Com sorgeix la idea de l'IdT i quins són els seus objectius a curt i llarg termini.
La idea de l'Institut sorgeix d'una necessitat, la de cobrir un buit creat per la sensibilitat creixent pel territori a causa de la seva depredació -especialment en els darrers quinze anys- al País Valencià. I és que el model econòmic espanyol, i encara més en el cas valencià, es basa en la construcció, un sector amb un fort impacte territorial.
La percepció és que aquesta sensibilitat estava molt atomitzada i era bastant reactiva, és a dir, canalitzada només a través de col·lectius en defensa del territori. Els 'Salvem', es tracten d'un fet molt positiu, però sovint no passen de ser un fenomen circumstancial, molt lligat a projectes concrets que afecten a àmbits molt locals.
L'IdT vol esdevenir un pont entre àmbits com l'acadèmic i la societat civil. I és que massa sovint, la universitat llança les seves reflexions teòriques però difícilment entronquen amb aquesta reacció als projectes amb incidència territorial. Per tant, volem donar elements de reflexió i sobretot una visió de conjunt. En definitiva, crear discurs en positiu sobre allò que succeeix al territori.
Parles de crear ponts i cites els àmbits acadèmics i ciutadans. Potser la tercera pota serien les institucions... L'Institut del Territori neix al País Valencià perquè des de les institucions locals i autonòmica no hi ha aquesta sensibilitat?
La sensació és que aquesta sensibilitat no té pas recolzament per part de les administracions. No només és una qüestió del PP -que controla la Generalitat, les diputacions i els principals ajuntaments del País- sinó general, ja que molts municipis controlats pel PSPV-PSOE o per altres partits actuen de manera similar.
D'aquest dèficit naix la necessitat de crear l'Institut. Un exemple ben il·lustratiu. L'any 2004 es va aprovar la Llei d'ordenació del territori i protecció del paisatge, que, entre altres qüestions parlava de crear un Institut d'Estudis Territorials i del Paisatge. Ja han passat quatre anys i fins ara no sembla que es comenci a moure quelcom... més amb una finalitat de cobrir l'expedient que amb voluntats sinceres.
Ja m'imagino que aquestes administracions no financen un projecte com l'Institut del Territori. Però una vegada heu iniciat les activitats quina ha estat la seva reacció?
Es tracta de dos mons completament a banda. El dia de la inauguració hi havia més de dues-centes persones persones, amb una diversitat generacional i de sectors molt important, i ells ni tan sols s'hi van presentar... Tanmateix, aquesta gran afluència ha esdevingut per nosaltres una mostra que existeix una confiança amb la tasca a desenvolupar.
L'IdT neix amb un consell assessor amb una desena de personalitats de gran prestigi. Com heu fet la tria?
Realment la tria ha estat molt complexa. Ara bé, volíem recollir dos elements. Per una banda una gran diversitat disciplinar ja que entenem que el territori no es pot capitalitzar a través d'una sola mirada. Per aquest motiu hi ha professionals de la geografia, de l'urbanisme, de l'ecologia i de la comunicació entre altres. Així mateix, s'ha buscat una transversalitat geogràfica per tal de recollir visions des dels diversos territoris dels Països Catalans.
Amb el projecte de transvasament de l'Ebre i el Xúquer es va parlar molt de la Nova Cultura de l'Aigua; els projectes de línies d'alta tensió van provocar que aparegués, amb menys força, el concepte de Nova Cultura de l'Energia... Ara es parla de la Nova Cultura del Territori. M'imagino que un dels vostres objectius és treballar per tal de difondre-la...
Certament ha de ser una de les premisses bàsiques de l'IdT. Aconseguir difondre el valor del territori; no només per a nosaltres sinó, especialment, per a les futures generacions. I és que existeixen unes tendències que, a banda de no ser viables ni a mig ni a llarg termini, són absolutament irreversibles. A diferència dels camps de golf, el ciment no té volta enrere...
I sobretot, volem que les 'noves cultures' passin de ser elements circumstancials a permanents. La percepció és que, casos tant paradigmàtics com el de l'Ebre van tenir la seva efervescència durant un període molt concret, i que, en part no deixava de ser sentiment molt local per tal 'd'evitar que ens furtessin la nostra aigua'.
Des dels altres punts dels Països Catalans es veu el País Valencià com un paradigma d'insostenibilitat. S'exagera? És allò de veure la palla de l'altre per no veure la biga d'un mateix?
Jo crec que ambdós elements són certs. Per una banda el model de creixement valencià és absolutament depredador i insostenible. Portem dues dècades de gran creixement a partir de produir i consumir ciment. De fet, arreu del continent es tracta d'un cas d'anàlisi a no seguir.
