'Fer previsions més enllà de 30 anys em sembla perillós'

Baldasano es pregunta: 'com podem saber que la dinàmica climàtica continuarà sense ruptura?'
Sostenible.cat
19/02/2008 - 00:00
José Maria Baldasano dirigeix l'Àrea de Ciències de la Terra al Barcelona Supercomputing Center. Treballa en la modelització climàtica i de contaminació de l'aire aprofitant (més informació, aquí).

Perquè són necessaris ordinadors de tanta potència en la ciència del canvi climàtic?
El funcionament del planeta és molt complex ja que interaccionen diversos sistemes (atmosfera, hidrosfera, biosfera, criosfera...) però que tenen escales temporals de funcionament molt diverses.

Des del nostre centre de recerca pretenem respondre dues grans qüestions. Per una banda què ha passat i per l'altra, què passarà. I per fer-ho s'utilitza molta informació i es combinen moltíssimes equacions. Per aquest motiu calen eines de càlcul tant potents. Però és que a banda, la potència ha d'augmentar ja que per exemple en els models globals fa tan sols dos anys es treballava amb un pixel de 5º de latitud – longitud, actualment estem a 2,5º i en un futur proper es baixarà fins a tan sols 1º.

(F)

Treballen només en models climàtics o també en models d'impacte?Es podria dir que tenim dues grans línies. Per una banda treballar en les previsions de futur a partir d'assegurar allò que ha succeït en els darrers 50 anys -que a diferència del paleoclima depenem de dades preses per humans-. Les dues tasques són afinar el model així com determinar patrons de canvi, ja que per sort o per desgràcia no tot és lineal.
I per l'altra en la valoració d'impactes a partir de la regionalització o down scaling. Es tracta de models que a una escala mediterrània avaluïn les dinàmiques de precipitació, sequera i temperatura però que tinguin en compte també altres aspectes com els canvis en l'albedo i en el balanç radiatiu entre altres.

És cert que amb el IV Informe d'Avaluació de l'IPCC queda tancada la modelització a escala global i que ara on cal treballar és a escala local? Fins a quin mida de pixel es modelitzarà?
Bé, es tanca el debat sobre la responsabilitat antròpica en l'actual canvi climàtic. Tanmateix, hi ha molts elements que caldrà continuar modelitzant a nivell global -amb pixels cada vegada més petits- i també a regional. Si a nivell global aviat treballarem a una resolució 1º amb models regionals ja utilitzem escales de tan sols 20 km.

Té elements suficients per dibuixar la Catalunya del 2050?
Sóc molt escèptic sobre el fet de poder fer previsions a tan llarg termini. Personalment, tot el que vagi més enllà de 30 anys em sembla 'perillós'. I és que prenem com a hipòtesi el fet que la dinàmica climàtica continuarà sense ruptura. A banda, la resposta de la societat és difícil de preveure; hi ha qui s'imagina un canvi total de model energètic i productiu i altres que entenen que no succeirà i que s'aniran donant fugides endavant. De fet, cap civilització ha aconseguit adaptar-se a una situació d'aquesta magnitud...

Quan parla de ruptura... es refereix a una situació com la que es planteja a la pel·lícula 'El dia de demà'?
Exacte, aquesta seria una de les possibles que consisteix en la modificació de la circulació termoclina de l'Atlàntic Nord. Cada vegada hi ha indicis que apunten més cap a aquesta direcció però amb l'actual fase de coneixement no es pot assegurar res.
Una altra ruptura són les retroalimentacions negatives. Per exemple la reducció de la capacitat d'absorció de gasos d'efecte hivernacle dels oceans ja que cada vegada estan més acidificats (pel mateix procés de captar CO2)... però també les conseqüències en l'albedo... I un altre procés similar és el del desglaç del permafrost continental que pot suposar l'alliberament del metà, un gas que actualment està retingut i que té un poder hivernacle 23 vegades superior al diòxid de carboni. Aquest fet suposaria descontrolaria les emissions d'aquest gas que actualment presenta una situació prou favorable gràcies al control sobre les fonts emissores.

Respecte a la comunicació del canvi climàtic mentre hi ha qui critica el sensacionalisme i l'excés d'informació hi ha científics que adverteixen que les previsions superen als efectes que es perceben socialment. Quina és la seva opinió?
És difícil situar-se en una d'aquestes dues visions. En tot cas si que en els mitjans hi detecto tres aspectes a destacar. Per una banda el gran interès que genera la controvèrsia política entre la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica per les polítiques de canvi climàtic i especialment, el catastrofisme relacionat amb el canvi climàtic... Ara bé, també és cert que hi ha un creixent sector del periodisme -tant especialitzat com generalista- que cada vegada realitza una millor informació, basada en dades científiques i amb interpretacions rigoroses.

