En poc més de mig segle, la ciutat de Malmö ha viscut una transformació radical: adés centre d'indústria pesant, ara bressol de construcció verda, tot regenerant les grans àrees abandonades per fàbriques i magatzems, que es reconverteixen en barris sostenibles amb tots els serveis i emissions mínimes. Això li ha valgut ser finalista en la darrera edició del premi Capital Verda Europea, i ha rebut el guardó Habitat Scroll of Honour de les Nacions Unides.
Malmö és la tercera ciutat més gran de Suècia, amb vora 300.000 habitants, i gairebé el doble si es compta tota l'àrea metropolitana. Fa d'unió amb Dinamarca i la resta del continent europeu a través del pont d'Orensund, que connecta Malmö i Copenhaguen amb trens directes cada 20 minuts des de fa més d'una dècada.
Urbanisme per a humans i altres espèciesEn poc més d'una dècada, Malmö ha regenerat amb criteris de construcció sostenible el gran espai que ocupava el seu antic port de l'oest. El primer pas va ser analitzar el sòl, per detectar possibles elements tòxics, herència de l'activitat industrial que s'hi havia desenvolupat des del segle XVIII. Les mostres i extraccions van determinar una baixa contaminació, que es va netejar i compensar amb dos metres de terra de la més bona qualitat, de manera que el resultat final era un sòl equivalent en netedat al dels parcs de la ciutat.
Tota la reconstrucció, tant d'iniciativa pública com privada, s'ha de comprometre a destinar un 50% de la superfície a àrees verdes, que faciliten la biodiversitat amb la incorporació d'espècies vegetals autòctones, plantes trepadores, jardins als terrats i sistemes de recol·lecció d'aigua pluvial.
La fase inicial va ser el barri anomenat Bo01, amb 350 apartaments i molts elements innovadors. Per exemple, les espècies de plantes de les zones verdes es van escollir en funció de la seva productivitat de nèctar, per tal d'aconseguir la presència d'abelles, aus i altres animals petits. A més, s'hi han instal·lat casetes per a ocells i rates penades, de manera que el complex residencial té també habitants no humans. I compten amb un molí de vent per a generació d'electricitat que abasteix pràcticament les necessitats dels residents, cosa que ha permès considerar Bo01 com el primer barri neutre d'emissions suec.
Un altre exemple de regeració urbanística és el barri d'Augustenborg, una àrea residencial de la dècada de 1950 que s'havia deteriorat molt, en part per culpa d'inundacions periòdiques. Ara s'ha integrat un sistema de canals de recollida d'aigües pluvials, i plantes als terrats i teulades, que han acabat amb el problema i han convertit aquesta actuació urbanística en objecte d'estudi per a experts de tot el món.
Per altra banda, alguns carrers del centre pels que abans passaven cotxes ara estan reservats només per a vianants i ciclistes, i algun dels carrils ha esdevingut zona verda amb arbres, gràcies a la substitució de l'asfalt per un altre tipus de paviment que permet aprofitar-hi l'aigua.
La ciutat renovable
Amb l'exemple d'aquest nou urbanisme, Malmö aspira a ser una ciutat neutra en emissions per a l'any 2020 (quan la resta d'Europa ha de reduir-les un 20% o 30%). I van encara més enllà: l'objectiu és que deu anys més tard, tota la generació d'energia sigui de fonts renovables. Ara ja han superat el 30%, gràcies en bona part a la gran quantitat d'instal·lacions fotovoltàiques que hi ha arreu de la ciutat (a escoles, museus, edificis industrials i residències de gent gran, entre d'altres), i al parc eòlic més important de Suècia, situat a deu quilòmetres de la costa mar endins. La central de Lillgrund és la quarta més gran del món d'aquest tipus, té 48 molins i produeix 0,33 TWh, l'equivalent per abastir anualment 60.000 habitatges.
La provisió d'energia neta es completarà amb la reconversió d'una gran planta de cogeneració, que s'ha inaugurat recentment i proporciona electricitat per a 150.000 habitatges de Suècia i Dinamarca, i 1 TWh de calefacció a partir de gas natural. La idea és que pugui alimentar-se només de biogàs procedent de residus orgànics en els pròxims anys.
La brossa és de fet una de les fonts energètiques principals de la ciutat. Gran part de la calefacció prové de la incineració de la fracció resta domèstica. I l'orgànica s'usa ja per a produir biogàs: tal i com anuncien en una campanya municipal, 10 quilos de restes de menjar són combustible suficient per a fer 10 quilòmetres.
