Afinada, la pregunta. És el títol de l'editorial que l'Indpendent dedica a la política ambiental de l'actual primer ministre britànic, Gordon Brown aquest 31 d'octubre...
El text, molt crític, denuncia el contrast entre la 'retòrica verda' i la insuficient (i reveladora) incapacitat per acompanyar les declaracions d'intencions amb compromisos vinculants i auditables. L'article no respon la pregunta, tot i que jo ja tinc la meva versió. Sap la mà esquerra el que fa la mà dreta? Tant se val, mentre la 'paella' estigui en la mà que convingui.
(F)
I mentrestant, a l'Elisi Nicolas Sarkozy continua pilotant la seva desafiant màquina de fabricar titulars. Ara diu que vol impulsar un nou 'New deal' (així titula Le Monde en aquesta notícia), una revolució verda. No és queda curt. Però d'això es tracta. Davant de José Manuel Barroso, davant de Wangari Maathaï i davant de l'inefable (i incansable?) Al Gore, Sarkozy ha demanat a la Comissió Europea que estudiï una taxa sobre productes importats de països que no respectin el protocol de Kyoto. També ha demanat un millor tracte fiscal dels productes ecològics i ha presentat un pla per reduir a la meitat l'ús de pesticides. Finalment, ha deixat entreveure que França congela la construcció de noves centrals nuclears. Blair també va demostrar en els seus dies a Downing Street la seva habilitat per conjurar les millors intencions en brillants portades... Sarkozy no aporta res de nou, per tant, a no sé que decidís anar més enllà de l'estratègia de comunicació i posar fil a l'agulla, discretament i imparablement. El 'New Deal' va funcionar perquè era política majúscula i no l'epidèrmica i esquiva pràctica de relacions públiques en la qual sembla que s'ha convertit avui l'excercici de la cosa pública.
Un vampir a casa M'agrada la forma d'explicar el món que tenen els mitjans nordamericans, afilada, propera, suggerent. 'Una força tan insidiosa com el mateix Dràcula xucla en silenci un bocí de cada euro de la factura elèctrica', comença aquesta notícia del canal de tecnologia de CNN digital. Els aparells electrònics en 'standby' suposen el 5% de l'energia consumida pels EUA. Un percentatge que podria incrementar-se d'un 20% de cara al 2010, segons el Departament d'Energia. Ja han trobat un nom per a aquest fenomen: els 'electronic-vampires'. Ara faltaria trobar un nom per a l'administració -la nordamericana, però també l'europea- que xiula com si la cosa no anés amb ella, i que esdevé, per passiva, l'autèntic cervell a l'ombra del Dràcula en qüestió. ¿Per quan una regulació que obligui les empreses a suprimir o a adequar més eficientment les opcions d'stand by dels seus productes? ¿Per quan un sistema d'interruptors al costat dels endolls, similar al que tenen els anglesos, que permeti suprimir la corrent d'un aparell sense haver-lo de desconnectar?
