El col·lectiu Alerta Greewnashing publica l’Anuari d’ecorentat 2024, on s’analitzen els casos més rellevants a Espanya.
Aquesta és la segona edició de l’anuari, que aquest any creix en nombre de signatures expertes d’anàlisi i reflexió (20) i presenta tres infografies que recullen les notícies més destacades en l'àmbit espanyol, europeu i internacional Fotografia: escena de la pel·lícula 'Greenwash' d'Andrés Bronnimann
Que la icònica empresa de carburants espanyola CEPSA s’hagi passat a dir MOEVE, passant del vermell al blau i adoptant una estètica de sostenibilitat i respecte al medi ambient no és casualitat. Es tracta d’un dels múltiples casos de greenwashing o rentat verd, que no és res més que una estratègia de mercat a través de la qual les empreses intentant aparentar una consciència planetària que, a la pràctica, no és real. Aquest és només un dels nombrosos casos que s’expliquen a l’'Anuari Greenwashing 2024', una publicació en la qual es recullen anàlisis, opinions i informes d’experts sobre els casos més flagrants d’ecopostureig a Espanya.
«El sector de la moda, el de l’aviació i l’energètic són els tres que acumulen més casos de rentat d’imatge verd», explica Jaume Enciso, un dels coordinadors i impulsors de l’anuari. Un dels casos més paradigmàtics en l'àmbit català és la denúncia d’Ecologistes en Acció a dues empreses del sector de la perfumeria i els productes cosmètics (Laboratorios Byly i Orkla Cederroth SAU), i a escala estatal destaca la denúncia de Greenpeace i altres col·lectius ambientalistes a l’empresa Repsol per la seva falsa campanya de ‘100% combustibles renovables’.
La companyia de carburants espanyola també va rebre una altra demanda per part d’Iberdrola, en aquest cas per competència deslleial en considerar aquesta darrera que els eslògans que fa servir Repsol no s’adeqüen a la realitat dels serveis energètics que ofereixen. Aigües de Viladrau també va rebre una demanda per part d’Ecologistes en Acció en la qual s’exposava que al web de l’empresa hi havia una sèrie d’informació no traçables ni objectivables. Tot i que finalment no hi va haver una sanció per ordre judicial, l’empresa catalana va retirar les informacions del seu portal web.
Un dels casos més paradigmàtics en l'àmbit català és la denúncia d’Ecologistes en Acció a dues empreses del sector de la perfumeria i els productes cosmètics. Infografia: Alerta Greenwashing
La primera de les dues directives que s’han d’aprovar a Espanya no veurà la llum fins al mes de març del 2026, però abans d’això tindrà un caràcter preventiu que permetrà a les empreses adaptar-se al nou marc legal fins que entri en vigor. «Seguim sense comptar amb una legislació aplicable en l'àmbit estatal, per la qual cosa les empreses segueixen fent campanyes que relacionen la seva activitat amb pràctiques sostenibles difícils de demostrar», apunta Enciso, que també és autor del llibre Alerta greenwashing. El ecoblanqueo en España (Pol·len, 2023). «És necessari que hi hagi campanyes informatives. El consumidor se sent vulnerable i confós quan ha d’escollir entre diverses marques i productes per l’opacitat en la comunicació de les empreses».
Segons Enciso, un dels primers passos que caldria fer per tendir a un greewnashing zero seria «conformar un tribunal independent que tingués potestat de decidir si els casos d’ecorentat són procedents o no davant una denúncia i crear un observatori independent que divulgués informació veraç i acompanyés els processos legislatius amb dades contrastables i traçables».
Aquesta és la segona edició de l’anuari, que aquest any creix en nombre de signatures expertes d’anàlisi i reflexió (20) i presenta tres infografies que recullen les notícies més destacades en l'àmbit espanyol, europeu i internacional d'aquest fenomen. «Aquest any ha estat històric en matèria de denúncies per ecorentat, ja que hem pogut veure un recorregut administratiu i jurídic amb demandes importants. A més, els mitjans de comunicació cada cop se’n fan més ressò, fins i tot els generalistes, cosa que no passava fa molt poc».
La primera de les dues directives que s’han d’aprovar a Espanya no veurà la llum fins al mes de març del 2026. Infografia: Alerta Greenwashing
Experts jurídics com Beltrán Cuenca i Antonio Vives reflexionen sobre la utilitat de les normatives europees per combatre aquestes pràctiques, i Orencio Vázquez examina les tensions entre la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i la realitat empresarial. En l'àmbit industrial, autors com Laurent Ortega i Oriol Costa exposen tècniques d’ecopostureig en la comptabilitat empresarial i el fracàs de les polítiques alimentàries. Pel que fa a la investigació, l’arquitecta i educadora en decreixement i materials, Rocío Cota, desglossa totes aquelles pràctiques dubtoses relacionades amb el reciclatge de les fibres sintètiques.
L’edició conclou amb una crida d’Alberto Fernández a superar aquest ecopostureig mitjançant el greenworking, que comporta «una col·laboració real i efectiva en la comunicació ambiental». A més, també inclou material visual d'Andrés Bronimmann i il·lustracions de Víctor Solís, i destaca dos informes clau de 2024: la versió espanyola de la F-List de Clean Creatives, que revela els vincles entre la indústria publicitària i els combustibles fòssils, i el RepRisk Report, que identifica un declivi del greenwashing en l'àmbit global.