Ciutadans, restaurants i escoles separen les deixalles orgàniques en unes bosses especials de paper i les dipositen en els contenidors indicats. I també s'experimenta amb altres sistemes de recollida. Els habitants dels 147 apartaments del Turning Torso, un dels pocs edificis alts de la ciutat (la mitjana és de cinc pisos d'alçada) i obra de Santiago Calatrava, compten amb un triturador de restes de menjar que les diposita en un tanc especial, i després s'utilitzen com a fertilitzant o per fer biogàs. Els usuaris semblen estar encantats, perquè és fàcil d'usar i acaba amb la mandra que pot suposar separar una fracció més en una bossa diferenciada.
Més enllà de la generació a partir de fonts renovables, a Malmö s'han proposat millorar també l'eficiència energètica. I, de fet, han aconseguit abaixar el consum, sobretot de calefacció. El municipi posa a disposició dels ciutadans una auditoria i consultoria gratuïta d'eficiència energètica: uns experts que estudien cada cas i indiquen les millors solucions per estalviar energia i calor. I ara han estès el servei també a comerços i petites empreses.
Pedals i logística per seguir avançant
Fa deu anys hi havia 250 km de carrils bici a Malmö. Ara en són més de 430, i a més a més s'han reservat alguns carrers del centre de la ciutat només per a bicicletes, de manera que és més ràpid accedir-hi a pedals que agafant el cotxe. Un terç dels desplaçaments de la ciutat ja es fan en bicicleta, i cada vegada hi ha més serveis per als ciclistes: des d'aparcaments i garatges vigilats o bombes d'aire per unflar les rodes, fins a millorar la il·luminació dels carrils bici i un novedós sistema que els hi dóna prioritat. Es tracta d'uns sensors que s'han instal·lat a 28 cruïlles de la ciutat i que, en detectar que s'acosta una bicicleta, canvien els semàfors per afavorir-los el pas.
A més de millorar les condicions de circulació i fer campanyes adreçades al públic en general, com ara l'edició d'un llibret que recull fotografies de les persones famoses de la ciutat que es desplacen en bicicleta, també s'ha implicat les empreses privades. El projecte 'Business on Bikes' ha aconseguit que una cinquantena de companyies hagin canviat els cotxes per les bicis per als trajectes de feina, i també s'anima els empleats municipals a què vagin al lloc de treball o es desplacin a fer gestions a cop de pedal. Fa uns anys es va intentar guanyar adeptes regalant un mes de lloguer de bici als qui deixessin el cotxe en casa.
Tot plegat ha aconseguit que l'ús del vehicle de motor privat per a trajectes de menys de 5 km hagi baixat del 48% el 2003 al 38% cinc anys més tard, i que hagi augmentat també l'ús del transport públic.
L'estratègia es basa en millorar i simplificar la xarxa, amb interconnexions més bones entre les diferents línies i mitjans, inclosos els aparcaments de bicis a les grans estacions de tren i autobús -hi ha, de fet, títols de transport que combinen el bitllet i el pàrquing de la bici. Això s'ha aconseguit sobretot amb la posada en marxa del 'City Tunnel', inaugurat el desembre de 2010. Són 17 quilòmetres de vies, 6 dels quals subterranis sota el centre de Malmö, que han permés allargar les línies de tren que connecten amb les ciutats del voltant, amb la resta de Suècia i amb els que creuen a Dinamarca. S'han creat dues noves estacions que fan, a més, de nus de connexions amb els autobusos locals i regionals.
Pel que fa als autobusos, tots funcionen amb gas natural des de l'any 2001 (van fer les primeres proves, de manera pionera, el 1987), i darrerament s'han adaptat perquè puguin fer servir una barreja de gas natural i biogàs a parts iguals. La meitat dels vehicles ja disposen d'aquest sistema, però l'objectiu final és que tots facin servir només biogàs d'aquí uns anys. Està previst que els taxis també s'apuntin al nou combustible. Els projectes de futur contemplen també autobusos més grans i la reintroducció del tramvia.
Tot plegat per millorar la vida dels ciutadans, que es beneficien d'aquest camp de proves innovador. Més de 4.000 experts en urbanisme, arquitectura i energia visiten la ciutat cada any per prendre'n nota. Seria bo que poguessin exportar-ho amb èxit.