El clima és la síntesi de la meteorologia. La integral dels fenòmens meteorològics de cada dia en un lloc determinat, considerats durant un període prou llarg, és el clima d'aquest lloc. Això vol dir que no hi pot haver canvi climàtic sense reiterades alteracions meteorològiques. No pot canviar el clima sense que, prèviament, s'hagi anat alterant el temps. És lògic, per tant, que el canvi climàtic en curs comenci d'expressar-se mitjançant canvis en els patrons meteorològics.
L'escalfament global que experimenta el planeta de manera demostrada no és el canvi climàtic que s'espera. És el fenomen que el causa. Aquests pocs graus de més que, de mitjana, exhibeix cada any la Terra no són el canvi que ens amenaça. Són l'agent desencadenador de les pertorbacions meteorològiques que ens duran a un canvi climàtic d'entitat encara incerta. Tanmateix, si hem de jutjar per la violència i recurrència de les creixents alteracions meteorològiques que tenim, el canvi climàtic serà considerable i contundent.
Els australians acaben de patir el cicló Yasi, amb vents rarament vistos de 300 km per hora; encara no s'havien refet dels devastadors efectes de les pluges que van inundar Brisbane dies enrere. Freds inusuals i violentes tempestes de neu castiguen els Estats Units aquest mes de febrer; més de 10.000 vols han estat cancel·lats a causa del mal temps. Una sequera excepcional s'ha emparat de l'Amazònia l'any 2010, tal com també ja va passar l'any 2005; la putrefacció de la vegetació morta ha enviat a l'atmosfera més de 5.000 milions de tones de diòxid de carboni, quasi tant com el generat durant un any als Estats Units per la crema de combustibles fòssils. El problema aguditza el problema, així doncs.
No podem injectar energia a un sistema tèrmic sense obtenir una resposta proporcionada. Basta apujar una miqueta el gas perquè l'olla es posi a bullir d'una altra manera. El canvi climàtic és el règim d'ebullició, els fenòmens meteorològics són les bombolles i els esclafits, el gas és l'energia solar atrapada pel CO2 en excés. No costa tant d'entendre, ben mirat.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya