Les principals administracions públiques de les Terres de l’Ebre han aconseguit reduir substancialment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en haver-se dotat d’un instrument administratiu i tècnic potent com l’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre (AETE), que es gestiona des de l’àrea d’assistència tècnica del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i que també ha contribuït de forma determinant durant l’última dècada a reduir la factura energètica que paguen estes administracions, sobretot ajuntaments.
El Consell Consultiu de la Reserva de la Bioesfera de les Terres de l’Ebre ha fet balanç de les accions empreses durant el 2018 i ha posat de relleu els principals projectes que s’han iniciat. Destaquen l’Observatori de la Sequera, que desenvoluparan l’Observatori de l’Ebre i l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa, o el Hatchery (viver) de cries d’ostra autòctona que anirà de la mà de la federació de mariscadors FEPROMODEL i l’Escola d’Aqüicultura de l’IES els Alfacs de la Ràpita.
Ha aparegut en llacunes del delta de l’Ebre. Està considerada una de les 100 espècies invasores més nocives pel seu impacte ecològic. Concretament, perquè depreda altres espècies autòctones i en desplaça d’altres, ocupant espai i concentrant recursos. És la primera vegada que es constata la reproducció d’aquesta espècie en tot l’Estat,
Esta és la rampa per a peixos més gran de Catalunya, una construcció que permet la connectivitat fluvial del tram final del riu Ebre i que pretén afavorir el retorn d'espècies migratòries desaparegudes a la zona, així com consolidar-ne d'altres com l'anguila, la llamprea i la saboa.
El projecte europeu Life Ebro Admiclim demostra que és possible frenar la subsidència i la regressió de la costa aplicant mesures d’adaptació. Planteja diferents accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic al Delta de l'Ebre, una zona molt vulnerable a la pujada del nivell del mar i a la subsidència. I ho fa amb un enfocament innovador a escala internacional a partir de la gestió integrada de l'aigua, dels sediments i dels hàbitats.
Entrevistem Ramon Rabella sobre el projecte LIFE Clinomics per augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies davant el canvi climàtic
Ramon Rabella és cap de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i dirigeix el projecte LIFE Clinomics. En aquesta entrevista explica els aspectes més importants d’aquest projecte, que es desenvoluparà fins al 2019, i reflexiona sobre les relacions entre l’adaptació al canvi climàtic i els aspectes ambientals i socials.
L’Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebreva néixer de la inquietud d'un grup de persones en protegir el Delta, que van decidir contactar amb el parc per posar-se’n a disposició, ara ja fa 15 anys. En Pere Magrané és l’actual president de l’entitat, un biòleg originari de Reus, a qui l’estimació per la natura li ve de ben petit. Ens explica que hi ha un fort component d’afectivitat i emotivitat que desperta el territori del Delta
