Notícia
Fotografia: Marta Amat /Rezero

En aquest 2021, Rezero ha volgut de nou visibilitzar les iniciatives que duen a la pràctica accions inspiradores i referents en la prevenció de residus i el consum responsable. Una feina, a vegades poc fomentada i visibilitzada, però amb un important impacte tan social com mediambiental.

Notícia

L’esdeveniment internacional s’organitza a Catalunya, on les polítiques d’economia verda i circular han suposat el 13% del pressupost anual dels últims 4 anys. Es preveu que hi participin prop de 300 representants del món empresarial i institucional, que podran conèixer de primera mà experiències d’èxit en economia circular de Catalunya.

Notícia

L’Ajuntament del Prat denuncia que s’han incomplert diverses de les compensacions ambientals acordades pel que fa a la protecció del sistema hidrològic i de les llacunes, la restauració d’hàbitats, la creació de corredors biològics i la conservació de la fauna i dels hàbitats naturals prioritaris dels espais protegits.

Notícia

Aprovat el Pla Local d’Adaptació al Canvi Climàtic 2019-2030 que defineix les actuacions municipals per adaptar la ciutat a l’emergència climàtica i fer front als riscos identificats L’Ajuntament s’adhereix al Pacte de les Alcaldies-Europa per reforçar l’acció per a una Europa més justa i climàticament neutra L’Hospitalet se suma també a la Declaració de la Xarxa de Ciutats i Poblats cap a la Sostenibilitat per a una recuperació verda i socialment justa.

Notícia

L’associació Viure de l’Aire ha presentat un projecte d’energia eòlica de participació ciutadana que proposa la instal·lació de dos aerogeneradors a la serra de Collserola. Han calculat que amb la instal·lació d’aquest dos aparells, de 170 metres d’alçària, es podria abastir al voltant de 8.800 llars de la ciutat i s’evitaria l’emissió de 7.000 tones de CO2 anual.

Notícia

L'alcaldessa diu que cal estudiar la viabilitat de la proposta, però es mostra favorable que Barcelona es corresponsabilitzi en la implantació d'energies renovables.

Notícia

Quan comença la segona setmana de la COP26, el primer esborrany de text de la declaració final de Glasgow no conté cap menció a l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, en contra de les indicacions dels experts. Normalment, el primer esborrany és relativament ambiciós i es va afeblint la segona setmana. "Que el primer esborrany sigui tan feble no augura res de bo", diuen des de Greenpeace.

Notícia

L’Ajuntament instal·larà les plaques a principis de 2022. Es crearà una comunitat energètica per abaratir el cost de la factura a fins a 175 llars ubicades en un radi de 500 metres de l’equipament municipal. També s'encarrega a AMSA gestionar la instal·lació de plaques a 26 edificis públics més per a l'autoconsum dels equipaments.

Notícia

El doctor en física teòrica i investigador del CSIC Antonio Turiel explica a TV3 la situació de la xarxa elèctrica europea i per què aquesta possibilitat s'hauria pogut evitar.

Notícia

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa un projecte per reduir el consum de plàstic d’un sol ús als mercats municipals de la província. La campanya, amb el lema “Mercats sostenibles. Adéu als plàstics d’un sol ús!”, es posa en marxa com a prova pilot a tres mercats municipals de la província amb l’objectiu d’impulsar la sostenibilitat i reduir els residus de plàstics, especialment els d’un sol ús, mitjançant accions que fomentin la participació ciutadana i que involucrin els clients i els paradistes. 

Butlletí

Opinió

L’ecoactivisme no pot ser una qüestió de seguidors, sinó de compromís. Aquesta va ser i segueix sent la clau de Greenpeace: el voluntariat compromès. Es va aconseguir donant rigor científic i capacitat política a les seves campanyes. Per més que canviïn els vehicles per acomodar-se a les noves formes de comunicació social, aquest hauria de continuar essent el camí si no volem buidar els moviments de contingut i legitimitat. 

“El problema real de la humanitat és el següent: tenim emocions paleolítiques; institucions medievals i una tecnologia omniscient”, E.O. Wilson

L’any 2022 que ara comença es compleixen 50 anys de la cristal·lització d’una idea complexa: la sostenibilitat. El 2022 farà mig segle de de la publicació de l’informe fundacional Els límits del creixement. Tot va començar l’estiu de 1970 quan un equip d'investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts va posar en marxa un estudi sobre les implicacions del creixement continuat a tot el món. Aquest estudi es feia per encàrrec del Club de Roma, una organització internacional no governamental creada el 1968 i formada per científics i polítics d’alt rang preocupats pel futur de la humanitat.

Els que treballen en zoonosi ja ho sabien des de fa dècades: tot està interconnectat en matèria de salut. A Espanya, la recent aprovació del Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient reconeix aquesta realitat, però considerant la pandèmia, és convenient que l'epidemiologia ambiental i la vigilància sanitària sobre els animals sigui una tasca prioritària.

Decréixer també porta associat uns quants ‘més’ com viure més lent, amb més temps lliure, de manera més conscient, més aprop de les persones que t’envolten... No es tracta, doncs, obsessionar-se amb la paraula: créixer o decréixer. Es tracta de qüestionar el model actual basat en un creixement il·limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col·lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur i present.

Propers actes

Dreceres