A Catalunya hi ha 1.678 espècies exòtiques identificades. D’aquestes, 198 espècies (el 12% del total d’exòtiques) han aconseguit establir-se i expandir-se de manera àmplia pel territori i reben la consideració d’espècies invasores.
L’estany de Graugés a Avià ha estat sempre una zona d’oci i d’activitats pels habitants del voltant i visitants. Durant aquest estiu, s'ha dut a terme una nova actuació de gestió per a la conservació de la fauna autòctona en aquest medi natural.
En les tasques de vigilància de l’arribada d’espècies introduïdes als fons marins de les costes catalanes que duu a terme l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en col·laboració amb el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), s’ha detectat per primera vegada a Catalunya i a les costes espanyoles una nova alga introduïda a la Punta Falconera, a la reserva natural del Cap de Creus, al municipi de Roses.
El major perill és l'abandonament de tortugues o peixos potencialment invasors
Els ambients d'aigua dolça són crucials per a l'ésser humà per les múltiples funcions: subministrament d'aigua potable, moderació climàtica i refugi de biodiversitat, entre moltes altres. Es tracta dels ecosistemes més amenaçats del planeta, segons els darrers informes del Fons Mundial per a la Natura (WWF) i de la Generalitat de Catalunya.
Per ara, els experiments realitzats a l’IRTA la Ràpita demostren que els pops de més d‘un quilo capturen crancs de totes les mides disponibles al medi. L’estudi forma part projecte ECESIS, que té l’objectiu conèixer l’ecologia del cranc blau, els impactes en els ecosistemes natius i el control exercit pels depredadors i l’explotació pesquera.
En un món globalitzat l’arribada d’espècies exòtiques provinents de regions allunyades del seu hàbitat és cada cop més freqüent. El problema apareix quan aquestes espècies s’adapten al nou entorn, comencen a reproduir-se i esdevenen invasores. Per analitzar el risc que una planta o animal exòtic es converteixi en invasora i per valorar les actuacions que cal fer un cop ho és, la iniciativa EXOCAT ha publicat dos manuals específics.
L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías
Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport d’espècies marines no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics, tant flotants com presents a les platges i al fons marí, de la costa catalana.
Es tracta del projecte participatiu "Recuperem les dunes metropolitanes", que involucra alumnes de 12 escoles de Viladecans, el Prat de Llobregat, Castelldefels i Sant Adrià de Besòs. Simultàniament, l'AMB porta a terme una nova campanya de retirada de vegetació invasora que preveu erradicar 5.000 kg d'espècies agressives per als sistemes dunars.
L’espècie asiàtica devoradora de les fulles dels boixos, l’eruga del boix (Cydalima perspectalis), torna a estar molt activa aquest any. El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal recull observacions per fer el seguiment d’aquesta espècie invasora i valorar com d’afectades estan les zones atacades.
L’Alternanthera philoxeroides, originària d’Amèrica del Sud, es va detectar a La Roca del Vallès el febrer i pot generar un elevat impacte en els ecosistemes locals, principalment pel seu potencial de dispersió aigües aval.
