Oslo: l'aposta pel transport públic

Sostenible.cat
03/08/2009 - 00:00
Tot i que Noruega no forma part de la Unió Europea, el país compleix totes les normatives comunitàries en matèria ambiental. I, sovint, fins i tot, va més enllà. A la capital, Oslo, s'han marcat com a objectiu reduir les emissions que tenien el 1990 en un 50% per a l'any 2030 (al conjunt d'Europa, s'aspira a reduir un 20% per al 2020)

Oslo es troba en una situació geogràfica privilegiada: entre un fiord que conté 40 illes i una gran massa de bosc que ocupa dos terços del territori municipal. A més, la ciutat la travessen vuit rius envoltats de vegetació, autèntics corredors verds que van del bosc a la mar. Tot plegat, gairebé un paradís natural per al prop del milió de persones que resideixen a l'àrea metropolitana. I que poden viure sense cotxe. 

Expansió de la xarxa de transport públic
Les autoritats d'Oslo s'han marcat com a meta que es pugui anar a qualsevol lloc de la ciutat sense haver d'agafar el cotxe. Per això, s'ha ampliat la xarxa de metro i tramvia, i s'ha millorat la comoditat i l'eficàcia del transport. No només es fan més estacions i parades: també es guanya en atractiu i facilitat d'ús, per tal de convertir en passatgers els qui normalment fan servir el cotxe. 

En els darrers anys s'han allargat dues línies de metro fins unir-se, s'han modernitzat diverses estacions i transbordaments i s'han canviat 130 vagons (i amb els que canviaran enguany arribaran als 250) per uns de nous i més còmodes. A més, s'han creat carrils específics per als autobusos. Amb tot això, han aconseguit una freqüència de pas envejable: els tramvies passen cada 5 minuts, i els metros i autobusos, cada 7 minuts i mig a les línies més importants.

D'altra banda, s'està iniciant un sistema per donar prioritat als tramvies i autobusos  sobre els cotxes a les cruïlles regulades amb semàfors. I des de l'escoles s'ha dut a terme una campanya per conscienciar els estudiants de la importància de fer els desplaçaments a peu o en transport públic, i ara només un de cada quatre hi va amb cotxe amb els pares.

I per si les raons ambientals i de comoditat no són suficients, l'ajuntament ha atacat també un altre front: la butxaca. L'agost de l'any passat van rebaixar l'abonament mensual de transport públic un 23%, per tal d'atreure passatgers que en facin un ús freqüent. I, segons expliquen, fins ara ha estat tot un èxit.

Guerra al cotxe
La millora del transport públic ha facilitat que, després de dècades de gran creixement, per fi s'hagi començat a reduir l'ús del cotxe privat. I algunes mesures complementàries han ajudat a aquest canvi d'hàbits.

D'una banda, s'ha decidit continuar amb la ronda de peatge que es va crear fa 20 anys i que envolta el centre de la ciutat, amb la qual cosa és obligatori pagar per arribar-hi. El 45% dels ingressos d'aquest peatge es destinen a millorar el sistema de transport públic, i la resta s'inverteix en millorar les carreteres per evitar embussos -que suposen més pol·lució- i crear túnels subterranis de manera que els cotxes poden travessar la ciutat sense interferir tant amb la vida als carrers. 

Paral·lelament a la millora del transport públic, també s'ha anat reduint de manera progressiva la quantitat de llocs d'aparcament al centre de la ciutat. S'ha augmentat el número d'hores en què cal pagar als equivalents a la nostra zona blava, i s'ha iniciat un programa pilot semblant a la zona verda de Barcelona a la part més cèntrica de la ciutat.

Un dels problemes específics del trànsit rodat de Noruega -i de la resta de països nòrdics- es deriva d'un tipus de pneumàtics amb puntes de ferro que fan servir a l'hivern, especials per als carrers i carreteres amb neu i gel. El problema és que fan malbé l'asfalt, i generen molta més pols en erosionar-lo, que queda suspesa a l'atmosfera i perjudica la qualitat de l'aire. A Olso s'ha aprovat un impost especial sobre aquests pneumàtics, i han aconseguit reduir-ne l'ús. A més, s'ha rebaixat la velocitat màxima permesa, també per minvar les emissions millorar la qualitat de l'aire.

Promoció dels cotxes elèctrics i d'altres alternatives
La guerra als cotxes convencionals, els que funcionen amb benzina, es complementa amb la promoció dels de càrrega elèctrica. I l'ajuntament ha estat el primer en donar exemple. El consistori és propietari de 1.400 vehicles, 600 dels quals són cotxes petits. Des de 2004, ja només s'adquirien els models de menor generació de CO2. Però des de l'any passat, únicament es compren cotxes elèctrics.

