Gesmopoli és una iniciativa cofinançada per la Unió Europea. Quin és el seu origen?
Al Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona ja portem uns anys treballant en projectes europeus relacionats amb el medi ambient. Una de les nostres línies d'acció és la mobilitat, de manera que vam fer una proposta en aquest sentit dins el projecte LIFE de la Unió Europea i se'ns va acceptar.
I perquè sobre polígons industrials?
Perquè és una cosa que no s'ha fet gaire al nostre país, i perquè les zones industrials són unes zones amb greus problemes de mobilitat. El principal problema és que son zones que estan a les afores de la ciutat, i que s'han planificat urbanísticament sense tenir en compte les necessitats de transport, fet que moltes vegades obligar a agafar el transport privat per arribar-hi.
No hi ha alternatives al cotxe?
En aquestes zones hi solen haver mancances de transport públic, tot i que hi ha polígons més deficients que d'altres en aquest tema: són pocs els polígons que compten amb un transport públic de qualitat, normalment solen tenir alguna línia de bus que passa pel polígon però presenta deficiències en la freqüència o recorregut, i són encara menys els polígons que disposen de connexió amb el tren. A més a més, com que en general estan a les afores és difícil accedir-hi a peu o en bicicleta, de manera que al final els treballadors acaben depenent del transport privat.
(F)
I quins problemes genera aquest model de mobilitat?Sobretot problemes de tipus econòmic: anar en cotxe sol és molt més car que anar en transport públic, provoca una major accidentalitat... però tot i així, anar en cotxe privat continua sent molts cops la millor opció pel treballador, ja que estalvien temps.
A banda d'això, el fet de no tenir transport públic als polígons provoca que determinats col·lectius, com ara la gent que no té cotxe o carnet o els immigrants, no hi puguin anar a treballar.
Llavors, què és Gesmopoli, un projecte ambiental, social...?
És un projecte que barreja una mica de tot, i un exemple està en els socis del projecte: hi ha administracions públiques (la Diputació de Barcelona i el Departament de Medi Ambient), dos sindicats -que treballen sobre tot el tema social- i una federació d'empreses, de fet la voluntat és abastar-ho una mica tot. Però sobretot té un enfocament ambiental: l'abús del cotxe privat provoca l'augment de la contaminació atmosfèrica, no només als polígons industrials sinó també a les ciutats properes.
Per tant, Gesmopoli només s'ocupa de la mobilitat de les persones o també del moviment de mercaderies als polígons?
Aquest projecte s'ocupa només de la mobilitat de les persones, els treballadors. Encara que si ho mires bé, tot està relacionat: si millorem determinats temes urbanístics i d'accés al polígon també estem millorant el transport logístic.
El projecte es centra en sis polígons concrets. Com es van escollir?
La idea era treballar amb diversos tipus de polígons industrials, ja que cadascun presenta les seves pròpies problemàtiques. Així, hi ha polígons més inserits en el nucli urbà, altres de més allunyats, polígons ben comunicats, d'altres que ho estan menys, i també n'hi ha de diferents sectors d'activitat: polígons més agraris, de petita i mitjana empresa, de grans empreses...
I com s'inicia un projecte d'aquestes característiques?
En primer lloc es va fer un estudi per veure com estava la mobilitat en aquests polígons, per determinar quins eren els mitjans de transport disponibles a la zona i també per conèixer els hàbits dels treballadors. Així varem començar a conèixer els problemes de mobilitat en aquestes zones, tant al seu interior com a l'exterior.
Quins problemes es van detectar?
En general hem vist que la majoria dels treballadors utilitzen el vehicle privat per anar a treballar, i que l'accessibilitat a peu o en bicicleta es pràcticament nul·la, en general inferior a l'1%. Pel que fa al transport públic, el que hem vist és que els polígons que tenen un millor servei (freqüències de pas, parades més a prop del lloc de feina, etc.) és on, òbviament, es fa servir més.
En alguns polígons també hem detectat que calen millores internes pel que fa a la seguretat, com ara posar passos de vianants. Molts cops els polígons estan pensats més per la circulació de vehicles que per la circulació de persones, de manera que tens rotondes molt perilloses amb molt de trànsit sense passos ni semàfors.
Es pot convèncer a algú de que deixi d'agafar el cotxe per anar a la feina?
Si amb el transport públic triga mitja hora més, serà quasi impossible. Però si triga més o menys el mateix, la gent acaba agafant el transport públic perquè és més tranquil, es poden fer altres coses i t'estalvies problemes de trànsit. Es tracta de fer-los veure el temps i diners que perden anant a treballar amb el seu cotxe.
És cert que molta gent no fa servir el transport públic perquè no coneix l'oferta existent? Quines actuacions s'han fet en aquest sentit?
La sensibilització és un dels punts importants del projecte, i molts polígons han fet un tríptic on s'expliquen les opcions de transport públic. Per exemple, l'aeroport de Girona n'ha fet un que inclou els horaris de tots els transports disponibles, mentre que el polígon de El Pla ha fet una pàgina web (www.mobilitatelpla.cat) amb tota aquesta informació disponible.
D'altra banda, en alguns polígons s'estan donant títols de transport gratuït perquè la gent provi d'agafar el transport públic, i si veuen que realment és una alternativa que funciona, el tornin a fer servir.
Gesmopoli es caracteritza per la participació de tots els agents vinculats a les zones industrials. Com qualificaries aquest procés? Ha estat fàcil?
