Notícia
En compliment de la directiva europea, els santcugatencs pagaran per la recollida de residus en funció de la generació i el reciclatge

Els ciutadans tindran una targeta identificativa per accedir als contenidors i pagaran la taxa de recollida d'escombraries en funció dels residus que generin i el correcte reciclatge. Des de l'ajuntament es vol així aprofitar la nova adjudicació del servei per adaptar-se a la directiva europea que obliga a partir del 2024 al pagament per la generació de residus.

Notícia

Un estudi de mobilitat en l’àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac proposa mesures per millorar l’accessibilitat al parc de forma més sostenible. Així, una de les principals propostes que hi ha és ampliar el transport públic incrementant els serveis de línies com el Bus Parc i restringir les zones d’aparcament a l’interior de l’espai natural.

Notícia

La ciutat s'uneix amb el nou Hub ECCUS juntament amb vuit ciutats i vuit empreses per accelerar la recuperació davant de la Covid-19

Notícia

Actualment la ciutat disposa de tres punts municipals de recàrrega gratuïta més un quart punt de Ports de la Generalitat. D'aquests quatre, dos són de càrrega ràpida i dos de semi ràpida.

Notícia
Controlar l’abast dels afluents dels llacs aporta informació valuosa sobre el risc de contaminació, millora la producció d’aigua potable i preserva la sostenibilitat ambiental. Imatge: Llac Pien-Saimaa, al sud de Finlàndia. Imatge: via satèl·lit Sentinel 2 en color real provinent de Copernicus.

Controlar l’abast dels afluents dels llacs proporciona informació valuosa sobre el risc de contaminació i, alhora, contribueix a millorar la producció d’aigua potable i a preservar la sostenibilitat ambiental. Aquest és l’objectiu del projecte europeu WQeMS.

Notícia
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Notícia

Endesa assumeix el 100% del deute acumulat de les famílies vulnerables entre els anys 2015 i 2018 i el 50% dels anys 2019 i 2020, mentre que la Generalitat i les administracions locals finançaran l’altre 50% dels dos darrers anys.

Reportatge

El programa “Reset” analitza les transformacions econòmiques i socials que vivim a Barcelona després de la crisi de la covid-19.

Notícia

L’Ajuntament de Mataró ha presentat l’estratègia Mataró pel clima i ha fet balanç de les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Entrevista

A la Judit Lecina li apassiona estudiar els espais naturals, els boscos i els incendis forestals. En aquesta entrevista fem un repàs a la seva tesi doctoral que relaciona aquests tres conceptes en una col·lecció d’estudis científics “The key role of ecosystem services in forests: spatial relationships, conservation Implications and risk to climate change hazards “

Butlletí

Opinió

El model de tren que proposem és el tren-tram, un ferrocarril que a l’entrar en els pobles i ciutats es converteix en un tramvia i fora d’elles circula com un ferrocarril, el mode de transport que pot garantir l’exercici en majúscules del dret a la mobilitat a la Costa Brava.

Episodis com el temporal Gloria, ocorregut el gener del passat 2020, o el temporal Filomena del present gener de 2021, posen de manifest la vulnerabilitat de les infraestructures i els serveis urbans de les nostres ciutats davant els efectes de pluges, nevades o ventades d’intensitat extraordinària. També, els efectes d’incidents tals com talls en el subministrament elèctric o en l’abastament d’aigua són molt perjudicials sobre els ciutadans i l’activitat en general.

La pandèmia actua com una lupa que revela i agreuja els patrons de vulnerabilitat, desigualtat i discriminació existents i les tendències cap a modes autoritaris de govern. Aquests patrons, al seu torn, reflecteixen que els estats han ajornat moltes de les obligacions relacionades amb el dret internacional dels drets humans, així com molts dels compromisos pendents de l’Agenda 2030.

La conservació del patrimoni natural no és una opció de desenvolupament, sinó que és condició sine quae non per garantir el benestar actual i futur dels qui habitem aquest planeta.

L’Agenda 2030 manifesta que no és sostenible assegurar l’accés universal a tots els serveis essencials sense fixar les causes que originen la vulnerabilitat en termes de desigualtats socials i de degradació del clima i de la biodiversitat

Propers actes

Dreceres