Notícia

Aquest canvi augmenta considerablement l'eficiència i redueix el consum en un mínim del 35%. Aquesta inversió, ha suposat un estalvi de 383.564 Kwh d'energia anual, el que es tradueix en més de 46.000 euros anuals d'estalvi en la factura de la llum i un estalvi anual de 150 tones d'emissions de CO2.

Notícia
Foto: Can Trinxet. Consorci del Ter

La concessió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, acaba l'any 2024. Tres anys abans és el moment en què legalment es poden començar els tràmits de reversió. Per això, l'Ajuntament ha demanat a l'ACA iniciar els tràmits perquè la central passi a control públic.

Notícia

Amb l’adhesió a aquesta iniciativa, les firmes participants poden estalviar fins al 20% de la seva despesa elèctrica

Notícia

L'objectiu és proposar accions concretes per minimitzar els impactes en aquests espais tan fràgils i poder fer compatible la visita amb la conservació de la natura i la convivència ciutadana.

Notícia

L’espai agroalimentari permetrà als pagesos transformar part dels seus productes, i així donar valor afegit al producte de proximitat. El projecte compta amb el finançament de l’Ajuntament de Manresa, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i la Diputació de Barcelona.

Notícia

Santa Cristina d’Aro ha decidit, enguany, apostar fortament per la sostenibilitat energètica i climàtica del municipi, a través de l’aprovació de quatre projectes enfocats a la millora de l’eficiència energètica relacionada amb les fonts d’energia renovables, i a la lluita per reduir la vulnerabilitat del territori davant les diferents conseqüències del canvi climàtic.

Notícia

El servei d'aparcament segur de l'AMB per a bicicletes particulars, el Bicibox, es posa en marxa avui a les estacions de metro Parc Logístic (L9 Sud), de Barcelona, i Badalona Pompeu Fabra (L2). El Bicibox de l'estació Parc Logístic de la Zona Franca facilitarà els desplaçaments amb bici pel polígon i ajudarà a impulsar un últim quilòmetre més net.

Notícia
Un pas més per dir adéu a la cultura d’usar i llençar

El passat 14 de juliol es va presentar aquest el Compromís Barcelona Plàstic Zero i alguns dels projectes de la Taula Plàstic Zero que busquen encoratjar a entitats i empreses a sumar-s'hi per fer front a la cultura d’usar i llençar.
Notícia
Alerta vermella per a la humanitat, segons les Nacions Unides
Unsplash / Marcus Kauffman

El clima està canviant a tots els racons del planeta de forma generalitzada, de forma molt ràpida i cada cop més intensa, i a una escala sense precedents des de fa milers d'anys. Aquestes son les conclusions del sisè informe d'avaluació sobre el canvi climàtic que ha presentant el Grup de treball intergovernamental sobre canvi climàtic (IPCC). Alguns d'aquests canvis seran irreversibles durant milers i centenars de milers d'anys. 

Butlletí

Opinió

El canvi climàtic és la major amenaça a què ens enfrontem com a espècie i a la regió mediterrània les temperatures augmenten un 20% més ràpid que la mitjana mundial. Això ja té unes conseqüències reals i greus a tota la conca que aniran en augment en les properes dècades, i s’espera que les pujades del nivell del mar superin el metre l’any 2100, afectant un terç de la població de la regió.

La renaturalització dels entorns urbans és un conjunt d’actuacions que van agafant força en diferents ciutats i pobles arreu del món. Es tracta de retornar certs espais a un estat més proper a l’original, al seu funcionament natural i salvatge.

És el canvi climàtic el problema més gran de tots? O ho és el fet que l’autoritarisme estigui guanyant el pols a la democràcia? O la intoxicació quotidiana i lenta a què estem sotmesos per milers de substàncies que són a l’aire, al menjar i en els mobles del menjador? Per preocupants que puguin semblar aquestes qüestions, tenim damunt la taula un problema de més dimensió: la guerra de cultures o culture wars.

Quan ens n’adonem ens haurem transformat en una societat supervivent, reactiva i sense cap tipus de control i capacitat de decidir com pot i vol viure.

Els gorgs i salts d’aigua que atresoren les nostres muntanyes són espais d’una gran fragilitat, bellesa i simbolisme. La seva constant presència a les xarxes socials i mitjans de comunicació i el desig de natura després dels mesos de confinament han fet que aquests indrets visquin una elevada afluència de visitants que posa en risc els seus valors.

Propers actes

Dreceres