Escenaris climàtics futurs

L’AMB ofereix un visor per conèixer l’impacte del canvi climàtic municipi a municipi

Font: AMB.cat

18/07/2018 - 08:19

80 dies més de calor a l’any podrien ser una realitat a final de segle. L’AMB ofereix un visorer conèixer l’impacte del canvi climàtic municipi a municipi al 2040-2070 i al 2070-2100

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha desenvolupat el visor anomenat Escenaris climàtics futurs, que mostra en línia com variarà la temperatura en el territori metropolità. L'AMB, dins el marc del Pla de Sostenibilitat de l'AMB 2014-2020 (PSAMB), té com un dels seus objectius augmentar el coneixement del canvi climàtic i divulgant-ho a la ciutadania de forma entenedora i clara.

Aquest visor parteix del treball encarregat al Servei Meteoròlogic de Catalunya amb el suport de Barcelona Regional Generació d'escenaris climàtics futurs regionalitzats a molt alta resolució (1 km) per a l'àrea metropolitana de Barcelona (Projecte ESAMB). L'estudi permet conèixer en detall com canviarà la temperatura mitjana, però també les màximes i les mínimes segons els models aplicats per als períodes 2040-2070 i 2070-2100, o l'evolució de les precipitacions. Sempre s'ha tingut en compte per a tres escenaris: ideal, moderat i pessimista.

IDEAL

Ritme d'emissions d’acord amb els objectius de reducció del Protocol de Kyoto de 1992 (escenari RCP2.6 del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, IPCC). En aquest escenari les concentracions de CO2 es mantindrien gairebé com les actuals fins a final del segle XXI.

MODERAT

Ritme d’emissions si s'assolissin els objectius de l'Acord de París (escenari RCP4.5 del IPCC). En aquest escenari la concentració de CO2 arribaria a ser superior a l’actual a final de segle però l’increment s'atenuaria a partir del 2030 a fi de limitar l'augment màxim de la temperatura global del planeta a 1,5-2 ºC

PESSIMISTA

 

No s'assoliria cap acord en la reducció de les emissions i les concentracions de CO2 a finals de segle serien molt superiors a les actuals. En aquest escenari l'augment de la temperatura global superaria amb escreix els 2 ºC. (escenari RCP8.5 del IPCC)

Amb el visor, es pot consultar en tres columnes diferents cada escenari tot triant diferents indicadors climàtics (temperatures diürnes de dies tropicals o tòrrids, temperatures nocturnes, etc.).

Així, la temperatura mitjana a l'àrea metropolitana de Barcelona pot incrementar-se entre 1,5 i 4 ºC i la precipitació pot disminuir el 20% a final del segle XXI, segons quin escenari d'emissions es consideri.

A més, l'estudi permet discriminar al detall quin canvi es projecta en municipis concrets, així com apreciar les diferències entre si. A partir de les projeccions futures de la temperatura i la precipitació, s'ha projectat també el canvi que poden experimentar diferents índexs termomètrics vinculats a la salut i al confort de la població.

En aquesta línia, entre altres índexs, s'ha introduït el concepte de nit tropical o dia tòrrid.

En molts municipis i àrees concretes, aquests índexs es poden incrementar en un rang d'entre 10 i 80 dies. Pel que fa a la precipitació, malgrat que no es projecta una tendència clara per a aquest segle, sí que sembla que aflori una freqüència més elevada dels períodes secs i episodis de precipitació intensa.

Del conjunt de canvis projectats, se'n deriva una elevada probabilitat futura que es desencadenin impactes negatius en la salut dels ciutadans i en l'estat de l'ecosistema que envolta les nostres ciutats. Es pot consultar també més informació al dossier de l'enllaç.


 

Categories: 

Relacionats

Article

"Tu huella de carbono" és un joc que t'ensenya a lluitar contra els monstres que acceleren el canvi climàtic, jugant amb el mòbil a casa.

Article

El trànsit provoca més morts per contaminació atmosfèrica que per accidents, quinze o vint vegades més. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 3.500 morts a l’any. Una contaminació atmosfèrica que, a més, força l’escalfament global. La contaminació atmosfèrica la generen la indústria, la pols de les obres, les calefaccions, els vaixells, però sobretot el trànsit, el trànsit de les ciutats en el dia a dia. El programa 'Latituds' s'apropa a tema amb dos especialistes de prestigi internacional: Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil de l'Institut de Salut Global de Barcelona; i Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua-CSIC.

Article

Els vents que la Barrera de Gel de Ross, a l'Antàrtida, fan que la seva superfície de neu vibri, produint un so pràcticament constant que es podria fer servir per conèixer els canvis en la barrera de gel, segons afirma un nou estudi publicat a 'Geophysical Research Letters'. Tot i que aquest "cant" del gel és d'una freqüència massa baixa com per ser captada per les orelles humanes, el geofísic i matemàtic Julien Chaput ha accelerat una gravació unes 1.200 vegades per aconseguir fer-la audible per a nosaltres.

 

 

Butlletí