Els arqueòlegs britànics estan trasbalsats per la troballa, feta per un cercador de tresors, de quasi 1.500 objectes anglosaxons d'or i plata. Diuen que capgirarà moltes interpretacions de l'alta edat mitjana anglesa. Provisionalment, han valorat aquest tresor en un o dos milions d'euros. Al mateix dia, uns lladres van robar d'un museu belga un quadre del surrealista René Magritte valorat en més de tres milions d'euros. Mentrestant, Hassan II del Marroc enviava a reparar a Anglaterra un dels seus 600 automòbils, només el manteniment dels quals costa sis milions d'euros cada any.
Quant valen les coses? O, si més no, quant costen i per què? Es veu que mantenir el parc automobilístic d'una determinada persona costa cada any tres o quatre vegades més que l'import total i per sempre d'un tresor de valor cultural i museístic incalculable. I per què la tela de 60x80 centímetres pintada per Magritte, per estimable que sigui, val el doble que el tresor anglosaxó? El mercat, amb més o menys eficàcia, regula el preu de les coses sotmeses diàriament a comercialització. Qui fixa, però, el preu dels béns excepcionals?
A mesura que la raresa creix aritmèticament, el preu s'incrementa geomètricament. Un diamant de deu quirats no és deu vegades més car que un altre d'un sol quirat, sinó cent vegades més, pel cap baix. Podríem dir que les coses excepcionals costen el que està disposar a pagar la persona que les vol. El seu preu, aleshores, no és cosa del mercat, entès com l'espai en què es fan taxadament les transaccions quotidianes, és a dir el mercat que l'economia no programada accepta com a regulador dels preus de les coses. Depèn del desig. O de la necessitat.
Clima
"Todo necio confunde valor y precio", escrigué Antonio Machado. Ben cert. Una carpeta amb poemes inèdits i notes soltes del poeta -entre les quals, una reelaboració de l'aforisme evocat-, va ser trobada l'any 2002 a Sevilla i adjudicada en subhasta per 625.000 euros. Quant val un poema de Machado? Quin valor té en l'imaginari col·lectiu la lletra del l'himne del Barça escrita per Jaume Picas i Josep M. Espinàs? Doncs enorme. I quin beneficis econòmics ha reportat als autors? Em temo que no gaires.
Quant costa el clima? Fins ara, res. El clima és de franc, com la fotosíntesi, el sòl o el paisatge. És un bé lliure. Però els béns lliures poden ser objecte d'apropiació. L'aigua també és de franc, però embotellada va a un euro el litre, més i tot. Tot el negoci turístic es basa en la venda de paisatge i altres béns lliures: sol, mar, platja, bellesa, aire pur, silenci... També és de franc respirar, però cada tona de diòxid de carboni que exhalem ara val 12 euros.
El president Rodríguez Zapatero ha fet notar a l'Assemblea General de les Nacions Unides que els efectes del canvi climàtic seran molt més devastadors que l'actual crisi econòmica. Com és que el clima no té preu, doncs? No es pot esperar que el mercat ho resolgui, és un bé excepcional. I l'economia convencional, tampoc. Quin sentir té parlar de béns lliures en una economia globalitzada que comercia amb tot? En el nou context mundial, necessitem un pensament econòmic diferent, segurament basat en l'economia circular (cradle to cradle). Tresors, quadres i automòbils, rai. Evidencien la feblesa del sistema, però són una anècdota. El clima, no.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
