[APUNT] A dreta llei (per Ramon Folch)

Un jutge nord-americà ha demandat el seu tintorer per haver-li perdut uns pantalons. Expert en lleis i ignorant en dret, pretén que el pobre tintorer l'indemnitzi amb 65 milions de dòlars. Alhora, lleis en mà, ni aquest jutge, ni cap altre dels Estats Units, pot impedir que els seus conciutadans s'armin fins a les dents, amb els vistents resultats que tothom coneix. Es diria que a alguns els preocupa més la roba extraviada que la tinença indiscriminada d'armes. Cada dimarts, a la Llotja de Cereals de Barcelona es negocia el gra de mitja Espanya. Des del segle XIV els tractes són verbals. És la segona llotja cerealista d'Europa, però la paraula hi basta. A la mateixa Llotja del Mar, seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Consell de Vint dirimeix amb seny, poques paraules i escassa paperassa conflictes entre comerciants que demanen arbitratge. És el Consolat del Mar, amb quasi set-cents anys d'història. Com que són experts en dret no necessiten gaire lleis. A la medieval Sala de Contractacions, he exposat recentment a l'empresariat de la Cambra les raons per a fer front al canvi climàtic, o si més no als efectes que se'n poden derivar. Hi he trobat atenció i segles de bon sentit. Amb enteniment i complicitat civil, encara podríem redreçar la situació, tal com l'IPCC i la ONU han proposat a Bangkok dies enrere. El mal és que, enderiada a protegir-se de pistolers legals, de tintorers distrets i de terroristes que ella mateixa alimenta, la primera potència no opti per unir-se al món en la defensa compartida del pòndol planetari. I és de doldre, perquè és la primera a l'hora de comprometre'l. Inútil esperar que el jutge dels pantalons es plantegi demandar-la, suposo. Fa pensar. Article publicat amb: