A l'Argentina hi ha 55 milions de vaques i 39 milions d'habitants. La ramaderia té un pes significatiu en l'economia argentina, ja es veu. A partir d'ara també el tindrà en les polítiques ambientals. Resulta que és responsable del 30% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del país i, doncs, de la contribució argentina a l'escalfament global del planeta. Se sabia en línies generals, però ara s'ha mesurat amb precisió.
Guillermo Berra, investigador de l'Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria argentí, ha determinat que els processos digestius d'una vaca de 500 quilos generen diàriament un metre cúbic de gasos, bona part dels quals són metà. Això vol dir que els bovins argentins envien cada dia a l'atmosfera uns 50 milions de metres cúbics de gasos. La premsa mundial se n'ha fet ressò, estimulada per la broma fàcil que el tema permet, sobretot tenint en compte que la determinació s'ha efectuat connectant una gran bossa de plàstic al recte dels animals. El fet és que els bovins argentins emeten cada dia molts milers de tones de metà.
Els bovins que no són argentins també, és clar. Al món hi ha uns 1.400 milions de vaques. I bestiar divers, ruminant o no (els ruminants són, amb diferència, els que més gasos emeten). La contribució de tots aquests animals als canvi climàtic és significativa, perquè el metà té un potencial de sobreescalfament 20 vegades més gran que el diòxid de carboni, el dolent de la pel·lícula universalment reconegut. La ramaderia i els conreus d'arròs emeten uns 500 milions de tones de metà a l'any, bé que una gran part és neutralitzada per processos naturals. En total, el metà agropecuari és responsable en un 20% o més de l'exaltació de l'efecte hivernacle.
Carn i petroli
Alguns diran, i abans no passava? Sí, però aquestes emissions no se sumaven al diòxid de carboni que ara emetem en cremar combustibles fòssils a l'engròs. I, a més, tampoc no hi havia tants caps de bestiar. La nostra civilització ens ha fet carnívors i petroliodepenents. La contenció en el consum de petroli és aconsellable a la vista de la minva progressiva dels jaciments i del canvi climàtic que provoca. Amb el consum de carn som a les portes d'una cosa semblant, ara a penes entrellucada.
(F)
Als països rics i de tradició carnívora, es consumeixen més de 200 grams de carn per persona i dia. La mitjana mundial és d'uns 100 grams. Més de 90 grams diaris no és saludable. Però la tendència és voler-ne consumir 200. Aleshores necessitaríem 3.000 milions de bovins, que emetrien el doble de metà que els 1.400 actuals i obligarien a desforestar per a tenir més pastures, cosa que reduiria la capacitat planetària de fixació de diòxid de carboni. Es consumirien més farratges i no es podrien produir els agrocombustibles parcialment substitutoris del petroli. Plouria sobre mullat. Els fenòmens complexos tenen aquestes coses: s'encavallen i interaccionen.A mesura que sabem més, tenim més eines i som més responsables. Ultra l'impacte atmosfèric dels combustibles, ara coneixem amb exactitud el de la ramaderia. Si cremem molt petroli i mengem massa carn desencadenarem processos que ens privaran de la carn, del petroli i dels agrocombustibles, o sigui que no progressarem. Si no en consumim gens, tampoc. S'ha de ser moderat, fins i tot amb la moderació...
