L'anella verda de Manresa, a debat

El concepte "anella verda", forjat al Regne Unit durant la tercera dècada del s.XX, es refereix a una eina de planejament territorial utilitzada per preservar una franja de zones majoritàriament no construïdes, salvatges o agrícoles, al voltant d'àrees urbanes, evitant que s'hi construeixi. La finalitat és protegir part dels valors ecològics i agrícoles, millorar la qualitat de l'aire dins de les àrees urbanes, assegurar que la ciutadania tingui accés al medi rural (i practicar-hi activitats de lleure o d'educació ambiental), i protegir el caràcter de les comunitats rurals davant el risc de ser absorbides pel creixement de les ciutats.

L'anella verda de Vitòria
En la primera jornada, celebrada el passat 26 de maig, Luís Andrés Orive, cap de l'Àrea d'Estudis del Centro de Estudios Ambientales de Vitoria-Gasteiz, va explicar el procés de constitució i els beneficis d'una de les anelles verdes més reeixides i reconegudes a escala internacional.

Orive va explicar que els promotors del projecte, ja a la dècada dels 80, van endegar les primeres accions destinades a recuperar un entorn urbà degradat per activitats extractives, abocaments irregulars i barraques il·legals. A més van fer obres per millorar l'accés a les zones forestals des de la ciutat, mitjançant la creació d'itineraris senyalitzats. També van instal·lar algunes taules i bancs a la zona de contacte entre ciutat i medi natural, però mai a dins dels boscos, ja que segons Orive, no es tracta que "el ciutadà no s'avorreixi a la natura, sinó que s'hi adapti i se la senti seva".

A continuació van estudiar les zones d'inundació natural que s'havien dessecat i, amb l'ajut econòmic dels Fons de Cohesió de la Unió Europea, van comprar terrenys privats i van crear el Parc de Salburua, una zona humida amb boscos i estanys, on s'ha anat recuperant la fauna potencial fins esdevenir l'hàbitat de nombrosos ocells (fotografiats per ornitòlegs d'arreu) i d'animals tan emblemàtics com el cérvol i el visó europeu, una de les espècies més amenaçades d'Europa. A part d'aquest i altres espais naturals, l'anella verda de Vitòria també inclou un gran parc agrari, promogut per agricultors joves, que ofereix productes ecològics i de proximitat als mercats de Vitòria.

Orive va remarcar que, tot i que el projecte no respon a una demanda de la població, el projecte havia rebut molt suport, ja que els ciutadans de Vitòria (amb molta tradició de passejar) van començar a utilitzar els itineraris i actualment senten l'anella verda com a pròpia, la defensen i vetllen per la seva conservació, fins al punt que cap partit polític "gosaria tocar-la". A més una anella verda és un projecte executiu que es percep fàcilment en el territori.

Els espais lliures de Lleida
En la segona jornada, celebrada el 3 de juny, Esther Fanlo, gerent de la Regidoria de Medi Ambient i Horta de l'ajuntament de Lleida, va explicar la xarxa d'espais lliures de Lleida, una ciutat amb característiques semblants a Manresa. Aquesta xarxa és un sistema d'espais naturals i agrícoles que inclou canals, sèquies, marges dels camps de conreu i altres elements que permeten l'existència d'una certa continuïtat i connectivitat.

En aquest cas, el projecte emblemàtic va ser la recuperació de la Mitjana, 90 hectàrees de bosc de ribera (un dels més grans de Catalunya), prats humits i zones amb aigua al nord-est de la ciutat, a banda i banda del riu Segre. Als anys 80 era un lloc marginal, desconegut per molta gent, amb abocadors il·legals i barraques, però avui, després de 15 anys desenvolupant-hi activitats d'educació ambiental amb totes les escoles de la ciutat, és un dels racons més estimats per molts lleidatans, que hi van sovint a passejar.

En els darrers anys també s'han recuperat els aiguamolls de Rufea, on s'ha fet una important tasca de restauració ecològica, i s'ha creat el Camí Natural del Riu Segre, que uneix aquests aiguamolls amb el Parc de la Mitjana, creuant el riu per unes passarel·les que han esdevingut importants atractius turístics. A més s'han emprès diverses accions per preservar els valors de l'Horta de Lleida, que envolta la ciutat, mitjançant la sensibilització ciutadana (amb visites escolars), l'assessorament a productors, i la creació d'un mercat de proximitat per millorar la comercialització de les seves hortalisses.

L'anella verda de Manresa
La darrera jornada es va celebrar el passat 10 de juny i va significar un èxit de públic, amb més de cent assistents. La regidora de Medi Ambient de Manresa, Alba Alsina, va presentar l'anella verda com un "projecte estratègic per a la ciutat, per la qualitat de vida dels seus ciutadans i per la valoració del patrimoni natural i cultural".

Segons Josep Torras, cap del Servei d'Urbanisme, l'ocupació urbana de Manresa i dels municipis veïns seria aproximadament del 26% si tingués lloc el creixement previst en el planejament urbanístic, així que "encara s'és a temps de mantenir l'equilibri" entre espai urbà i espai agroforestal. L'anella verda inclouria dues àrees de regadius històrics (El Poal i Viladordis, amb 500 hectàrees), camps de secà del Pla de Bages, pinedes, algun alzinar i valuosos boscos de ribera de quatre cursos fluvials importants (els rius Cardener i Llobregat, i les rieres de Rajadell i de Guardiola).

La tècnica de medi ambient, Raquel Blanco, va explicar que ja s'han endegat algunes accions, com la recuperació i senyalització de camins i itineraris, la reconstrucció de parets i barraques de pedra seca, i la recuperació d'espais fluvials degradats. També s'ha donat suport a la producció agrícola local amb la creació d'"El Rebost del Bages" (projecte que pretén posar en valor els productes alimentaris de la comarca), s'han realitzat activitats d'educació ambiental, i algunes entitats conservacionistes, associacions de jubilats i agrupaments escoltes han apadrinat espais i itineraris. Però encara cal superar diverses discontinuïtats provocades per grans infraestructures, seguir donant a conèixer els valors naturals i patrimonials de l'entorn de la ciutat, i continuar amb tots els projectes començats.

Segons la regidora, s'havia fet un important treball de diagnosi i de recollida d'informació i ara es volia implicar la societat manresana per intercanviar opinions i aconseguir que aquest projecte sigui compartit per tota la ciutat. Per això, després de les exposicions es va oferir un espai perquè els participants valoressin les potencialitats i febleses de l'anella verda de Manresa i proposessin mesures d'actuació. Finalment, la regidora va explicar que es constituiria una comissió de treball per acabar d'elaborar el projecte i fer-ne seguiment, i va afegir que aquestes jornades representaven tot just l'inici però va afegir que "allò important era tenir el projecte, i els diners ja arribarien".