Com gestionar els espais verds en temps de sequera (2)

Davant del decret contra la sequera de la Generalitat, els ajuntaments han hagut d'esmolar la ment per replantejar-se la manera com mantenen els espais verds. I és que el decret prohibeix regar amb aigua potable aquests espais, mètode que encara fan servir molts municipis.

La jornada organitzada el passat 8 de maig per la Diputació de Barcelona va servir per mostrar la feina d'estalvi que fa temps que ja han posat en pràctica molts municipis catalans i també alguns d'internacionals. Exemples que poden ser útils per molts tècnics que de sobte s'han trobat que han de buscar solucions noves de manera immediata.

La gestió dels parcs metropolitans
La Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona gestiona els espais verds de trenta-tres municipis, i ja des que la Generalitat va emetre el primer nivell d'alerta per sequera el 2007 va començar a buscar maneres de reduir els consums.

Jordi Bordanove, el responsable de l'Àmbit de Medi Ambient de la Mancomunitat, va explicar a la jornada que les mesures que van prendre aleshores van ser la millora de l'eficiència del reg, el control i seguiment dels consums d'aigua dels diversos espais, un canvi de gestió de les làmines d'aigua i la modificiació de les tipologies de vegetació per plantes de menors requeriments hídrics. La conseqüència en xifres va ser la reducció d'un 14% del consum d'aigua (450.000 m3 el 2006 i 390.000 m3 el 2007).

Amb la declaració del nivell dos d'excepcionalitat per sequera del passat mes d'abril, la Mancomunitat ha posat en pràctica noves mesures de reducció als parcs metropolitans:

-gespes i prats que es regaven amb aigua potable: suspensió del reg o transformació en altres usos, com per exemple encoixinats amb triturat d'escorça.
-projectes de remodelació integral de la vegetació.
-augmentar els parcs naturals connectats a la xarxa d'aigües freàtiques (ara una quarta part dels parcs s'alimenten amb aigua freàtica, i per finals d'anys és previst que ja siguin la meitat).
-ajornament de les plantacions i resembres.
-buidat i/o transformació de fonts ornamentals i llacs ambientals amb aigua potable.
-millora de la sostenibilitat dels llacs ambientals amb aigua freàtica.
-millora de l'eficiència de sistemes de reg existents alimentats amb aigua freàtica.
-campanya d'informació per l'estalvi d'aigua.
-reg de subsistència dels parcs històrics i de vegetació estructural.

Si posen en marxa totes aquestes mesures, Bordanove va explicar que és previst poder estalviar fins a 90.000 m3 de consum d'aigua potable als parcs naturals respecte 2006.

Santa Coloma vol mantenir totes les zones verdes
La tècnic de l'Ajuntament de Santa Coloma Anna Forto va ser convidada a la jornada per explicar l'experiència d'aquest municipi, que s'ha marcat l''objectiu de mantenir totes les zones verdes malgrat les restriccions imposades per la sequera.

Forto va explicar que l'Ajuntament va fer una forta inversió el 1992 en zones verdes, el 46% de les quals són artificials, cosa que vol dir que estan construïdes sobre infraestructures tipus aparcaments o vies de trànsit. Això significa que, si les deixen de regar, aquests espais verds moren molt de pressa, i per tant considera que no s'ho poden permetre.

Des de l'any passat, doncs, a Santa Coloma han emprès diverses accions per tal de canviar la manera de mantenir els espais públics i no haver de deixar-los morir. Les accions s'han concretat en escollir espècies de baix consum hídric (tant autòctones com d'altres indrets), posar gespa artificial a les rotondes, disminuir progressivament el reg per acostumar les espècies, prioritzar del reg gota a gota, controlar els regs per evitar pèrdues i controlar de les factures per detectar anomalies no visibles.

A més, des del 1998 han anat augmentant progressivament les zones que reguen amb aigua freàtica, de manera que actualment hi ha molts espais que no estan afectats pel decret de sequera ja que no es reguen amb aigua potable. Tot i això, encara tenen zones on no arriba la freàtica, i per això han de regar amb aigua potable. La manera de fer-ho és a través de sistemes de goteig, que Anna Forto considera que haurien d'haver estat contemplats com una excepcionalitat permesa dins de la fase actual del decret que impedeix regar la vegetació amb aigua potable.

Propostes per parterres i prats
Qui també va participar a la jornada per mostrar maneres diverses de treballar els espais verds als municipis més adequades al clima mediterrani i als períodes de sequera va ser Xavier Fàbregas, professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB).

Fàbregas va mostrar exemples de diverses ciutats on han adaptat la vegetació a cada context:

Parc de Vallparadís a Terrassa: han canviat les gespes per variants que resisteixen bé la sequera amb poca aigua. La característica d'aquestes espècies és que quan fa molta calor es tornen de color marró. Fàbregas considera que no hem de veure-ho com un problema, sinó com una característica del nostre clima.

Mollet: va mostrar fotografies d'una rotonda que abans era de gespa, i per tant molt cara de mantenir. Hi han deixat que la vegetació hi creixés sense netejar-ho ni tallar-ho constantment i s'ha acabat convertint en el que Fàbregas va anomenar "un fantàstic camp de males herbes".

Granollers: els parterres laterals de les avingudes i carreteres del municipi abans eren de gespa, que requereix molt de manteniment. Ara hi han plantat altres espècies de gramínies amb baixos requeriments hídrics, combinat amb terres de diferents colors i textures.

Exemples europeus: Fàbregas també va voler mostrar exemples d'actuacions en espais verds al nord d'Europa on tenen menys problemes d'aigua però, en canvi, s'han preocupat molt més de reduir-ne els consums. Un exemple és el d'un parc de Berlín, on l'aigua que fan servir per regar és la que han recollit de la pluja a través de diverses estructures.

De la seva experiència en totes aquestes iniciatives, el professor de l'ESAB va subratllar que cal aprendre a gestionar bé els sols perquè aprofitin millor l'aigua, recórrer a plantes de baixos requeriments hídrics i regar bé. Per fer el càlcul de la dosi necessària de reg, va explicar, es pot accedir a la web de la Generalitat www.ruralcat.net, on faciliten aquesta feina per tal que els ajuntaments se sumin a les accions per pal·liar la situació de sequera, que cada cop serà més habitual al nostre país.

--
Aquí podeu lllegir la primera part d'aquest reportatge