'Per implantar un model energètic de país cal una ciutadania amb cultura energética'

Aquest serà el primer Congrés d'Energia de Catalunya. Qui l'organitza? I quin és el seu objectiu principal?
L'Associació Congrés d'Energia de Catalunya que s'ha creat expressament per organitzar aquest esdeveniment i que en el futur promourà altres activitats dins aquest mateix àmbit. L'objectiu principal és tractar en un marc universitari i professional la qüestió de l'energia en el sentit més ampli. Fins ara s'han fet jornades i congressos sobre diferents fonts energètiques, estalvi, eficiència, però no d'energia amb visió global. És com si en lloc de parlar d'economia només es parlés de comptabilitat o d'hisenda pública. La visió és molt diferent si es tracta el concepte globalment que si es fa només amb els components per separat.

(F)

Personalment l'interessava aquest enfocament global?
Sí perquè la visió parcial o fragmentada del tema no ajuda a crear una cultura de l'energia entre la gent i això els converteix en passius i captius davant dels interessos dels que decideixen. Per això vaig impulsar aquest congrés a través de l'associació i com que la idea va tenir una bona rebuda es desenvoluparà durant quatre dies i mig. En aquest temps no entrarem en detalls tècnics, que ja s'han tractat en moltes altres trobades i jornades, sinó que aprofundirem en el concepte d'energia en sentit ampli i això explica que hi hagi participants de múltiples disciplines.

No es pot obviar que  Catalunya està vivint un procés polític de gran transcendència pel seu futur. Quina relació hi ha entre aquest procés i el congrés?
Formalment no té cap relació, el que passa és que si volem construir un país major d'edat on la població ha de decidir sobre aspectes fonamentals aquesta població ha d'estar ben informada. I l'energia és un tema veritablement essencial per a un país, al mateix nivell que l'economia o l'educació. No pot ser que les qüestions energètiques només es votin en un parlament on hi ha molt poca gent que entén d'energia. El desconeixement que hi ha del tema per part de la societat allunya la capacitat de decisió d'aquesta mateixa societat sobre una qüestió que l'afecta molt directament. En aquest escenari els grups de pressió poden tenir molta més influència.

És un fet que la societat cada vegada demana més participació, però sembla que en l'àmbit de l'energia, en el sentit en què vostè l'està exposant, la demanda sigui més feble.
Això és cert, però jo diria encara que és pitjor. Per exemple, de vegades es planteja en un determinat indret del territori fer un aprofitament de fonts locals i de seguida apareixen múltiples oposicions. Aleshores quan es demana quina és l'alternativa als opositors et parlen del decreixement. I si preguntes quines fonts cal utilitzar, aleshores no t'ho saben contestar. I això ve de la manca de cultura energètica que comentàvem al principi. Crec que el fet de  trobar-nos en aquest punt és molt greu perquè s'invalida qualsevol discussió racional i també la possibilitat de construir estratègies col·lectives.

I en el procés de canvi polític que vivim això com pot canviar?
Si comparem el procés actual amb el que va haver-hi durant la transició, podríem aportar algunes idees. En aquella època la  major part de la gent no tenia cultura política i van sortir nombrosos llibres i publicacions sobre el liberalisme, el socialisme, la democràcia, i els sistemes polítics. Aquest congrés es planteja com un primer pas per establir estratègies de divulgació semblants a les que van ajudar a crear una certa cultura política entre la població durant la transició. Aquest seria un primer camí per començar a induir un canvi absolutament necessari al segle XXI.

(F)

Quins seran els eixos de debat i com es canalitzarà?
El congrés es basa en tres eixos: els recursos energètics propis -que encara que sembli mentida a aquestes altures, o no se saben o com a mínim no s'han publicat- la importància de la innovació -novetats que ja es troben en el mercat però que pel motiu que sigui no estan sent àmpliament utilitzades- i sostenibilitat, en el sentit més global del terme. Hi haurà com a activitats destacades unes taules creatives. Cadascuna d'aquestes taules estarà formada per cinc persones. Una serà un relator que exposarà l'estat de la qüestió sobre un tema; després hi haurà un periodista que formularà preguntes clau i, finalment, tres persones - una de l'àmbit econòmic o empresarial, una de l'institucional i una altra del món acadèmic o de la recerca- que donaran resposta a les preguntes formulades. Les preguntes es faran sobre temes on no hi ha acord, sinó més aviat controvèrsia. Però el que és important és que les respostes no buscaran la confrontació i la polèmica, sinó aportar perspectives diferents per enriquir el debat i obrir la perspectiva sobre diferents qüestions. A més, aquests debats tindran sentit territorial. A Tarragona, es tractarà el tema nuclear i de l'energia eòlica; a Lleida el dels biocarburants; i a Girona es parlarà del paisatge i del decreixement.

Sovint hi ha diàleg de sords en el debat energètic?
Sí, estem acostumats a que cadascuna de les parts repeteixi el seu mantra i no hi hagi ni punt de contacte. És com si poséssim cada vegada el marcador a zero i , esclar, així no hi ha forma d'avançar.

