Entrevista

Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.

Notícia
L'objectiu és afavorir la inserció social de persones amb discapacitat intel·lectual i/o problemes de salut mental i incrementar el seu benestar.

L'acord facilitarà que les usuàries i els usuaris de la Fundació Tallers puguin realitzar tasques auxiliars o de suport a les persones adjudicatàries dels horts.

Notícia

«Viu millor i estalvia. Hi guanyes tu, hi guanya el planeta» és l’eslògan de la campanya que engega l’Ajuntament de Granollers per presentar la nova Oficina de Rehabilitació Energètica.

Notícia

La llei és la peça principal del paquet normatiu en matèria d'economia circular i residus.

Entrevista

Joám Evans Pim és coautor de l’informe d’Ecologistes en Acció El reciclaje de metales. La alternativa a la minería, un estudi que fa una anàlisi de la situació vigent del reciclatge de metalls a l’estat espanyol, conegut com la “mineria urbana”. El document exposa conclusions contundents, com el fet que si es reciclés el coure i l’or de l’estoc nacional de bateries i aparells elèctrics i electrònics, se’n podria cobrir la demanda en un 5.814% i un 137,5%, respectivament. L’informe proposa, a més, una extensa llista de mesures sobre com la mineria urbana pot ser una eina estratègica per avançar envers a una transició energètica més justa.

Notícia
Un estudi de ciència ciutadana detecta una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes

 

Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han estudiat les quantitats i les característiques dels microplàstics a la costa catalana. Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una iniciativa de ciència ciutadana en què persones voluntàries han recollit gairebé 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor.

Notícia

El tribunal va anul·lar l'ordenança municipal que regula la ZBE per "falta d'informes determinants i per ser excessiu en l'àmbit geogràfic d'aplicació i en el tipus de vehicles exclosos".

Notícia

Salvador Rueda assegura que s'estalviarien 1.700 milions d'euros anuals en despesa sanitària i critica que el model municipal no són superilles, sinó eixos verds.

Notícia
Vegetació dunar a la platja de Castelldefels en ple esclat primaveral. Autor: Robert Ramos (AMB)

En el tercer informe del programa de seguiment de papallones a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, revela uns resultats inesperats: les platges metropolitanes no només tenen papallones, si no que la comunitat d’aquest insectes que hi viu és diferent a la dels parcs i, per tant, actuen com a reserves de determinades espècies de papallones.

Notícia

El consistori pierenc ha iniciat el procés per a la municipalització del subministrament d’aigua que gestionava Anaigua, per a garantir un servei de més qualitat, més econòmic i amb més inversions a la xarxa.

Butlletí

Opinió

Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.

Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.

L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.

És una tasca esgotadora i estèril qualsevol intent per intentar planificar la imprescindible transformació abans d’arribar simplement a l’anunciat col·lapse, amb el dolor i la misèria afegida que generarà. Els governs, les grans empreses, les persones que podrien pilotar el canvi i, en general, bona part de les societats, continuen immerses en una laberint de pedaços per mirar de mantenir allò que fa aigües per tot arreu.

És habitual en els comiats fer una mirada al passat. Jo m’estimo més que aquest comiat en particular se centri en l’any 2122 i en el que podria passar fins a la tercera dècada del segle xxii. Hi ha res més estimulant que imaginar el futur? Aquest exercici era més freqüent fa 30, 40, i 50 anys, que no pas ara. I això no és casual. Revela una pèrdua de confiança. Però no cal perdre mai la confiança en allò que ha de venir per la senzilla raó que no està completament predeterminat.

Propers actes

Dreceres