Es tracta d'un model que ha donat molta riquesa a curt termini; si ens fixem amb el PIB ha augmentat un 85% entre 1985 i 2004. Són unes dades brutals! Es pensaven que el País Valencià era el Dorado... Personalment penso que s'ha tractat d'una autèntica 'corrupció moral' ja que s'ha aconseguit captivar tant aquells que han venut el seu patrimoni com els que han pensat que algun dia s'enriquirien amb operacions especulatives. I aquest fet ha suposat gaudir de la complicitat d'una part de la societat civil d'aquest país.
Si focalitzar totes les mirades en el cas valencià no ha deixat de ser una manera de despistar sobre els models territorials d'altres punts dels Països Catalans? És difícil de respondre però allò evident és que, amb diversos graus, es tracta d'un mode de creixement molt estès. Ara bé, potser uns ho fan de manera molt descarada i altres amb un cert 'tarannà'.
El problema arriba ara amb la crisi de la construcció exemplificada amb la fallida d'imperis com Astroc i Llanera. Es posa en dubte per tant, un model que semblava inesgotable... però que al cap i a la fi, basava tota l'economia en tenir tipus d'interès molt baixos.
Però també deuen existir exemples de bones pràctiques territorials i ambientals al País Valencià...?
Sí, i tant! Un cas paradigmàtic són les iniciatives de custòdia del territori que ha dut a terme l'Ajuntament de Gandia. Malauradament han estat sempre experiències molt atomitzades; el nostre repte és fer-les visibles i potenciar-les.
En els conflictes territorials pesa massa l'impacte visual (aerogeneradors, pedreres, torres elèctriques...) per sobre dels models (urbanístic, energètic, mobilitat...)?
Sí, la veritat és que estic prou d'acord amb aquest raonament. Deu ser allò que diuen en castellà de "ojos que no ven, corazón que no siente" i és que massa sovint quant una infraestructura queda amagada de cop i volta ja no provoca impacte ambiental.
Ara bé, és evident que quan el sistema només pot créixer sostingudament tots els projectes tenen unes dimensions difícilment assumibles pel territori.
En els darrers anys s'ha parlat molt de la 'cultura del No' mentre que altres han replicat que es tractava realment d'un 'Així sí'... Amb aquest escenari sembla molt encertat desenvolupar un manual de participació ciutadana. En què consisteix?
Aquest manual s'enfoca des de l'òptica del ciutadà, no pas des de l'administració. Massa sovint es presenten plans i projectes en els quals els processos de participació queden velats; i per la desinformació de la societat no s'hi pot acudir i incidir-hi. En certa manera volem que sigui un manual didàctic, en definitiva, donar una eina d'acció ciutadana.
Un altre projecte és l'Observatori estadístic. Me'n podries fer una pinzellada?
L'Observatori estadístic pretén recollir dades i tendències referents al territori en l'àmbit dels Països Catalans que, de manera trimestral, es plasmaran en informes de caràcter sectorial. El primer el presentarem el mes d'abril d'enguany i abordarà els canvis en els usos del sòl. El treball el desenvolupa una consultoria estadística i, posteriorment, l'anàlisi el duu a terme un especialista de cada matèria.
El novembre d'enguany també heu previst un Congrés de les hortes mediterrànies. Aquesta darrera activitat exemplifica el fet que abordeu el territori des d'un punt de vista transversal i integrador...
Sí, i és que les hortes -no només el cas de València sinó en diverses ciutats de la Mediterrània- tenen no només valors productius, ambientals i paisatgístics sinó especialment patrimonials i identitaris. A nivell personal, em produeix un sentiment d'alienació quan veig com ha canviat tot el paisatge al voltant de la ciutat del Túria. Ja no només és aquesta percepció, és que físicament t'acabes perdent...
Un altre de les activitats de debut és el cicle de pensadors ambientals. Cal reivindicar figures com Geogerscu-Roegen, Margalef o Ivan Ilich?
Aquesta iniciativa està pensada a repetir anualment i pretén una galeria de pensadors ambientals, personatges que malauradament han restat molt sovint velats. A vegades es pot pensar que hi ha un dèficit de figures com les que anomenaves, però personalment, considero que el problema radica en el fet que no han tingut un altaveu prou potent.
Si em permets faré d'advocat del diable...
Sí, i tant!
... les iniciatives de reflexió territorial es multipliquen, és impossible comptar les desenes d'actes i seminaris que es realitzen arreu del país cada setmana. Massa reflexió i poca acció?
No és una pregunta fàcil de respondre... Per una banda crec que la velocitat de transformació del territori és tant alta que anem sempre a remolc. D'aquesta manera no només no podem actuar-hi sinó difícilment pensar i plantejar un model alternatiu. A banda, malgrat que si que hi ha molta reflexió... fins a quin punt les actuals estructures administratives les escolten?
Des de l'IdT aportarem reflexió però també treballarem per bastir ponts entre els diverses sectors de la societat. De de ben segur aconseguir aliances concretes per a projectes, per petits que siguin, serà un èxit i una petita gran passa endavant.
