Les platges són un espai natural que freqüentem bastant, però que a la vegada desconeixem força. En fem ús per refrescar-nos, divertir-nos, prendre el sol o fins i tot alimentar-nos i desplaçar-nos, però poques vegades prestem atenció a la seva importància ecològica.
Foto: Pancratium maritimum a les dunes de la platja de Can Camins del Prat de Llobregat. Font: AMB.
A la costa hi trobem diferents tipus de relleus segons la intensitat de l’onatge, del vent i la força dels rius que hi desemboquen. On l’onatge és intens, es formen penya-segats, golfs i badies, i on l’onatge és més suau i els rius tenen més força s’hi formen els deltes i les platges. Segons els tipus de minerals que arrosseguen els rius i la intensitat del vent, la platja pot tenir diferents tipus de substrats (sorra, grava, còdols i restes biològiques).
A les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona hi trobem dos tipus de substrat: al nord (Montgat, Badalona, St. Adrià de Besòs i Barcelona) hi ha una sorra més gruixuda, ja que el riu Besòs passa per muntanyes amb roques de granit i són els sediments que es dipositen en aquestes platges. Al sud (el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels) la sorra és molt més fina perquè el riu Llobregat passa per muntanyes de silici, que és un mineral molt més fi i és on es dipositen els sediments d’aquest riu. Tots aquests relleus i característiques ambientals afavoreixen la biodiversitat.
Els ecosistemes marins i litorals són molt diversos i hi habiten una gran diversitat d’animals i vegetals, fins i tot a les platges més urbanitzades, com les de Barcelona, on en aquests últims anys s’està descobrint tota la biodiversitat gràcies a projectes de ciència ciutadana.
Un d’aquests ecosistemes litorals que trobem a les platges del sud de l’àrea metropolitana és el dunar, molt important per a l’ecologia marina i a la vegada molt fràgil. Les dunes es formen per la sorra amuntegada pel vent. Més tard hi creixen plantes adaptades a les seves condicions (substrat arenós, aigua salada, intensitat eòlica i raigs directes del sol). Aquestes plantes fixen la sorra i eviten que es perdi amb el moviment del vent i de l’aigua. A més, d’aquesta manera la sorra no arriba als passeigs marítims i edificis, perquè fa de barrera que ens protegeix dels temporals.
Pòster de flora i fauna pròpia de les dunes i les platges, disponible al web de l’AMB. Il·lustració: Blanca Martí de Ahumada.
La biodiversitat associada a les dunes pot ser molt diversa:
• Plantes amb arrels llargues i fines per poder arribar a l’aigua filtrada al subsòl i per mantenir-se fixades a un substrat tan poc compacte com la sorra. A més, són baixes (tipus herbàcies o arbustives) perquè el vent no les tombi i sovint les fulles són petites, estretes, amb pèls o coriàcies (dures) per no perdre aigua amb la transpiració i poder-se protegir dels raigs del sol.
• Associats a les plantes hi viuen insectes, com l’eruga zebra (Brithys crini), que s’alimenta del lliri de mar (Pancratium maritimum) i alguns ocells que s’alimenten d’aquests insectes. Aquest és el cas del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), que fa la posta a la sorra de la platja i s’alimenta dels insectes que viuen a les dunes, a més de petits crustacis que troba a la vora de la platja. Es tracta d’una espècie protegida que està en declivi i, per això, és molt important protegir-lo i respectar-lo, sobretot durant l’època de nidificació, que es produeix entre els mesos d’abril i juny. Com que moltes platges comencen a estar massificades en aquesta època, aquelles on sol nidificar, que són les més naturals (la de la Ricarda-Ca l’Arana, al Prat de Llobregat, i la Pineda de Cal Francès i el Remolar, a Viladecans), es tanquen al públic per tal que no es vegi afectat el procés de reproducció i cria. En aquest enllaç hi trobaràs més informació.
Erugues del lliri de mar a la vegetació de les dunes de la platja de la Pineda de Castelldefels.
