Parcs naturals en potència

Ambientòleg i periodista, X3 Estudis Ambientals
07/02/2011 - 00:00
Catalunya disposa, a dia d'avui, de 13 parcs naturals, a més d'un parc nacional i altres espais naturals de protecció especial. Però això no vol dir que no hi hagi altres indrets que podrien merèixer aquesta categoria, com ara la serra del Montsec, al Prepirineu, i les capçaleres dels rius Ter i Freser, al Pirineu més oriental. Precisament, el passat mes de desembre la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) va organitzar a Àger (la Noguera) i a Ripoll dos seminaris on quasi un centenar d'experts van debatre sobre el futur d'aquests magnífics espais naturals.
Uns parcs reclamats de fa temps

Tant la serra del Montsec com les capçaleres del Ter i del Freser són espais que ja disposen d'un cert nivell de protecció atès que ambdós formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i estan inclosos a la xarxa europea Natura 2000. Tot i això, els experts reunits a Àger i Ripoll van considerar que aquest grau de protecció és insuficient i que una bona figura per als dos espais seria la de parc natural, en tant que comporta més protecció, una gestió més intensa sobre el territori i una dotació més gran de recursos tècnics i econòmics per conservar el patrimoni natural i contribuir al desenvolupament socioeconòmic d'aquests territoris.

Josep Germain, geògraf, soci de la ICHN i expert en conservació de la natura, considera que cal "insistir en la necessitat de millorar el grau de protecció i de gestió d'aquests espais, ja que conjuntament amb les Muntanyes de Prades, són els tres parcs perduts de Catalunya. Es tracta d'espais naturals d'alt valor que des de fa temps es diu que caldrà declarar com a parc natural ­fins i tot amb acords del Parlament de Catalunya en aquesta direcció­, però que continuen sense disposar del model de gestió activa que necessiten".

De fet, en el cas de les capçaleres del Ter i del Freser, el propi PEIN ja proposava l'any 1992 que l'espai es declarés parc nacional. En una línia semblant, el procés participatiu de la muntanya de Sant Miquel (Setcases), dut a terme el maig de l'any passat i promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i la Direcció General de Participació Ciutadana, va recollir la proposta de convertir l'espai en parc natural. Pel que fa al Montsec, el DMAH va presentar el juliol passat els estudis de base per a la futura declaració d'aquest espai com a parc natural. Aquesta declaració, però, no figurava en el programa electoral de Convergència i Unió per a les darreres eleccions, per la qual cosa es pot entendre que no és una prioritat del nou govern de la Generalitat.

El Montsec: geologia, paisatges i cels foscos
Els seminaris van servir també per aportar dades i coneixements sobre els valors naturals d'ambdós espais. En el cas del Montsec (vegeu-ne aquí algunes ponències), es van destacar, entre d'altres, els nombrosos elements d'interès geològic, l'elevada diversitat de la fauna i la flora i l'alt nombre espècies protegides que acull, l'extrema varietat paisatgística (congostos, rius, cingleres, espais agraris, patrimoni cultural, etc.) i l'interès de la zona per a l'observació astronòmica, en ser l'indret de Catalunya amb un cel nocturn més fosc. A tot això cal afegir-hi una ubicació molt singular, pel fet que és la serra prepirinenca situada més al sud i un dels límits més clars entre les espècies de distribució mediterrània i europea.

Els assistents van reconèixer que des de les administracions s'està treballant bé en la promoció social i econòmica del Montsec (dos exemples reeixits serien el Parc Astronòmic o la creació de rutes ornitològiques), si bé van advertir que no s'està prestant tanta atenció a l'aspecte ecològic, imprescindible per assolir un model realment sostenible.

A diferència de les capçaleres del Ter i del Freser, les amenaces que afecten els sistemes naturals del Montsec sembla que no són gaire rellevants, segons els experts. Tot i això, es va remarcar que calia fer especial atenció als canvis que poden perjudicar la ramaderia i l'agricultura, el destorb que determinats usos públics poden ocasionar en els components del medi natural més sensibles i l'increment de contaminació lluminosa, entre d'altres.

Capçaleres del Ter i del Freser: un paradís per a la flora
El seminari sobre les capçaleres del Ter i el Freser, coorganitzat per la ICHN i el GEDENA-Ripollès, va posar de manifest l'extraordinària riquesa florística d'aquest espai. Segons el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, de les deu quadrícules amb més diversitat d'espècies del país, dues abasten les capçaleres del Ter i del Freser. Pel que fa a la fauna, destaquen espècies singulars i amenaçades o en el límit de la seva distribució com el gall fer, la perdiu blanca o el mussol pirinenc. I a això cal afegir-hi la presència d'indrets i paisatges emblemàtics com el santuari de Núria, el pic del Puigmal i Ull de Ter (vegeu aquí les ponències sobre els valors i els usos d'aquests indrets).

Els experts van alertar que l'espai s'ha vist afectat en els darrers anys per diverses infraestructures i instal·lacions. Entre aquestes hi ha dues estacions d'esquí (Núria i Vallter 2000), situades al cor de cada capçalera, que han malmès algunes zones sensibles, especialment a la banda d'Ull de Ter, i que han potenciat l'accés d'una gran quantitat de visitants. Si bé les visites -ben ordenades- són desitjables, es van citar exemples d'usos recreatius que han generat un elevat impacte, com ara l'accés motoritzat camp a través.

A més de reclamar que l'espai esdevingués parc natural, els participants van constatar que calia ampliar els límits de la zona actualment protegida per incloure-hi la zona avui exclosa d'Ull de Ter i diverses zones baixes i fons de vall, a més de garantir una millor connectivitat amb espais naturals veïns, inclosos els del vessant nord, ja dins de França.

Una oportunitat enlloc d'un problema
Els experts van dibuixar les grans línies mestres que haurien de guiar la gestió d'aquests dos espais en el futur. Alguns objectius eren específics, com ara la millora de la gestió forestal, en el cas de les capçaleres del Ter i del Freser, per tal de preservar de manera efectiva els boscos protectors i els pocs boscos madurs que hi resten. Però hi havia objectius coincidents, com la necessitat de difondre entre la població local i la visitant els valors i els beneficis que generen aquests espais per tal que es vegin com un motiu d'orgull i com una oportunitat de present i de futur.

Més informació

> Conclusions del X Seminari de gestió ambiental de la Institució Catalana d'Història Natural "El Montsec: patrimoni natural i propostes per a una gestió sostenible"

> Conclusions del XI Seminari de gestió ambiental de la Institució Catalana d'Història Natural "Patrimoni natural i propostes per a una gestió sostenible de les capçaleres del Ter i del Freser"

Relacionats

Notícia

El ple municipal de l’Ajuntament d’Avià ha aprovat una ordenança per regular l’accés i l’ús públic del medi natural. Es regulen accions com aparcar en camins rurals, abandonar deixalles, fer malbé zones de cultiu o molestar els animals.

Notícia

El passat 22 de juliol de 2021, el Consell Comarcal d’Osona va constituir la Comissió Consultiva de l’Accés Motoritzat al Medi Natural de la comarca d’Osona”, la primera de Catalunya.

Butlletí