Aquesta era una de les claus de Gesmopoli, ja que havíem d'implicar-hi a tots els agents per a poder garantir la seva continuïtat un cop finalitzat el projecte: ajuntaments, consells comarcals, empreses, operadors de transport públic i sindicats. Amb ells es van crear les meses de mobilitat, que eren les encarregades de, un cop fet l'estudi de mobilitat de la primera fase, decidir quines accions es farien al polígon i pensar com es portarien a terme. La idea és que s'impliquin tant a nivell tècnic com a nivell econòmic per tirar endavant les actuacions.
Aquestes meses ja fa un any que estan en funcionament, i ara han d'aprovar un pacte de mobilitat on es dirà quins són els problemes detectats al polígon, quina la seva situació actual, on es vol arribar i quines són les accions a emprendre per a arribar-hi.
Quin ha estat l'obstacle més habitual a l'hora de desenvolupar el projecte?
Tot i que tothom s'ha mostrat sempre molt receptiu, jo crec que les barreres estan sobretot en la novetat d'aquests temes que en dificulten la implantació i el fet que es necessita temps per poder concienciar a tothom de la importància de millorar la mobilitat als polígons i treballar conjuntament. D'altra banda, cal tenir present que calen recursos tècnics i econòmics per poder impulsar les accions que planteja el projecte, això s'ha pogut fer dins del projecte gràcies al recolzament dels socis i al programa Life de la Unió Europea, però un cop finalitzi el Gesmopoli caldrà comptar amb la participació de tots els agents del polígon per continuar la feina començada.
Una altra de les qüestions més destacades del projecte és la creació de la figura d'un gestor de la mobilitat. Perquè es va crear?
Molts ajuntaments es trobaven que no tenien una persona que es pogués dedicar específicament a fer això, tot i que s'ha de dir que el gestor no ha de ser necessàriament una persona de l'ajuntament. Per això, el projecte va formar i pagar durant un any a un gestor per cada polígon. I és el gestor qui ha impulsat moltes de les accions i s'ha encarregat de la difusió del projecte i sensibilització dels agents implicats.
Què passarà amb els gestors quan s'acabi el projecte a l'octubre?
Seria molt positiu que els gestors tinguin una continuïtat més enllà del projecte, ja que són persones que coneixen molt bé el seu polígon, que tenen els contactes fets i que han creat ja unes dinàmiques de treball. Seria molt bo que continuessin per tal d'assegurar que es compleixi el que diguin els plans de mobilitat.
(F)
El projecte pretén ser un model per la resta de polígons industrials. Heu rebut consultes en aquest sentit?Les activitats de difusió del projecte (seminaris, conferències) han estat claus per donar a conèixer l'experiència del Gesmopoli en altres polígons que no formen part del projecte. To i això, costa molt que els polígons per si mateixos engeguin actuacions d'aquest tipus. Però la idea és difondre al màxim el projecte, perquè es pugui aplicar al màxim de polígons. Però precisament per ser un projecte nou costa molt que arribi als interessats; costa molt que la gent dels polígons entengui que la mobilitat és important per a ells, fins i tot a nivell econòmic per a les empreses, ja que amb una bona mobilitat tindran més oferta de treballadors, es reduirà l'accidentalitat i per tant les baixes laborals, els treballadors no arribaran tard a la feina perquè s'han trobat en un embús... però costa d'entrar en aquesta dinàmica.
Però creieu que els resultats del projecte es podran extrapolar a d'altres polígons?
Això segur. Tant la metodologia que hem seguit (plans de mobilitat, meses, gestors de mobilitat...) com les accions concretes que s'estan desenvolupant seran totalment aplicables a d'altres polígons.
En quina fase està ara el projecte?
Ara estem a la recta final, les meses estan tancant els pactes de mobilitat, que és el document que marca la continuïtat del projecte, és a dir, les accions que s'han de prendre a partir d'ara. També s'estan fent accions de sensibilització: tríptics, difusió del transport públic, xerrades per a empreses i treballadors, articles a la premsa local...
D'altra banda, també s'estan iniciant algunes accions pilot. Per exemple, als polígons de El Beuló i El Segre s'estan fent millores internes d'accessibilitat i millora de la seguretat pels vianants, mentre que a Santiga, al Pla, a Agroreus i l'Aeroport de Girona s'està promocionant el transport públic i altres mitjans de transport alternatius al cotxe (ús de la bicicleta, mobilitat a peu, carsharing). També estem intentant arribar a acords amb els operadors de transport públic per que millorin els horaris, recorreguts, i les parades disponibles.
I quan sabreu l'impacte real del projecte?
Actualment ja podem observar alguns dels impactes positius que ha tingut el Gesmopoli com la creació de les meses de mobilitat als polígons, l'aprovació dels plans i dels pactes de mobilitat, la creació de la figura del gestor de mobilitat i la posada en pràctica d'accions concretes de millora de la mobilitat als polígons. Serà més complicat però poder avaluar l'abast del projecte en termes de canvi modal, ja que serà difícil saber quanta gent ha deixat d'agafar el cotxe individualment per a anar al polígon a treballar i ha passat a utilitzat mitjans de transport més sostenibles. Ara mateix és massa aviat per veure-ho, però esperem que la continuïtat de les meses i el gestor de mobilitat faran possible continuar impulsant i avaluant aquests canvis cap a una mobilitat més sostenible i segura als polígons industrials.
