En una entrevista concedida al diari Avui, Miquel Porta Perales diu que l'ecologisme modern és un invent nazi. Conec de fa anys a Porta Perales i he de dir que tinc estima intel·lectual i personal per ell, malgrat el seu posicionament de vegades injustament crític envers el mainstream català. A diferència dels viscerals, i per això poc creïbles, Espada o Boadella, Porta Perales raona sempre de forma sòlida i el seu esperit polemista té en ocasions un efecte higiènic en un debat públic sovint viciat per la reiteració d'idees comodí.
Per aquestes raons lamento la caiguda d'aquest opinador en un dels llocs comuns del pensament feble d'aquest país que és l'ús del nazisme com a etiqueta recurrent. En els darrers anys he sentit l'adjectiu nazi aplicat indistintament als Mossos d'esquadra, a José Maria Aznar, als Boixos Nois i a Clint Eastwood, fet que demostra que estem davant d'una logomàquia de dimensions considerables. Ningú hauria de parlar sobre el nazisme sense abans haver llegit dos llibres: The Nazi Dictatorship. Problems and Perspectives of Interpretation d'Ian Kershaw i The Anatomy of fascism de Robert O. Paxton. Estudiant aquestes dues obres s'entén que el nazisme no va ser un fenomen simple i que, en contra d'una noció molt estesa, aquest moviment polític no es correspon de forma clara a una visió reaccionaria del món, com la que representarien els tradicionalistes. Si bé pren alguns elements arcaïtzants, en realitat la cosmovisió nacionalsocialista està més aviat projectada al futur. El naturisme, les autopistes, la televisió, la propaganda massiva i sí, també l'ecologisme, entès en un sentit ètnic i paisatgístic, més que no pas científic, en formen part.
Però la pregunta és: i què? Que algunes de les primeres emissions de televisió regulars de la història es fessin des de Berlin als anys 30, fa nazi la televisió? Es nazi l'autopista AP-7? ¿Són sospitoses les preses aèries dels estadis a la final de la Champions per recordar vagament el Triomf de la Voluntat de Leni Riefenstahl? Per no seguir rodolant en el pendent de l'absurd, es fa necessari distingir entre finalitat i instrument. No hi ha dubte que els nacionalsocialistes van fer servir les eines que consideraven més adequades per al seu projecte, ja fossin tangibles, com les infraestructures, o pertanyents a l'àmbit simbòlic. Això és tàctica. De fet, si es repassen els programes de partits de l'extrema dreta europea, com per exemple el Front Nacional de França, es pot descobrir la incorporació del medi ambient com un dels pilars programàtics més importants. Poc els amoïna que les contradiccions entre un nacionalisme radical i la suposada preocupació per un problema que no coneix fronteres siguin inevitables. Fa 70 anys a Alemanya passava igual però ni podien arribar a imaginar les friccions entre el concepte de lebensraum i el de petjada ecològica. Els nazis podien disfressar-se d'ecologistes però no haurien resistit anar de sostenibilistes.
(F)
Fa temps que les convencionalment anomenades esquerres progressistes estan rebent per totes bandes. I, en conseqüència, els idearis que habitualment es branden des d'aquest sector ideològic, com el feminisme l'ecologisme o el pacifisme, també són objecte d'una crítica desfermada. Curiosament, els crítics més intransigents i més durs solen ser neoliberals que provenen de la mateixa esquerra, fet que encara confereix a tot plegat un aire més teatral. L'onada de diatribes contra l'esquerra, entre les quals es compta la de Porta Perales, és el resultat de dos factors reals: un ancoratge en el dogma de molts postulats ideològics, que acaben distorsionant la visió de la realitat; i els contrastos, de vegades massa violents, entre allò que es diu i allò que es fa, ja sigui en la vida quotidiana o en l'exercici del poder, per part d'aquells que reclamen la bondat dels principis que suposadament defensen.Ara bé, una cosa és que l'esquerra s'hagi guanyat a pols les acusacions de la qual és objecte i una altre ben diferent és que aquesta crítica esdevingui gratuïta, lleugera i poc fonamentada. Opinar sobre algú o alguna cosa no hauria de ser dir el primer que passa pel cap sinó fer-ho de manera ponderada, pel principi kantià o el del sentit comú, com es vulgui: perquè quan opinin de tu ho facin també amb la mateixa mesura.
En qualsevol cas, l'ecologisme no hauria de pertànyer a tot aquest debat. El seu lloc hauria de ser au dessus de la mêlée perquè el seu tema són els ecosistemes i, conjuntament amb el desenvolupament sostenible, ens porta a repensar les relacions entre civilització i natura. Ben mirat la partidització d'aquests aspectes resulta estranya perquè l'arena política, amb els seus reduccionismes i simplificacions, sembla el territori més inhòspit possible per a una discussió que no vol soroll. La frase de Porta Perales serveix, precisament, per demostrar aquesta tesi.
