Martí Boada és el comissari a Catalunya de l'Any Internacional dels Boscos, nomenat per la Generalitat. És professor de Geografia i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA), i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Però Boada és també fill i nét de gent de bosc -el seu pare feia desembosc i el seu avi era carboner, i això li aporta un coneixement directe, més enllà de l'academicista, dels sectors socials vinculats a la gestió forestal i la situació que hi viuen ara mateix.
En aquesta entrevista deixa clar que cal superar els plantejaments conservacionistes i treballar per un pla estratègic forestal que garanteixi la sostenibilitat dels boscos catalans.
Jordi Llorca és director de Institut de Tècniques Energètiques i investigador del Centre de Recerca en Nanoenginyeria de la UPC. Fa unes setmanes va publicar a la revista Nature Chemistry els resultats d'un projecte a partir del qual es genera hidrogen a partir de llum solar i etanol. L'equip d'investigadors que lidera a la UPC, juntament amb científics de la University of Aberdeen (Escòcia) i la Universitat d'Auckland (Nova Zelanda) són els autors d'aquest avenç científic.
Damià Barceló és director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) i vicedirector de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, on es realitzen diversos estudis sobre la presència dels compostos perfluorats (PFC) a l'aigua i els aliments. Es tracta de substàncies químiques molt habituals al nostre voltant i amb efectes sobre la salut, però que a hores d'ara no compten amb una regulació específica a l'estat espanyol.
Enric Pol és catedràtic de psicologia social i ambiental de la Universitat de Barcelona i director de la Xarxa de Recerca en Educació per la Sosteniblitat. Les seves investigacions mostren que en aquests temes tenim un nivell de consciència molt elevat, però que això no vol dir necessàriament que actuem de manera coherent. És més, l'excés d'informació i els missatges contradictoris i poc argumentats poden derivar en l'"ecofatiga", i generar un efecte rebot.