Tan se val, perquè l'estiu és el moment de recuperar lectures. I, finalment, les poc més de 300 pàgines del llibre editat per Empúries i Anagrama passen bé, refrescants però substancioses.
Vet aquí uns tastets, tapetes?, per fer-vos-en venir ganes.
Crec que expliquen bé l'interès que pot tenir per al lector de Sostenible la novel·la; a la qual McEwan imprimeix la profunditat psicològica habitual, aquí una mica maquillada per una tallant ironia. Les cinc peces també funcionen per si soles i poden centrar algun debat, en aquests dies que s'apropen de llargues sobretaules.
(F)
Del vell/nou papanatisme, pedra a la sabata en el camí per a abordar la transició del sistema econòmic. McEwan se n'enriu de la tendència dels homes a construir-se fantasmes: "El vell món purificat per la violència incendiària, netejat a fons amb la sang dels no redimits així havia anat amb les sectes mil.lenaristes cristianes: mort als infidels! I amb els comunistes soviètics: mort als kulaks" I amb els nazis i aquella fantasia dels mil anys: mort als jueus! I després l'equivalent contemporani, realment democràtic, la guerra nuclear total: mort a tothom! En no succeir res de tot això i després que l'imperi soviètic hagués estat devorat per les contradiccions internes, i en absència de qualsevol altra preocupació que anés més enllà de l'avorriment, la intransigent pobresa planetària i la tendència apocalíptica havien invocat encara una altra bèstia [el canvi climàtic]."
(F)
De la (frustrant) temptació de les solucions màgiques: "L'essència d'un maníac era, primer, creure que podia reduir tots els problemes del món a un de sol, i resoldre'l. I, segon, parlar-ne sense parar."
Reflexió deliciosa del protagonista sobre la caòtica vida dins el vaixell ple d'artistes que, convocats per una oenegé, recorre l'Àrtic per despertar la consciència mundial sobre l'escalfament global: "La ciència, és clar, era magnífica, i vés a saber, l'art també, però potser el coneixement d'un mateix estava al marge de les seves capacitats. Les cambres de les botes havien d'estar regulades a fi que uns éssers imperfectes les utilitzessin com cal. No confiem la solució de res, va sentenciar Beard, a la ciència a l'art o a l'idealisme. Únicament les lleis salvarien la cambra de les botes. I els ciutadans respectuosos amb les lleis."
(F)
"... I de passada es fan rics", el prec del protagonista a un grup de potencials inversors en energies renovables perquè apliquin el 'business as usual' a un nou model. "El nostre planeta Terra és una entitat finita. Tenen davant les dades, poden escollir: el projecte humà ha d'estar nodrit per una energia segura i neta, o fallarà i s'ensorrarà. Vostès, el mercat, o bé s'eleven a aquesta alçada i de passada es fan rics, o bé s'ensorren amb tota la resta. Som tots damunt d'aquesta roca, no tenim enlloc més on anar."
(F)
I finalment, l'assumpció de la complexitat infinita del repte, de la interconnexió total de tots els factors. Que això no va de solucions màgiques?, cantarelles apocal·líptiques? o de bondats intrínseques? "Vet aquí l'essència topològica de la idea de Michael Beard [el protagonista]: l'acció del grup que desembolica i coreografia les complicades interaccions entre la llum i la matèria, i les desplega en una successió de passes lògiques. (....) En paraules del filòsof Francis Bacon: "la millor harmonia i la més dolça té lloc quan cada grup d'instruments o cada instrument no se sent per si sol, sinó gràcies a una combinació del conjunt".
