Legítim i legal (un article de Ramon Folch)

La legalitat és la formalització de la legitimitat. O hauria de ser-ho. La legalitat s'ajusta a l'ordre jurídic, la legitimitat reflecteix la categoria moral. Quan una cosa legítima no és legal, la legalitat és il·legítima. L'emergent nou ordre sostenibilista és legítim. És la moderna expressió de l'equitat, devers la qual els moviments socials fa segles que avancen, i de la internalització globalitzadora, que presideix l'estratègia de la biosfera des de fa milions d'anys. En un món global no hi ha exterior. En un món equitatiu no hi ha externalització de la disfunció. Un món global i equitatiu és un món sostenible. És això la sostenibilitat: internalització i globalitat. És això la legitimitat sostenibilista. Caldrà que la legalitat s'hi vagi ajustant. Quan un canditat a presidir el govern qualifica d'il·legítims els sentiments del poble, esdevé il·legítim ell mateix. Per tant, no convé que sigui legal la seva proposta. Així ha estat. Des de les eleccions del 14 de març, la seva proposta de confrontació, d'externalització i d'inequitat, que sempre havia estat insostenible, per fortuna no esdevindrà el nord legal de l'estat. En nom de la sostenibilitat -si més no en nom de la sostenibilitat-, ens n'alegrem. En el seu moment vam dir que la invasió d'Iraq era una "guerra d'energoaddicte". Repetidament hem posat en evidència la insolvència tècnica i conceptual del PH. No ens hem cansat de denunciar l'incompliment del Protocol de Kioto. Tot això són il·legitimitats que ara, esperem-ho, s'encaminen cap a la il·legalització. No per cap ànim de revenja, sinó per restituir el seny i el bon sentit. La gran diferència entre el sostenibilisme i l'ambientalisme reactiu radica en el projecte. El sostenibilisme no s'exclama, proposa. El sostenibilisme és un projecte que aspira a subvertir benignament l'ordre social i econòmic fins ara imperant, com a corol·lari de la qual cosa remeten les disfuncions externalitzadores i, doncs, s'aboleixen les agressions ambientals. L'ambient rescatat és una conseqüència de la implantació del sostenibilisme, no un mer objectiu sectorial. Això marca un canvi copernicà en les aproximacions polítiques a la qüestió ambiental perquè suposa un abordatge epistemològic completament diferent. Convindria que la nova legalitat ho tingués present. Pot optar, en un indesitjable excés de prudència, només a sanejar la torpor d'aquest immediat passat; estaria bé, però no seria gaire. O bé, de forma més agosarada i de ben segur desitjable, pot decidir que s'instal·la plenament en la legitimitat emergent del sostenibilisme i fer honor a les idees inevitables que, malgrat cotilles i mordasses, emanen de Rio '92 i fins de Johannesburg '02. Això seria la legalització de la legitimitat del segle XXI. Tant de bo. Altres articles de Ramon Folch a Sostenible: 23/12/2002 'Prestige', desprestigi 27/02/2003 Una guerra d'energoaddicte