SOLUCIONS BASADES EN LA NATURA

En el marc de la Setmana de la Natura 2022.

Les solucions basades en la natura (SbN) són accions per protegir, gestionar de forma sostenible i restaurar ecosistemes naturals i modificats que aborden reptes de la societat de manera eficaç i adaptativa, alhora que proporcionen beneficis pel benestar humà i la biodiversitat. De fet, podem definir una SbN com una intervenció que resol una necessitat o conflicte social no a través d'una tecnologia “grisa”, sinó a través de la natura". Es tracta d’una idea incipient, amb encara poques iniciatives, estratègies i normatives. Hem volgut portar la veu de persones expertes per saber quines són les condicions per a que aquestes intervencions tinguin un impacte positiu en la ciutadania i quines solucions s'estan posant en marxa a Catalunya de manera eficaç. També en versió butlletí.

Opinió

Com els espais urbans verds i blaus determinen la nostra salut?

Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees, incloent Barcelona, Londres o Viena, s’evitarien 42.968 morts anualment.

Entrevista

Carles Castell: “Hem de tenir ramaderia extensiva a tot el Prepirineu”

Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.

Entrevista

Xavier Romero: “Els aiguamolls han generat un corredor social entre el centre de Granollers i l’espai natural de Can Cabanyes”

Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i  rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.

Entrevista

Raul Broto: “Fomentem la biodiversitat per combatre les plagues i acostar la natura a la ciutat”

A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.

Entrevista

Encarna Garcia: “Fem servir les abelles com un bioindicador per estudiar la qualitat ambiental de Viladecans”

Encarna Garcia fa deu anys que treballa en el projecte Bee Happy de Viladecans des de la regidoria de Medi ambient i sostenibilitat. Prenent les abelles com a emblema dels pol·linitzadors, aquest projecte de sensibilització ambiental acosta la biodiversitat urbana als veïns i veïnes. Des que l’any 2016 es va instal·lar el primer apiari urbà oficial de Catalunya a la coberta de l’auditori ATRIUM, el projecte ha anat creixent i actualment compta amb dos ruscs més, situats a la zona de la muntanya i a la costa. Tots tres integren la recerca científica i l’educació ambiental a través de la producció local de mel.

Entrevista

Lídia Blanch: “L’Hort al terrat ens permet combatre l’estigma cap al trastorn mental”

La Lídia Blanch és dinamitzadora de l’Hort al terrat que hi ha a l’Espai Jove La Fontana, a Gràcia. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, promou la creació i el manteniment d’horts urbans en espais en desús d’equipaments socials per part de persones amb trastorn mental. El manteniment d’aquest hort aporta múltiples beneficis pels participants i els organitzadors del projecte, i representa una oportunitat per dur a terme una tasca comunitària i trencar l’estigma associat al trastorn mental.

Opinió

Contra la collserolització de Catalunya

Darrere del retorn a la natura estem promovent-ne un ús des d’una mentalitat urbana que ens porta directament al model Collserola: una muntanya de lleure massiu, sense biodiversitat, devastada. Caldria arribar a un pacte nacional sobre la relació amb l’entorn.

Article

Publicació: "Les solucions basades en la natura en l’àmbit municipal"

La Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va publicar el llibre Les solucions basades en la natura en l’àmbit municipal, en el qual s'analitza el concepte i una vintena d’intervencions en el territori, amb l’objectiu d’incentivar la seva implantació en el món local.

Entrevista

Filka Sekulova:“Quan intentem posar la lògica de les SbN sota la lògica del mercat sempre obtenim solucions que resulten exclusives”

Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.