Notícia

Aquest nou model de taxa té en compte els hàbits de separació i de reducció de residus de cada llar i comerç, deixant enrere la taxa única per tothom

Entrevista

“El temps dels grans discursos ha acabat. És el moment de l’acció, i l’acció es demostra amb els pressupost”. Amb aquesta contundència Xesco Gomar, president de la Xarxa i diputat d’Acció Climàtica, mostra el seu compromís per recolzar el lideratge dels municipis en la transició energètica o la gestió de residus. Ens parla en aquesta entrevista, arrel de la 22a Assemblea de la Xarxa, dels 70 milions d’euros del pla Renovables 2030, ja invertits en més de 130 projectes municipals o la necessitat accions supramunicipals per recolzar l’acompliment dels objectius europeus de reciclatge.

Entrevista

A Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac, li brillen els ulls quan parla de la seva ciutat. Li agrada posar de relleu que, malgrat la seva ubicació, Montcada no és una cruïlla, sinó un indret amb patrimoni, cultura i una gran riquesa natural gràcies als rius que travessen el seu terme. D’aquesta riquesa i dels seus reptes ens va parlar arrel de la celebració a Montcada, el passat 15 de juny de la 22a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Entrevista

Oriol Serratusell és regidor de Medi Natural, Salut Pública i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Parlem amb ell de la Declaració de Montcada per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients aprovada per la Xarxa en la seva 22a Assemblea,. Ens explica la situació de Montcada amb la situació de barraquisme al Pla de Besos, i els aprenentatges que poden treure altres municipis de la seva experiència.

Notícia

El rector de la UB, Joan Guàrdia, i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, han signat un conveni de col·laboració en el marc del projecte de Renaturalització del Riu Besòs i una de les seves principals estratègies, la creació d’un Refugi de Biodiversitat.

Notícia

La Comissió Europea va adoptar aquest 22 de juny diverses propostes capdavanteres que tenen per objectiu restaurar els ecosistemes del continent i recuperar la natura i la biodiversitat, de les terres agrícoles als mars, els boscos i els entorns urbans. A més, la CE també proposa reduir l’ús i els riscos dels plaguicides químics en un 50% el 2030 com a molt tard. Unes propostes fermes per continuar en el camí del Pacte Verd Europeu per millorar la resiliència i la seguretat del subministrament d’aliments a la UE i al món.

Notícia

La 22a Assemblea General de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, ha estat sens dubte la del retrobament amb la presencialitat. Els ja 317 ens locals associats han aprovat la Declaració de Montcada i Reixac per uns espais naturals propers als entorns urbans, sostenibles, saludables i resilients, la qual cosa els compromés a avançar cap a unes ciutats i uns pobles més connectats amb la natura i promoure la naturalització i el verd urbà per millorar el benestar de les persones. Cal destacar també que a l’acte s’ha dedicat un espai on s’han pogut compartir experiències i projectes sobre gestió de residus i transició energètica i s'ha aprovat l’adhesió a la Declaració del II Congrés d’educació ambiental.

Notícia

Aquest 22 de juny, el ramat que durant dos mesos i mig ha pasturat per Collserola se’n tornarà a casa, al massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. L'Ajuntament avaluarà els resultats de la feina feta per les ovelles en la prevenció d'incendis per decidir si s'amplia a altres barris de muntanya.

Notícia

L'AMB incorpora al Bus Metropolità 30 nous autobusos sostenibles: 22 al servei de l'àmbit Barcelona-Sant Boi i 8 per al servei del Barcelonès nord. 87 autobusos més arribaran abans que acabi l'any 2022 i els altres 187 vehicles restants ho faran durant el primer trimestre del 2023.

Notícia

El passat maig van començar a rodar els deu autobusos amb tecnologia híbrida que esdevenen el primer pas per a la renovació de la flota de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) cap a una mobilitat més sostenible i eficient.

Butlletí

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.

Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.

Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.

L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.

Propers actes

Dreceres