El jurat de la Capital Verda Europea - títol que ostentarà l'any 2013, després d'Estocolm, Hamburg i Vitòria - ha destacat especialment el sistema de transport públic i la bona qualitat de l'aire, i també iniciatives pioneres com el monitoratge del pol·len en coordinació amb els serveis mèdics de la ciutat, o la reconversió d'una zona portuària en un "eco-barri".
Millora continua de la xarxa de transport públic
La planificació urbana del centre de la ciutat de Nantes té com a objectiu minimitzar l'ús del cotxe i aconseguir les millors condicions per als vianants. Les polítiques de mobilitat que prioritzen el transport públic, a peu o en bicicleta es van començar a posar en marxa fa ara una dècada, i els resultats són ara ben evidents.
Nantes va ser la primera ciutat a França en reintroduir amb èxit el tramvia elèctric, i això ha fet que la xarxa de transport públic hagi crescut en extensió i hagi augmentat la freqüència. L'any 2008 el 24% dels desplaçaments es van fer a peu i el 15% en transport públic. Els desplaçaments en cotxe han baixat del 55% el 1999 al 50% el 2009, tot i que va augmentar el nombre de trajectes totals per persona, i en un moment en què altres ciutats europees han registrat un increment de vehicles privats.
Part de l'èxit es troba en la quarantena d'aparcaments, amb un total de 5.600 places, que s'han construït als afores de la ciutat i que permeten deixar el cotxe i arribar al centre en tramvia o autobús. A més, ara com ara el 95% de la població viu a menys de 300 metres d'una parada de transport públic.
També s'han posat en marxa dues iniciatives de cotxe compartit: una de car sharing anomenada Marguerite, i una altra en què participen de manera experimental 20 empreses, amb un total de 3.000 treballadors, i que vol posar en contacte persones amb i sense cotxe que fan un mateix recorregut perquè puguin compartir el vehicle. Es diu Covoiturage i funciona a través d'una web i d'aplicacions per a telèfons mòbils.
La bici va guanyant terreny, i l'aire està més net
Tot i que les xifres d'usuaris encara no són significatives, el govern de Nantes fa una aposta clara per la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Han passat de 225 km de carril bici el 2001 a 376 l'any 2009, i han implementat un sistema semblant al bicing, el Bicloo. A més, el municipi disposa de 200 bicicletes de lloguer per períodes més llargs, tant per a individus com per a empreses, i un altre servei semblant dins el campus universitari, dedicat als estudiants. Amb l'objectiu de facilitar la combinació entre la bici i el transport públic, en els últims anys s'han creat vora cinc mil places d'aparcament de bicis a tota la ciutat, incloent-hi les grans estacions d'interconnexió de bus i tramvia.
Per altra banda, l'ambiciosa política de transport públic de la ciutat de Nantes ha comportat l'efecte esperable: tots els indicadors de contaminació atmosfèrica (NO2, PM10 i ozó) estan per sota dels nivells de risc, tal i com es pot comprovar en directe en una web pública sobre la qualitat de l'aire. A més, les emissions de CO2 han disminuït en 4,77 tones per capita.
Avís: risc d'al·lergia
No només es controla la pol·lució de l'aire pel que fa als principals contaminants. A Nantes, des de l'any 2003, es mesuren també els nivells de pol·len amb un sistema de monitoreig de les principals plantes causants d'al·lèrgia. El sistema avisa els metges especialistes de la zona, que poden així preveure els canvis necessaris en la medicació dels pacients per tal de minimitzar-ne els efectes sobre la salut. A més, s'han publicat llistats de les plantes que s'ha d'evitar tenir a prop, i es tenen en compte aquests criteris a l'hora de renovar l'arbrat i els jardins de la ciutat.
L'Île de Nantes, de zona industrial a eco-barri model
Com a moltes altres ciutats portuàries, la indústria naval ha estat molt important a Nantes. Però les drassanes principals van tancar l'any 1987, i de sobte la ciutat es va trobar amb una gran illa de 350 hectàrees al bell mig de l'àrea metropolitana.
L'Île de Nantes havia tingut una gran varietat d'usos: drassanes, hangars i indústries associades al port, grans vies ferroviàries i edificis residencials de diversa antiguitat. Gràcies a ajuts importants de la Unió Europea, es va poder posar en marxa un procés global de reconversió per fer d'aquest tros de terra envoltat pel Loira un eco-barri que combinés habitabilitat, ocupació, comerç i instal·lacions de serveis. Ara ja té 18.000 residents en 10.000 habitatges i 16.000 llocs de treball, i continua creixent.
Per exemple, unes antigues fundicions són ara un jardí i pisos residencials, una altra nau acull un viver de noves empreses, i les drassanes s'han reconvertint en un centre cultural i d'interès turístic. S'està construint un centre internacional de negocis i s'estudia com reaprofitar els espais d'altres indústries que han tancat o s'han traslladat a altres indrets, com el cas d'una refineria de sucre o una planta de fertilitzants.
La idea és augmentar la densitat de població en el centre de la ciutat, on es poden oferir millors serveis i reduir la mobilitat i, per contra, aturar els plans de creixement cap als afores, i sobretot fora de l'àmbit de la xarxa de transport públic.
Hora d'explicar-ho a tothom
Les autoritats de Nantes tenen previst un gran pla de difusió durant la capitalitat verda europea per donar a conèixer totes aquestes iniciatives arreu del continent. I també altres mesures interessants, com els plans de reducció de la contaminació acústica que desenvolupen des de fa més de 30 anys, el sistema de recollida selectiva porta a porta de paper i envasos, o la combinació de zones agrícoles, jardins amb espècies exòtiques ben cuidades que daten dels temps de la colonització i espais naturals de l'estuari del riu Loira que fan que, tot plegat, el 60% del territori municipal siguin àrees verdes.
De moment ja anuncien conferències i debats sobre eco-barris, tecnologia sostenible o biodiversitat urbana, exposicions per a escolars, una mostra de cinema de temàtica ambiental i diverses setmanes dedicades a diferents aspectes de la sostenibilitat urbana.
Trobareu més informació al dossier presentat al jurat del premi Capital Verda Europea.
