Entrevista

Amaranta Herrero és la coordinadora estratègica de Barcelona Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible 2021. Herrero ens explica com l'objectiu de la capitalitat ha sigut posar l'alimentació sostenible a l'agenda política. Repassem amb ella les principals polítiques municipals de la ciutat de Barcelona en aquest àmbit i la col.laboració entre ciutats per incidir en el sistema alimentari global i poder fer de l'alimentació sostenible una realitat també urbana.

Entrevista

Farem tomàquets/hora, igual que fem kilowatts/hora a les cobertes de la ciutat. Amb aquesta imatge provocadora Joan Rieradevall, investigador de l’ICTA i reconegut expert en agricultura urbana, ens mostra la seva visió de la ciutat del futur, i ho fa al mig de l’hort del seu balcó.

Reportatge

El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.

Notícia

L’objectiu de la campanya, que duu com a lema “Mercats sostenibles. Adéu als plàstics d’un sol ús!” i que s’inicia com a prova pilot a aquestes tres poblacions, és impulsar la sostenibilitat i reduir els residus de plàstics, especialment els d’un sol ús, mitjançant accions que fomentin la participació ciutadana i que involucrin els clients i els paradistes.

Notícia

Rubí se suma un any més a la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’edició d’aquest any, que se celebrarà del 20 a 28 de novembre, posa l’accent en les comunitats circulars: grups o iniciatives petites, grans, locals o globals que s’organitzen per prevenir residus.

Entrevista

Bárbara Peris és regidora de platges, turisme i cohesió territorial a l’Ajuntament del Vendrell. Formada en turisme, assumeix ara la responsabilitat que el litoral continuï sent font de salut i recursos econòmics pel seu municipi, davant l’amenaça del canvi climàtic. Va ser la impulsora de la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, i en aquesta entrevista ens parla dels objectius i accions que aquesta unió d’ens locals està posant en marxa.

Notícia

La doctora Sandra Lavorel és professora d’investigació del Laboratori d’Ecologia Alpina (CNRS) de Grenoble, i està considerada una de les principals ecòlogues d’Europa. El doctor olotí Jordi Bascompte és catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Zuric i director del seu Màster en Ciències Ambientals Quantitatives.

Notícia
Negociadors a la clausura de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, COP26. NU/Laura Quinones

Tot i que s'han aconseguit petits i grans avenços en la lluita contra l'escalfament global, i encara que es manté l'objectiu d'intentar contenir l'augment de la temperatura mitjana de la terra a 1,5 graus, com marca l'Acord de París, moltes qüestions continuen sense resoldre’s i els compromisos segueixen sense tenir prou ambició per assolir aquest objectiu.

Notícia

Aquesta assemblea, que s'ha celebrat de manera virtual, com deia Gomar, ha volgut ser també una palanca per impulsar els canvis necessaris davant el canvi global, amb la mirada posada en la COP26. I ho ha fet, entre d’altres, posant al centre el compromís amb la qualitat de l’aire, amb l’adhesió a la “Declaració de Sabadell. Per un acord polític i social per la millora de la qualitat de l’aire”.

Notícia

Un total de 10 projectes presentats per les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Barcelona opten a un dels Premis de prevenció d’incendis forestals convocats per la Diputació de Barcelona, que enguany arriben a la 25ena edició.

Butlletí

Opinió

L’ecoactivisme no pot ser una qüestió de seguidors, sinó de compromís. Aquesta va ser i segueix sent la clau de Greenpeace: el voluntariat compromès. Es va aconseguir donant rigor científic i capacitat política a les seves campanyes. Per més que canviïn els vehicles per acomodar-se a les noves formes de comunicació social, aquest hauria de continuar essent el camí si no volem buidar els moviments de contingut i legitimitat. 

“El problema real de la humanitat és el següent: tenim emocions paleolítiques; institucions medievals i una tecnologia omniscient”, E.O. Wilson

L’any 2022 que ara comença es compleixen 50 anys de la cristal·lització d’una idea complexa: la sostenibilitat. El 2022 farà mig segle de de la publicació de l’informe fundacional Els límits del creixement. Tot va començar l’estiu de 1970 quan un equip d'investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts va posar en marxa un estudi sobre les implicacions del creixement continuat a tot el món. Aquest estudi es feia per encàrrec del Club de Roma, una organització internacional no governamental creada el 1968 i formada per científics i polítics d’alt rang preocupats pel futur de la humanitat.

Els que treballen en zoonosi ja ho sabien des de fa dècades: tot està interconnectat en matèria de salut. A Espanya, la recent aprovació del Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient reconeix aquesta realitat, però considerant la pandèmia, és convenient que l'epidemiologia ambiental i la vigilància sanitària sobre els animals sigui una tasca prioritària.

Decréixer també porta associat uns quants ‘més’ com viure més lent, amb més temps lliure, de manera més conscient, més aprop de les persones que t’envolten... No es tracta, doncs, obsessionar-se amb la paraula: créixer o decréixer. Es tracta de qüestionar el model actual basat en un creixement il·limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col·lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur i present.

Propers actes

Dreceres