Per tal de convèncer els ciutadans de seguir aquesta via, els propietaris particulars de cotxes elèctrics tenen accés gratuït als pàrkings municipals i no han de pagar a la ronda de peatge. A més a més, a les zones més concorregudes, se'ls permet circular pels carrils dels autobusos, i d'ara al 2011 es preveu arribar a un total de mil estacions de recàrrega d'energia.

També s'estudia la possibilitat de què funcionin amb electricitat -que a Oslo és 100% d'origen de fonts renovables, sobretot de tipus hidroelèctric- els ferris que atraquen al port, on hi hauria estacions de recàrrega.

Pel que fa als autobusos, actualment 20 d'ells ja funcionen amb etanol, obtingut a partir de productes forestals noruecs, perquè té un origen ambientalment garantit, i perquè es mira d'evitar la importació i el transport que comporta l'etanol de països llunyans. Això és un pla pilot, però s'ha marcat l'any 2020 com a límit per deixar de fer servir combustibles fòssils a tota la flota d'autobusos. A més de l'etanol, una part -uns 250 vehicles- s'alimentaran de biogàs, produït a una planta de tractament de residus de matèria orgànica domèstica que ja es va començar a construir l'any passat.

La bicicleta, una altra opció
Tot i que l'ús és complicat durant bona part de l'any per les baixes temperatures que es registren a Oslo, s'han incrementat els carrils-bici, que ja arriben als 250 quilòmetres, i s'han creat mil places d'aparcament de bicicletes en els últims deu anys. I continuen allargant la xarxa per tal d'aconseguir que estigui totalment connectada i que arribi a totes les zones d'Oslo. A més, el 2002 es va posar en marxa un programa de lloguer de bicicletes al centre de la ciutat, semblant al Bicing de Barcelona, que es finança parcialment amb publicitat a les bicicletes.

D'altra banda, l'ajuntament vol promoure l'ús de la bicicleta entre els seus treballadors, i una de les mesures ha estat seguir pagant el quilometratge -quan pertoca- que abans es feia en cotxe quan ara es fa en bicicleta. Al mateix preu. Així doncs, els qui canvien el motor pels pedals, a sobre es treuen uns diners extra. Els empleats municipals, a més, han d'adaptar-se a noves normes de transport. Així, per exemple, quan han d'anar a altres ciutats en viatge de feina, han de fer-ho en tren i no en avió, sempre que sigui possible.

Planificació urbanística amb criteris ambientals
Per fer efectiu aquest sistema de transport públic i poder viure sense cotxe, és fonamental que la ciutat no creixi cap a noves àrees. I així ho preveu la normativa municipal, que només permet construir allà on ja hi ha servei de transport públic -al voltant de la xarxa de metro i tramvia-, i que prohibeix de manera estricta edificar a la gran zona verda que envolta la ciutat.

Aquesta zona, coneguda com Marka, suposa dos terços del territori del municipi, i és un gran bosc protegit, en bona part propietat de l'ajuntament. Conté més d'un centenar de llacs i rius on es pot nedar i pescar, i 460 quilòmetres de pistes habilitades -algunes aptes per discapacitats- per fer passejades a peu, en bicicleta o sobre esquís. A més, s'hi pot practicar el piragüisme, i caçar bolets o maduixes quan és la temporada. És a dir: a més de ser una important reserva natural, la Marka suposa un espai privilegiat d'oci per als residents d'Oslo, que poden gaudir així de diverses activitats sense haver d'allunyar-se de la ciutat, estalviant, a més, les emissions que es derivarien dels viatges d'oci que farien de no tenir aquest espai tan a la vora.

I a més de totes les millores del transport públic, les autoritats d'Oslo s'han preocupat recentment també d'altres aspectes ambientals de la ciutat, com ara la creació de centrals de calefacció per barris, on es crea l'energia a partir de la incineració de residus, i un pla de neteja de les aigües i dels fangs dels rius i el port han fet possible que ara com ara es pugui pescar i nedar fins i tot a la zona interior del port.

Per tot això, Oslo va arribar a ser finalista dels premis ciutat verda europea.

*Fotos: Agency for Outdoor Recreation and Nature Management in Oslo

--
Especial Ecociutats a 'Sostenible.cat':


Friburg | Växjö | BedZed (Londres) | Güssing | Estocolm | Erlangen | Heidelberg | Múrcia

AdjuntMida
Image icon oslo_fisher.jpg12.5 KB

Relacionats

Butlletí