Recursos

L'edició d'enguany se celebrarà del 16 al 22 de setembre de 2022.

En el marc de l'Agenda i el Calendari escolar del medi ambient i el desenvolupament del curs 2022-23, la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat presenten aquest interactiu per complementar els coneixements dels alumnes sobre el tema de les agendes i calendaris d'enguany: la contaminació atmosfèria i la millora de la qualitat de l'aire.

El planeta, en números vermells: ja ens hem polit els recursos naturals de tot l'any. Aquest any comencem a viure de crèdit un dia abans que l'anterior, i ja hem deixat enrere la recuperació que va suposar la frenada del consum per la pandèmia

El Parc de la Sequia de Manresa estrena nova mascota per promocionar les activitats infantils i familiars

L'escalfament de les aigües del mar com a conseqüència del canvi climàtic està provocant múltiples impactes sobre la biodiversitat marina, especialment amb la proliferació d’onades de calor marines.

En l’aspecte científic destaca la publicació de 296 articles, un 90% en revistes del primer quartil. A més, el CREAF compta amb un total de 119 projectes actius, dels quals 44 compten amb finançament europeu. Des del nostre centre en coordinem 2. Continua amb èxit l’execució del pla derivat de la concessió de l’acreditació Severo Ochoa.

És una nova plataforma digital que busca integrar en una única pàgina web tota la informació relacionada amb la mobilitat de Catalunya. Parteix dels observatoris existents: el de la Generalitat i el de l’ATM de Barcelona, i es nodreix de dades que recopilen i publiquen nombrosos agents públics i organismes arreu del territori català.

La mort dels boscos és una lectura apassionant i innovadora, a més d’una obra divulgativa excel·lent sobre el funcionament dels boscos i dels arbres. Què és un bosc? Com funciona? De què està compost? Com es desenvolupa?

 

Com sabem que l'estat de la natura a Catalunya no és prou bo? Aquest vídeo posa en valor el paper de la ciència ciutadana en l'obtenció d'informació sobre l'estat de la natura i la necessitat d'elaborar indicadors a partir d'aquesta informació que permetin interpretar-la de manera fonamentada.

L'estudi ha analitzat la possibilitat d'implementar tecnologies d'energies renovables en els polígons de La Bisbal d'Empordà, Corçà, Forallac, Palafrugell i Begur.

La dada

Article
Les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de la Unió Europea (UE) es va reduir en un 2,5% l’any 2011

Tot i el consum de carbó més alt i un creixement del producte interior brut (PIB), la UE disminueix les seves emissions el 2011; segons les últimes dades de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA).

Les emissions van caure encara més en els 15 Estats membres (UE-15) amb un compromís comú en el marc del Protocol de Kyoto: una disminució del 3,5% entre 2010 i 2011. Sobre la base d'aquestes estimacions la UE-15 es troba un 14,1% per sota del nivell de l'any de referència del Protocol de Kyoto (1999).

Les principals raons de la disminució de les emissions van ser un hivern més suau en la major part de la UE, el que va donar lloc a una demanda inferior de calefacció de les llars, i a una reducció en el consum de gas natural. El consum d'energia renovable també va seguir augmentant el 2011, aspecte que ha contribuit a la disminució observada de les emissions.