L'any 2003 es va saber oficialment el que ja se sabia oficiosament: un informe del CSIC determinà que, durant dècades, Ercros i les seves predecessores havien anant acumulant a la riba de l'Ebre, davant la planta electroquímica de Flix, almenys 700.000 tones de fangs contaminats amb mercuri, metalls pesants, organoclorats, radionúclids, etc. Cada cop que el cabal del riu superava els 400 m3 per segon, una part d'aquests fangs anava riu avall. Inquietant.
Però tothom callava i deixava fer fins que el conseller Salvador Milà agafà el toro per les banyes. Al final, la tasca titànica de retirar aquests fangs i restaurar el territori, amb un cost de més de 220 milions d'euros, fou assumida per l'estat, amb fons propis (37%), europeus (50%), de la Generalitat (9%) i de la companyia causant dels abocaments (menys d'un 5%). Amb l'exasperant lentitud administrativa a què estem resignadament acostumats (algun dia això s'haurà d'acabar), les tasques de retirada dels fangs ultratòxics acaben de començar, deu anys després de sonar l'alarma retardada. Lamentable.
És una bona metàfora de la nostra realitat. El sistema productiu ancien régime externalitza impunement disfuncions i costos, l'administració dormita i la societat encaixa. Per postres, Ercros anuncia un ERO que inicialment afectava el 75% de la plantilla. Els responsables, mals polítics, funcionaris ineptes i empresaris rapinyaires, gaudeixen de plàcides jubilacions. Revoltant.
Ens cal un altre model de negoci, un sistema productiu diferent. Alguns en diuen economia verda. Bastaria parlar d'economia correcta. I també ens caldria fer de la necessitat virtut: el know how que adquirirem amb aquesta magna operació de descontaminació ens posicionarà en el mercat mundial. Per ajudar els altres i per vendre el que haurem pagat i après a fer. En serem capaços?
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
