Mosquito Alert és un dels grans èxits que tenim a casa nostra, però no és l’únic projecte existent.
Per exemple, hi ha l’Observatori Metropolità de Papallones, Alerta Forestal o Ornitho.cat, entre d’altres. És cert que la ciència ciutadana tendeix força cap a la biodiversitat i el medi ambient, però també hi ha iniciatives en àmbits com la genètica (Melanogaster Catch the Fly).
Font: Getty images
El mosquit tigre és una espècie exòtica invasora que va arribar a Catalunya al 2004 i que s’ha estès per quasi tot el territori. Per sort s’ha pogut conèixer l’expansió d’aquesta espècie, que suposa un risc per a la salut en transmetre malalties com el chikungunya o el virus del Zika, a través del projecte Mosquito Alert.
Aquest projecte permet fer fotos dels mosquits que es veuen a casa amb la seva aplicació per a mòbils i geolocalitzar la imatge. Així se sap on es troben els exemplars. És un clar exemple de ciència ciutadana, és a dir, de recerca científica que compta amb la participació activa de persones no especialitzades, com la ciutadania.
Un parc urbà, la riera als afores d’un municipi o els arbres dels carrers poden ser suficients per certes investigacions. Fins i tot el plat que s’omple d’aigua sota el test del balcó pot ser un lloc on trobar larves de mosquit que siguin d’interès per aquestes iniciatives.
Hi ha molts tipus de projectes i en molts àmbits diferents: des d’ajudar a prendre dades de forma activa per conèixer les poblacions de papallones fins a cedir recursos materials, com poden ser els ordinadors, per dur a terme una anàlisi complexa de la forma de les proteïnes.
Probablement, Mosquito Alert és un dels grans èxits que tenim a casa nostra, però no és l’únic projecte existent. Per exemple, hi ha l’Observatori Metropolità de Papallones, Alerta Forestal o Ornitho.cat, entre d’altres. És cert que la ciència ciutadana tendeix força cap a la biodiversitat i el medi ambient, però també hi ha iniciatives en àmbits com la genètica (Melanogaster Catch the Fly).
Un dels grans avantatges és que es pot realitzar des de casa i, si s’ha de sortir a l’exterior, molts cops no cal anar a la muntanya o marxar d’excursió per formar-ne part. Un parc urbà, la riera als afores d’un municipi o els arbres dels carrers poden ser suficients per a certes investigacions. Fins i tot el plat que s’omple d’aigua sota el test del balcó pot ser un lloc on trobar larves de mosquit que siguin d’interès per Mosquito Alert.
La quantitat de dades que es generen és molt més gran que la que pot aconseguir el personal científic amb la ciència tradicional, de manera que suposa un gran ajut en moltes investigacions i en l’obtenció de nous coneixements. Personalment, crec que la ciència ciutadana és una eina molt interessant per donar una empenta a la recerca, democratitzar-la i apropar una activitat que massa vegades queda lluny del nostre dia a dia.
A més, pot ajudar en la lluita contra la crisi climàtica per tal de conèixer millor els impactes que acaba causant. Amb un problema tan greu per al nostre futur, comptar amb una eina com la ciència ciutadana és vital. És una forma d’unir esforços entre diferents sectors amb l’objectiu de trobar solucions als reptes que se’ns presenten. I tota iniciativa que fomenti la col·laboració és més necessària que mai.
Fa temps que penso que tothom hauria de participar en algun projecte de ciència ciutadana. Quan algú s’implica en una iniciativa, la pot entendre millor i pot conèixer de primera mà la problemàtica que tracta. I amb la ciència i la crisi climàtica això, més que necessari, és fonamental.