Quins haurien de ser els elements clau del futur model energètic català?
Jo crec que Catalunya s'hauria d'ajustar al model dibuixat en el Energy Roadmap 2050 que és el full de ruta establert per la Unió Europea. Això de manera general. Per concretar alguns aspectes, diria que el futur model energètic català ha de reduir les seva excessiva dependència de l'exterior pel que fa al combustible fòssil. I com? Amb més estalvi i eficiència i substituint progressivament els combustibles fòssils per energies renovables. Si volem augmentar l'ús dels recursos renovables hem de saber on són i quines característiques tenen a cada indret, per exemple en el cas de la geotèrmia i l'eòlica, on la ubicació en un punt del territori és determinant. I aquí apareix una quantitat ingent de feina pel món de les universitats i la recerca, que després s'ha de completar amb dissenyar polítiques en aquesta línia per donar els següents passos. Un altre aspecte és que la política de desenvolupament econòmic i industrial, ha de ser coherent amb el plantejament anterior. Una política en aquest sentit que augmenti el consum energètic i que tingui poc valor afegit ens portarà directament a la ruïna. L'economia ha de tirar endavant amb menys energia i sobretot amb menys energia que no puguem generar aquí.

(F)

Les renovables a Espanya han entrat en una dinàmica de conflictivitat per motius juridico-polítics. Com es podria evitar una deriva similar en un model energètic propi?
Quan l'electricitat renovable comença a fer mal al negoci de les empreses convencionals aquestes es reboten brutalment i a partir d'aquí la política espanyola ha anat a tallar de soca-rel les renovables. Així es propicia que les empreses convencionals puguin adquirir les empreses de renovables a un preu de saldo i entrar en el negoci per portar-lo segons els seus propis plantejaments i conveniències. Aquesta és la meva visió de com han passat les coses. Pel que fa al cas català, ara l'empresa que domina el mercat és Endesa, que està en mans italianes, i que té molts problemes d'inversió. En aquest escenari la política i l'economia catalanes han de ser prou fortes per marcar les regles de joc del model energètic que volem. Hem d'anar a buscar alternatives encara que, momentàniament, això ens pugui crear dificultats. Està en joc el fet de crear un futur energètic amb bases sòlides i no un futur hipotecat. Fins no fa gaire a Catalunya teníem diverses empreses que havien mostrat la seva capacitat d'impulsar les renovables, l'eficiència i ara moltes es troben en perill de desaparició.

La societat catalana està molt fragmentada ideològicament tal com s'expressa en el Parlament. Pot ser això un problema per consensuar un model energètic?
Crec que consensuar un model energètic no té res a veure amb l'ideologia. Té a veure amb interessos econòmics o d'altre tipus. Si un partit- sigui quin sigui- està molt endeutat o té molta relació amb un sector empresarial energètic serà molt difícil que faci polítiques que vagin en una direcció diferent de la que vol aquest sector. A Alemanya, per exemple, els governs de dretes han pres decisions més avançades que els governs d'esquerres.

Quins altres obstacles veuria per a la implantació d'un model energètic de país?
El primer obstacle que veig en aquest moment és la falta d'educació de la ciutadania. Els que se senten perjudicats per qualsevol mesura i es mobilitzen de seguida poden influir en una població desinformada. Pot ser relativament fàcil, a través de la influència en els mitjans, de crear un estat d'ànim basat en repetir frases com "les renovables són molt cares" o "ens tallaran la llum". L'altre risc és que, com hi ha una relació molt intensa entre les empreses energètiques tradicionals i els bancs, els bancs influeixin en els governants.

El govern té en marxa el Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020. Quin paper té aquest pla en la implantació del model de futur?
Els plans d'energia de Catalunya -que n'hi ha hagut tres de seguits perquè cada canvi de govern n'ha portat un- cada vegada s'han ajustat més a les directrius marcades per la Unió Europea, aquest és un fet que vull remarcar, perquè estar a la UE ens ha portat moltíssims avantatges. Una altra qüestió és que la política energètica de Catalunya ve determinada per les lleis que es fan a Madrid. Des d'aquest punt de vista difícilment l'orientació que marca el pla català es podrà complir amb el tall de les renovables. I això és un exemple que demostra quins són els efectes de la dependència jurídico-política que ara tenim.  

(F)

Abans citava el document Energy Roadmap 2050, però pensant en els estats membres de la UE, quins models energètics de país li semblen bons referents?
Dinamarca és un bon referent perquè té un pla, que està executant, per arribar l'any 2050 amb energia 100% renovable. Aquest pla l'han elaborat una universitat i el col·legi d'enginyers industrials del país. Precisament el responsable de la part universitària vindrà al congrés a explicar-nos com estan treballant en aquest objectiu. Un altre país interessant és Alemanya. Tot i tenir molt de carbó, i haver mantingut durant molt de temps les nuclears, ha decidit caminar també cap a un futur de renovables al 100%. També tindrem un representant alemany que ens explicarà els detalls de l'estratègia del país. Hi ha altres exemples interessants per Catalunya però aquests serien potser els més destacats.

El Congrés s'ha pensat de manera descentralitzada.
Efectivament, hem volgut sumar les visions des del territori, tot i que això a nivell logístic ha comportat algunes dificultats: hem considerat important no centrar-ho només a Barcelona. És natural que en els actes que es fan a ciutats més petites l'afluència sigui menor, però ho compensem amb la difusió per streaming de totes les sessions, de manera que des de qualsevol lloc es podrà seguir el congrés en temps real.