No només treballen en la ciència del canvi climàtic i en els impactes sinó també en estratègies de mitigació com poden ser les energies renovables. Quina és la relació entre supercomputació i model energètic alternatiu?
La supercomputació ens permet treballar amb models d'una gran resolució de les característiques del vent o de la radiació solar. Per tant, la generalització de les renovables, passa per la utilització d'eines com el MareNostrum per tal d'aprofitar al màxim les potencialitats d'aquestes fonts energètiques naturals.

Els models que utilitzen per estudiar la qualitat de l'aire són similars als de canvi climàtic?
El plantejament general és el mateix però òbviament els elements de detall són diferents. Es tracta d'integrar tres aspectes: per una banda els elements meteorològics -actualment ja treballem amb una resolució de 4 km-, les emissions de contaminants -amb una escala d'1 km2- tant de fonts puntuals (indústria, generació elèctrica...) com difuses (transport, domèstiques, biogèniques) i, finalment, els models de dispersió.

Durant uns anys semblava que Barcelona no era una ciutat contaminada. Ara, de manera quasi sorpresiva la qüestió ha tornat a l'arena mediàtica. Què ha passat?
En primer lloc podríem considerar que la dècada passada la situació no era dramàtica però en cap cas òptima. Podríem dir que teníem molt poc marge i que calia prendre mesures immediates. Com que no es van prendre ara hem arribat a una situació límit. I quan s'arriba a una situació límit, esdevé mediàtica i 'apareix'. A banda, a nivell legal la situació s'ha 'complicat' ja que la Unió Europea ha establert nous llindars que de manera progressiva (entre 2000 i 2010) seran cada vegada més exigents. Ambdues circumstàncies provoquen que les concentracions d'òxids de nitrogen i de partícules en suspensió estiguin en nivells no tolerables i s'hagi d'actuar.

El paquet de 73 mesures -especialment la que fa referència a la limitació dels 80 km/h- seran efectives?
Amb aquest escenari el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) elabora un paquet de 73 mesures entre les quals hi ha la famosa dels 80 km/h. Una mesura que no es tracta d'una prohibició sinó de la modificació d'una regulació. El problema és quan es toca la llibertat individual -jo en diria més aviat idiosincràsia-; perquè les protestes esdevenen molt fortes.

Jo aportaria tres consideracions. Per una banda, no existeix discussió científica. Baixar la velocitat de 120 a 80 suposa emetre menys partícules en suspensió i òxids de nitrogen. Una altra cosa és calcular aquest guany tenint en compte la congestió (però a les vies amb congestió la mesura no afecta). De fet, actualment treballem en aquest aspecte per poder afirmar quant es guanya. D'altra banda, quasi totes les mesures són de tipus voluntarista ('estudiarem', 'planificarem'...) i la situació requereix accions. De fet, és una mesura que es queda curta en el sentit que en requereix d'altres que la complementin. I finalment, les reaccions que afirmen que tècnicament la mesura no està provada crec que s'han d'entendre en un context molt determinat: és la primera de les regulacions que progressivament afectaran l'ús de l'automòbil privat.

Un de les àrees d'estudi del BSC és el transport de sorra procedent del Sàhara. Quins efectes provoca?
És un tema molt important per nosaltres ja que és la principal font de contaminació natural que afecta a l'Europa mediterrània. Es tracta de partícules en suspensió molt fines que actuen com a aerosols i entre altres, afavoreixen la formació de núvols. En aquest sentit hi ha conseqüències en el balanç radiatiu i suposa indirectament una reducció de l'efecte hivernacle ja que aquests núvols induïts eviten la penetració de la radiació. En tot cas és un element més a tenir en compte en un sistema climàtic, meteorològic i de contaminació molt complex.

En els darrers anys la superació del llindar d'informació de l'ozó troposfèric s'ha constat en 7 de les 49 estacions de Catalunya (2007) i en 21 (2006). És preocupant? Què podem fer per evitar la generació d'aquest contaminant secundari?
Des del CBS focalitzem en l'ozó l'estudi dels contaminants secundaris. L'ozó troposfèric, es forma a partir dels òxids de nitrogen, compostos volàtils i radiació solar, per tant, és una substància típica de l'estiu i amb la dificultat de no ser un contaminant primari. Ara bé, malgrat que l'origen és en les ciutats -bàsicament per la combustió dels cotxes dièsel- el plomall de contaminació afecta a zones interiors com Osona. Per tant, a banda de la dificultat d'actuar sobre les fonts perquè són difuses nosaltres aportem l'experiència en avaluar quines són les poblacions que poden resultar afectades i poder mitigar-ne els efectes.

(P)

Un perfil extens

José Maria Baldasano és catedràtic d'Enginyeria Ambiental per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 1996. Ha estat consultor d'organismes d'àmbit català com el Consell Assessor per a la Gestió de Residus Industrials (1991 – 1995) i estatal com el Consell Assessor de Medi Ambient (1994 – 1997). A nivell internacional després de formar part del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) actualment és un dels experts de l'IPCC. En aquesta disciplina també forma part del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya. Ha publicat més de 200 articles científics i ha dirigit una vintena de tesis doctorals.