"Preus justos al camp i a la ciutat. Prou a la indiferència del Govern ". Aquest era el lema que exhibia una de les pancartes a la gran manifestació d'agricultors, ramaders, pescadors i altres gents del camp celebrada el passat dia 20 de febrer a Barcelona.
Durant aquests dies he estat recopilant algunes informacions respecte els preus que s'estan pagant als pagesos pels seus productes, i el cert és que hi ha algunes xifres que parlen per si mateixes de la insostenible situació que viu el sector primari al nostre país.
He llegit per exemple que el quilo de mandarines s'està pagant a 50 cèntims, un preu inferior al que es pagava al 1995 i que per això molts agricultors prefereixen llençar-les. Els hi surt més a compte.
He sabut que el litre d'oli es paga a 35 cèntims, menys que 20 anys enrere. Hi ha qui ha hagut de vendre els carbassons a un euro la caixa, o les pomes a 20 cèntims el quilo. La patata es paga a l'agricultor a 0,07 cèntims el quilo mentre que al consumidor li costa 80 cèntims, més d'un 1.000% d'increment. L'avellana es paga a 1 euro el quilo mentre que envasada i col·locada als prestatges del súper pot arribar als 40. I el raïm no en parlem. Després de anys de conreu esperant a recollir el primer gra, invertint en fitosanitaris, en mà d'obra per podar, regar, abonar i condicionar la vinya algunes empreses demanen als pagesos entre 9 i 12 cèntims per quilo per a poder descarregar el raïm al seu celler amb la promesa que després ja faran comptes amb el vi. El que pot succeir però es que finalment la collita sigui tant i tant excedentària que els ofereixin entre 10 i 20 cèntims. Es a dir: treballar per no res. Millor deixar-ho.
I entre els ramaders la cosa no va millor. La llet es paga a entre 20 i 30 cèntims. El porc a 18 euros. Però no el quilo, no: l'animal sencer! Si fem quatre números i sumem el que costa mantenir-lo durant els 6 mesos de criança (pinsos, veterinaris, despeses de la granja, gestió de purins, transport, etc) veurem que es un negoci del tot ruïnós.
Pel que fa als pescadors no diguem. El quilo de sardina se'ls està pagant a 0,80 cèntims, mentre que a la peixateria supera els 4 euros. ¿Qui ha anat a treure'l del mar? ¿Qui ha invertit en vaixells, treballadors, amarres, permisos, gasoil, etc? ¿Com és que de la llotja a la botiga, en un viatge en furgoneta, el preu es multiplica per 500?
En resum, que avui la nostra gent del camp no és que cobri el mateix que abans, ja els hi agradaria, el que passa en realitat és que la renda agrària a Catalunya ha caigut un 47% des del 2000, és a dir, que els pagesos cobren gairebé la meitat ara que fa deu anys.
Qui té la culpa de tot això? Alguns culpen la política agrària de l'UE, altres les grans cadenes de distribució que actuen com a oligopoli obligant als productors a vendre molt per sota del preu de cost si volen col·locar els seus productes, tot davant la mirada perduda de les administracions. Sigui com sigui, el que està clar és que la situació no es pot aguantar més.
Com a naturalista tinc molt clar des de fa temps que l'espècie més amenaçada al camp és el pagès. I també tinc clar que, abans de destinar diners a qualsevol altre partida, s'hauria de fer un gran esforç pressupostari per habilitar mesures urgents per tal d'evitar la seva desaparició, doncs no ho oblidem: darrera la conservació del nostre patrimoni natural i el manteniment dels paisatges que gaudim els caps de setmana hi ha l'estructura social del camp, on la gent que hi treballa fa possible la moderació i modulació de l'avanç dels boscos, la conservació de la varietat biològica de les espècies ramaderes i de conreu (molt més amenaçades que no pas les silvestres) i el manteniment dels ecosistemes agraris, tant importants com els naturals.
I és que si Einstein va dir allò que sense abelles la humanitat sobreviuria només quatre anys, jo afegeixo que sense la feina dels pagesos al camp els nostres paisatges i la biodiversitat que acullen no trigarien ni la meitat a desaparèixer. Per això hem de demanar al govern que actuï en defensa del sector primari ja, també des del punt de vista conservacionista, per descomptat.
