"Haberlas, haylas", deia aquell que no creia en les bruixes. No hi creia, però admetia que n'hi havia. Creure o no creure no depenia per a ell de la realitat, sinó dels seus apriorismes. Acostumat a combregar amb rodes de molí, havia aconseguit supeditar els fets als prejudicis. Rendir-se a l'evidència és, en el fons, una actitud cartesiana; la fe del carboner, no.
Per aquesta via, es pot posar en dubte l'holocaust i els camps d'extermini nazis; hi ha bisbes que ho fan. S'ha de ser bèstia, a la vista de les proves. No cal ser-ne tant per a dubtar de l'evolució biològica, que és una evidència científica demostrada del dret i del revés, però no gens òbvia, si no disposes de les claus interpretatives. I encara més excusable resulta no veure clar el què i el com del canvi climàtic en curs, perquè ens remet a un fenomen en bona mesura encara per venir. Però la comprensió envers l'ignorant escèptic desapareix davant del coneixedor mal intencionat. Un biòleg no pot ser anti-darwinista pel fet de ser creient i un físic no pot negar l'origen antròpic del canvi climàtic actual, o el canvi climàtic mateix, perquè una companyia petroliera li pagui les seves recerques.
De refusar l'evidència, ara se'n diu negacionisme. El negacionista, en lloc de provar la culpabilitat que pressuposa, exigeix que l'acusat provi la seva innocència. No poder demostrar al cent per cent que una cosa és blanca, no significa que sigui negra. Deduir o induir no és especular. La teoria de l'evolució o el canvi climàtic no són hipòtesis de treball. Son conclusions a què s'arriba a força d'acumular indicis, proves i evidències. Quins indicis, proves i evidències aporten els negacionistes?
Flatulència
El Heartland Institut és un think tank neoliberal nord-americà vinculat a la General Motors i en bona mesura finançat per Exxon Mobil, segons totes les fonts. Avui dia, amb l'espectacle financer organitzat pel neoliberalisme i amb el sector automobilístic en hores baixes, hauria de mirar de passar desapercebut. Doncs no: convoca per a aquest cap de setmana, a Nova York, una llampant International Conference on Climate Change sota el lema "Escalfament global: hi ha cap crisi?".
Al seu web, un groller video promocional atribueix l'exaltació de l'efecte hivernacle a les flatulències del bestiar. També podria atribuir-lo a les dels humans, que al capdavall som 7.000 milions i amollem igualment metà (uns més que altres). No sembla una manera gaire científica de convidar a la reflexió. L'expert José Mª Aznar havia d'encapçalar el cartell de convidats a la conferència, però finalment se n'ha desdit. El trobaran a faltar la vuitantena de personatges notoris i no gaire notables que diu que s'aplegaran per a negar l'evidència.
Què mou tots aquests negacionistes? Revisar conclusions provisionals -en ciència totes ho són- és prudent i saludable. Hi ha peces de l'escalfament global que no encaixen prou bé, ben cert. Però el negacionisme no és higiènic dubte científic. És biaix interessat o reduccionisme de científic obsessionat amb la seva microparcel·la, que troba no prou ben considerada per l‘Intergovernmental Panel on Climate Change. En definitiva, és un fonamentalisme camuflat. Ni darwinisme, ni canvi climàtic, ni res que no figuri a la Bíblia o al full de ruta neoliberal. Lamentable.
*Article publicat a El Periódico
