Com el déu d’Arundhati Roy, Internet té efectes irreversibles sobre les coses, des de les petites a les grans, uns efectes que, com en el llibre de la reconeguda pacifista, s’acumulen al llarg
de generacions i afecten de manera directa a les persones i a les seves vides, i també al medi ambient. L’existència mateixa de l’expressió Internet of Things (IoT) és reflex d’això i se’n diu, per exemple, que podrà contribuir a la lluita contra el canvi climàtic de diferents maneres.
Internet ja és de ple en la seva tercera generació, la 3.0. I ha tingut temps de sobra per acumular efectes de diferent naturalesa i dimensió en les nostres vides. En cada salt que han fet les TIC s’ha produït el debat sobre allò que es perd i allò que es guanya, sobre els riscos i els beneficis, en un balanç que difícilment es pot quantificar i que, sovint, necessita perspectiva per poder ser avaluat. La perspectiva permet l’anàlisi un cop la tecnologia s’ha estabilitzat i s’han pogut recollir prou fruits i també prou fracassos com per entendre el camí que realment seguirà aquella revolució.
La generació 3.0 està clarament cridada a tenir un paper determinant en la sostenibilitat del planeta
En la primera generació, als noranta, segons les veus més optimistes, Internet havia de suposar pràcticament la fi de la tala d’arbres i una dràstica reducció de les emissions de CO2 per la millora de la comunicació virtual que estalviaria desplaçaments físics per aire, mar o aigua. El correu electrònic i la web ja pràcticament ens remeten a Gutenberg i és evident que els problemes del canvi climàtic no s’han resolt ni tampoc han disminuït. Aquelles eines són relíquies si les comparem amb les xarxes socials i els continguts col·laboratius de la segona generació d’Internet, la 2.0. Diguem que encara s’estan assentant els nostres hàbits en relació a l’ús de les xarxes 2.0 i ja estem entrant de ple en el que podem considerar la tercera revolució, la del cervell global que ha de suposar l’Internet 3.0, amb el big data, el núvol i la connectivitat global entre objectes, persones i ciutats. Alguns parlen d’una intel·ligència artificial global amb una semàntica pròpia basada en la capacitat de fer raonaments lògics ja sigui per la via de sistemes intel·ligents o directament per la interacció dels humans a través de sistemes col·laboratius.
Visions més o menys futuristes a banda, el fet és que ja són prou familiars expressions precedides per “Smart”, “Big” o “Cloud”, i totes remeten a la generació 3.0, una generació que està clarament cridada a tenir un paper determinant en la sostenibilitat del planeta, des de les ciutats, passant pels objectes, fins arribar a les persones. Les Smart Cities (ciutats intel·ligents) es constitueixen com models de ciutat sostenibles ambientalment i econòmicament a través d’una gestió més eficient dels seus serveis per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El debat sobre el concepte i aplicació pràctica del model Smart City és ric: entre els avantatges s’hi destaca el desenvolupament d’infrastructures en xarxa, l’economia circular, el creixement del capital social per la via de l’aplicació i ús de les TIC en la participació pública i la governança local; entre les crítiques, s’hi denuncia un enfocament massa orientat per l’economia del creixement.
L'Internet de les petites coses planteja debats que són, en canvi, enormes en el seu abast
Pel que fa als objectes, la IoT (Internet of Things) planteja un creixement cada cop més ràpid de la connectivitat de diferents tipus de dispositius, tant en l’àmbit domèstic com en l’industrial i, en particular, posa en valor el seu paper en la protecció ambiental: cloud manufacturing, cèl·lules de control i seguiment d’espècies amenaçades, dispositius per al control d’ecosistemes, eines per millorar l’eficiència agrícola en zones rurals empobrides incloent control de pesticides, fertilitzants i ús d’aigua, entre altres. Els riscos també són posats damunt la taula del debat: l’impacte ambiental de tots aquests dispositius que usen materials i elements poc reciclables i que, a més, cal substituir amb molt freqüència pel ràpid avenç de la tecnologia.
I en quan a les persones i les seves vides, l’internet de les petites coses planteja debats que són, en canvi, enormes en el seu abast. Un dels debats més estimulants i, alhora, inquietants, és el de la governança global. I això inclou el potencial transformador d’Internet 3.0 per a les societats en quant al seu capital social, així com el seu potencial manipulador a través del big data o emmagatzematge de dades a gran escala sovint per part d’empreses privades. Només la perspectiva ens dirà cap a on s’han decantat les balances.
