’adaptació té millors resultats quan té suport de les regions i de les persones més vulnerables climàticament.
"El canvi necessari no té precedents en termes d'escala"
També destaca que per accelerar la transició és imprescindible la cooperació internacional, coordinar les polítiques i incrementar el finançament internacional “a una altra dimensió”. La transició o és global o no serà.
Una transició que “cal planificar a llarg termini” i que s’ha d’implementar amb flexibilitat, en tots els sectors.
És possible que acabem superant els 1,5º C a finals d’aquesta dècada. Si això passa l’objectiu serà estabilitzar-nos a 1,6º C, i si no ho aconseguim a 1,7. Aturar l’escalfament serà sempre la millor opció, cada dècima de grau és important per a reduir el patiment, personal i col·lectiu. Especialment de les immediates generacions. Cada dècima de grau és important per a la salut de la democràcia, que tants segles de sacrificis va costar aconseguir.
Cal reduir ràpidament les emissions, cooperar i planificar. Planificar en terminis adequats: cinc anys ha demostrat ser un termini útil. I cal monitoritzar la transició de forma transparent, perquè tots anem en el mateix vaixell.
Hem de posar el focus en què podem fer aquesta dècada, mai tornarem a tenir les oportunitats que tenim fins al 2030.
