La cooperació per al desenvolupament té una dimensió territorial inqüestionable. Aspectes com l'accés a l'aigua, els recursos energètics, l'agricultura, el turisme o el patrimoni cultural, entre d'altres, han servit de fil conductor de nombroses experiències de cooperació. Els debats i reflexions al voltant de l'impacte de la cooperació sobre els territoris receptors abunden, però poques vegades s'han abordat des del punt de vista del paisatge.
Convençut del potencial del paisatge per expressar la complexitat intrínseca de qualsevol actuació sobre el territori, Observatori del Paisatge de Catalunya, en col·laboració amb el Govern de Canadà, va organitzar, el passat 18 de juny, una jornada al voltant del rol del paisatge en projectes de cooperació. L'acte va servir per reflexionar sobre les possibilitats que ofereix el paisatge a l'hora d'aportar multidisciplinarietat als projectes i millorar les condicions de vida de les societats receptores de la cooperació.
Representacions socials, cooperació i paisatge
La cooperació per al desenvolupament sol estar molt segmentada en una àmplia diversitat d'especialitzacions i temàtiques. Aquest fet pot interessar a l'hora d'afrontar situacions molt concretes però, en canvi, es mostra obsolet en d'altres situacions complexes fruit de les relacions socials amb l'entorn. En aquest context, el paisatge pot ser una aproximació molt útil aplicada als projectes de cooperació ja que té la capacitat d'aplegar molts tipus de valors: identitaris, ambientals, socials, econòmics, etc.
En la primera intervenció de la jornada, Robert Kasisi, professor de la Universitat de Montreal i membre de Agència Canadenca de Desenvolupament Internacional, va explicar la seva experiència en projectes de cooperació internacional a l'Àfrica, i va insistir en que les representacions socials, i, per tant, el paisatge, són diferents en funció de l'observador. De fet, la interpretació d'un lloc, les característiques i significats que se li atribueixen, depenen en gran mesura, de la cultura i les experiències de l'observador.
Aprofundint en aquesta línia, Annette Viel, professora de la Universitat de Laval i membre del Consell Internacional de Museus (ICOM), va referir-se a la construcció del paisatge que es genera a partir de múltiples històries, relacions i representacions dels observadors. Per això, en els projectes de cooperació cal que es tingui en compte com veuen el paisatge les persones que hi viuen abans d'endegar el projecte.
El paisatge en la cooperació, a la pràctica
El tractament del paisatge en els projectes de cooperació s'ha de fer des d'una perspectiva interdisciplinar i coordinada. Juan José Galán, professor de la Universitat Politècnica de València, va explicar que en una recent trobada internacional sobre paisatge, celebrada a Shangai, es va plantejar l'interès de redactar un conveni mundial del paisatge, que incorporés els tres pilars bàsics del Conveni europeu del paisatge: la visió integral del territori, en el sentit que tot és paisatge; el paisatge com a element dinàmic; i el paisatge com a element participat. Galán va referenciar aquesta aproximació amb un projecte de cooperació desenvolupat a l'Alt Atlas, on el paisatge havia estat el fil conductor i coordinador d'un equip multidisciplinar, que va analitzar des del punt de vista geogràfic, geobotànic, urbanístic i arquitectònic el territori del poble Yagour.
La sessió del matí es va tancar amb la intervenció de Felipe Delmont, de la UNESCO, que va fer una radiografia històrica de l'evolució de les ciutats i la relació que aquestes tenen amb l'actual situació de crisi global i ambiental, a partir de la seva experiència a Veneçuela i Laos. Delmont va explicar que cal acompanyar a la població local en els projectes de cooperació per tal que els puguin desenvolupar de manera autoorganitzada.
Durant el debat, moderat per l'ambientòloga i paisatgista Mireia Boya, es va destacar la importància de la participació i la implicació de la societat, ja que cal la força del capital social per posar en valor el paisatge.
L'impacte paisatgístic de la cooperació internacional
A la sessió de tarda, Joan Solà, responsable de l'àrea d'Àfrica del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va plantejar una reflexió crítica sobre l'impacte que alguns projectes de cooperació poden significar sobre el paisatge. Així, la localització d'una nova escola, d'un punt d'aigua o d'un centre de salut pot tenir un efecte important sobre l'urbanisme de les poblacions destinatàries de l'actuació.
Solà va fer un repàs històric de la cooperació a l'Àfrica, reconeixent que en un principi havia tingut lloc un desembarcament de cooperació duta a terme per algunes ONGs petites i amb una baixa capacitat de planificar les seves actuacions. Tanmateix, els darrers anys la cooperació s'ha estructurat més, i actualment qualsevol projecte de cooperació ha de demostrar la seva viabilitat tècnica, cultural, social i política. Solà va llençar un repte al món de la recerca: proposar criteris de paisatge i protocols que desemboquin en la "viabilitat paisatgística" dels projectes de cooperació.
L'arquitecte José Legarra va cloure les intervencions exposant el cas de Ouadane (Mauritània), una ciutat patrimoni de la humanitat i en la qual és primordial mantenir el paisatge urbà característic d'aquesta ciutat enmig del desert. Legarra va exposar diversos projectes de cooperació que havien tingut en compte criteris d'integració paisatgística, utilitzant materials propis de la zona i escollint acuradament les localitzacions d'instal·lacions com dipòsits d'aigua, centres de salut i centres de tractament de residus.
La jornada va tancar amb una taula rodona moderada pel geògraf Oriol Porcel, durant la qual els participants van discutir els reptes de la cooperació internacional en relació amb el paisatge. Segons els participants, en un futur l'esforç principal haurà d'anar dirigit a la sensibilització de totes les parts, donants i receptores, per incorporar criteris de qualitat paisatgística en les intervencions sobre el territori, i en la capacitació de les poblacions locals per gestionar el seu paisatge.
